És que li agraden molt els animals...

Animalistes de Sant Cugat.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

A casa té dos gossos, tres gats, una fura, un camaleó, un guacamai i dues tortugues, és que li agraden molt els animals!

El concepte “agradar” tendeix a ser valorat de forma únicament personal, del propi grat, de la satisfacció personal, sense anar més enllà d’un mateix, sense que impliqui voler el millor per a l’altre. M’explico, mentre que a una li poden agradar molt els animals i necessita anar construint una mena de col·lecció faunística o mini-zoo a casa, com és el cas de l’exemple que he esmentat a l’inici de l’article, perquè té necessitat de satisfer el plaer personal de tenir més i més animals per a si mateixa, al seu càrrec, pel seu benestar personal (tenint després més o menys responsabilitat a l’hora de cuidar-los com cal, afegeixo que mantenir viu i sense malalties un animal no és cuidar-lo com cal, un animal requereix d’atenció, cura, alimentació, estimulació, companyia, socialització -en molts casos-, espai vital concret, distracció...adequats), a una altra li poden agradar igual o molt més els animals i per això, justament per això, té aquell que sap que podrà donar-li tot allò que necessita i més, que s’esforçarà perquè aquella bestiola sigui, dins la seva mesura, feliç.

Enteneu la diferència? És com qui vol tenir si o sí un cadellet de golden retriever i fins i tot publica un anunci en una xarxa social local per veure si algú pot ajudar-lo a aconseguir-ne sabent de sobres que les protectores estan a vessar de gossos que han estat abandonats, perduts, maltractats... i que necessiten que algú els doni una segona oportunitat, la que es mereixen, és clar; és un cas claríssim de capritx, de tractar-lo com una mercaderia, un producte de botiga, encara que després el tractin súper bé eh, amb això ja hi compto. Espero i desitjo que siguin tan ignorants que ni hi hagin pensat, en això, ni en les mil campanyes que s’han fet durant anys anunciant #nocomprisadopta, per exemple, sinó, seria ja un cas d’egoisme pur.

Entre agradar-te molt els animals i decidir “col·leccionar-los” hi ha un gran abisme, un gran exercici d’empatia, no només vols satisfer els teus desitjos sinó que això ha d’implicar satisfer també els seus, i tenir clar si ho podràs fer bé, “com déu mana” que es diu, si aquell animal és adequat per tenir a casa, o sigui, que és un animal domèstic i no un d’exòtic o salvatge que, en aquests casos, el seu lloc no és estar dins d’un pis o una casa sinó lliures a la natura.

Bibiana Navarro i Argelich, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi