Matar el missatger

Periodista i cap de redacció d'elCugatenc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El dilluns passat els periodistes locals vam poder acudir a una roda de premsa tan esperada com insòlita. Esperada perquè el govern de l’EMD de Valldoreix havia de posar negre sobre blanc com es troba la situació del Complex Esportiu després de silencis reiterats davant de filtracions de documents i crítiques de l’oposició. Insòlita perquè aquella roda de premsa també va esdevenir una crítica a aquest mitjà.

Intentaré ser clar. elCugatenc tot sovint té accés a documents interns de les administracions públiques. En alguns casos són documents oficials –i, per tant, públics– però en molts d’altres són documents de treball o esborranys quasi-oficials pendents d’aprovació. Només d’aquest mandat, en puc fer un bon llistat: un document intern de seguiment de l’afectació de la pandèmia per residències, el Pla d’Habitatge Assequible abans d’haver-se fet públic, la liquidació del darrer pressupost –que segueix pendent de penjar-se al web municipal–, la convocatòria per a la presentació de la candidata a la Síndica de Greuges a les entitats, els correus amb què es va comunicar l’inici del procés de selecció d’una nova direcció a Cugat.cat i, en el cas que desenvoluparé en aquest article, un informe econòmic sobre l’execució de la sentència del Complex Esportiu de Valldoreix.

Totes les filtracions, demanades o imprevistes, responen a un interès perquè ningú facilita informació més o menys compromesa si no en treu alguna cosa a canvi. El canvi més fàcil és que la persona que filtra la informació considere que aquesta ha de fer-se pública sense cap interès personal o polític. Però és evident que en la majoria de casos hi ha un interès de penjar-se la medalla o perjudicar políticament algú. Els periodistes tenim la responsabilitat de destriar quan la informació és noticiable i, per tant, publicar o no en funció de criteris periodístics i no de disputa política partidista.

Això no treu que els mitjans de comunicació també som actors polítics de primer ordre quan situem uns temes a l’agenda, quan prioritzem la informació i aprofundim més o menys en cada temàtica. També hi ha mitjans encara més militants que es lliguen de forma més o menys evident a uns postulats polítics partidistes que van molt més enllà d’una línia editorial entesa en termes clàssics. En termes generals, però, un mitjà es pot aproximar a la dreta o a l’esquerra sense que això supose estar a favor d’un partit o d’un altre.

En el cas valldoreixenc, elCugatenc va tindre accés a una documentació rellevant. Jo mateix vaig intentar contrastar-la amb totes les parts. L’EMD va desestimar dir res al respecte –ja vaig advertir fa uns mesos dels silencis reiterats del president Puig– i, després de publicar la informació, va convocar una roda de premsa en què se’m va acusar de no contrastar la informació i de manca d’ètica periodística. El govern situa així elCugatenc dins del joc polític, mimetitzant-lo amb l’acció del vocal de la CUP-PC a Valldoreix.

L’argument és absurd per diversos motius: no saben qui ha filtrat la informació a aquest mitjà, elCugatenc no ha emès un posicionament sinó que ha donat una informació contrastada amb documents, seguiment històric del cas i les parts que sí que han accedit a parlar i, sobretot, hem publicat moltes altres informacions que no beneficiaven la CUP-PC o que els cupaires podrien interpretar de la mateixa manera que el govern de Valldoreix ha interpretat aquesta informació: notícies com el retard en la regularització de contractes, la contractació menor, el temps que el Servei d’Informació i Atenció a la Dona va estar sense psicòloga o els retard en les municipalitzacions compromeses pels cupaires.

No és que un mitjà de comunicació haja de pegar a tort i a dret, és que té accés a unes determinades informacions que, si són rellevants per a la ciutadania, s’han de treballar periodísticament. Situar aquest exercici com una acció partidista per a desgastar un govern és matar el missatger, un missatger que a més no és un portaveu de ningú en termes de política institucional. Encara és més greu portar-ho a la formalitat d’una roda de premsa en què s’insinua que la publicació d’aquesta informació pot ser il·legal. Els juristes amb qui he pogut parlar han al·lucinat bastant amb aquesta afirmació i diuen que no té cap base jurídica.

De crítiques en rebem cada dia. I no tinc cap problema, com a periodista, que la meua faena siga qüestionable públicament ja que el periodisme és una professió amb impacte públic. Els periodistes tot sovint rebem trucades i pressions, intents de condicionar-nos o de dir-nos que no treballem correctament. També sabem que rebem moltes crítiques que no ens arriben i també ens arriben algunes per via de terceres persones. Ara bé, aparèixer com a diana a una roda de premsa és un nivell de projecció força inaudit i que mereixia una resposta com aquesta.

Un cop expressada la resposta, podríem seguir discutint sobre el paper dels mitjans i de les institucions però crec fermament que és millor que ara deixem que cadascú faja la seua funció. Si això no és possible, no hi ha cap dubte que a elCugatenc les pressions o assenyalaments no ens podran perquè ens devem a moltes persones i entitats subscrites, a uns quants anunciants i altres ingressos –sí, alguns dels quals d’administracions– que per separat en cap cas són tan importants com per a robar-nos la independència.

Acabaré amb la frase potser massa cops reiterada de Lord Northclifee: “Periodisme és allò que algú no vol que se sàpiga. La resta és propaganda”. No sé si sempre ho aconseguim però que ho intentem cada dia no en tinc cap dubte.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi