Quina ciutat ens proposarà la política en les eleccions municipals del 2023?

Les cartes dels lectors.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

En primavera d’enguany, l’Ajuntament de Sant Cugat, per via de la Regidoria de Participació, va encarregar al Consell de Ciutat dos informes un respecte de Torre Negra i Collserola i l’altre del Model de Ciutat, que es van presentar públicament en Ple Municipal el passat juliol.

Respecte del focalitzat en el model de ciutat, es va encarar des de la base que el nostre municipi en número d’habitants està en la posició 12, just per sota de Girona i de les capitals de comarca de Catalunya i és un dels components de l’1% dels municipis espanyols de quasi 100.000 habitants.

A nivell d’edats, el 25% està entre 0 i 20 anys, el 23% entre 20 i 40 anys, el 34% entre 40 i 60 anys i el 18% per sobre dels 60 anys.

Dels 23 municipis de més de 50.000 habitants, és el segon en quant a PIB per habitant, un 68% per sobre de la mitjana catalana.

Els temes relacionats amb el context públic de la sanitat, l’educació, en què els serveis territorials del Vallès Occidental és el segon en nombre d’alumnes d’ensenyança obligatòria i el primer municipi de Catalunya en quant a persones amb estudis superiors i així un llarg etcètera, que descriu i explica com s’ha arribat al model de ciutat actual de Sant Cugat del Vallès.

El model, pot ésser més o menys bo, segons la sensibilitat de l’avaluador, el seu nivell de coneixements locals i generals, la percepció del temps... però estè clar, que en 2030, viuran unes 105.000 persones, que Espanya (som conscients de que Sant Cugat no és el mateix, però està afectat pel mateix) en aquests moments té el 23% de les llars per sota del llindar de la pobresa segons l’ONU, és el tercer país de la UE en quant a major desigualtat de renda, hi ha quasi un 18,5% d’abandonament escolar, l’atur en menors de 25 anys és del 44%, es dedica 1,22% del PIB a recerca i l’endeutament del país es de 1.5 bilions d’euros, que representa el 120% del PIB d’Espanya.

Es comenta, que tot això es deu a la Covid-19, que són els seus efectes col·laterals, la qual cosa és una mitja veritat, perquè la pandèmia tan sols ha fet aflorar, amb tota la cruesa, una gran crisi sistèmica.

El que no es diu és que hi ha també, una altra gran crisi ambiental, una realitat ambiental, que per molt que s’explica en base a l’objectivitat, s’amaga en base a la subjectivitat, a l’interès de mantenir un sistema en fallida, però que encara beneficia a determinats col·lectius.

Ja no es parla de la relació entre la contaminació ambiental, especialment de l’aire, la pobresa, la temperatura… i l’afectació de la Covid-19 en la població.

Com tampoc es parla de la recuperació del nostre sistema productiu afectat per la realitat ambiental, que promourà l’any 2040, respecte del període de referència, un increment de temperatura proper als 2,5ºC i una disminució de pluja d’un 15%, essent la combinació d’ambdós paràmetres un gran increment en la sequera a nivell del sòl i de l’aire, que repercutirà en una important pèrdua de productivitat dels nostres ecosistemes, entre els que es troba el sector agropecuari i pesquer, és a dir:

Estem i som un país pobre, sense fonts d’energia i poc o mal qualificat…

Aquesta proposta planteja un model de ciutat, amb un horitzó 2075, que prioritzi el tractar d’equilibrar un municipi econòmicament asimètric, socialment discriminador i amb una profunda necessitat de canvi de paradigma.

Es clau reduir les diferències econòmiques, que inexorablement porten a una centrifugació de joves, vells i professionals de baix salari.

Cal incrementar la força centrípeta, que recuperi la vida en els barris, en entitats i carrers, que generi vida i per tant benestar… Primer pas per la salut social/individual.

És determinant repensar-nos, què i com volem que sigui el Sant Cugat de demà?, una ciutat jardí, un centre de serveis… o un lloc amb oficis, on treballar bé sigui el símbol característic i diferencial de la nostra ocupació, la qual cosa passa pel debat des del mutu coneixement, és dir una ciutat interconnectada des de els barris, entitats, individus a l’Ajuntament i l’inrevés, sempre al mateix nivell.

Cal repensar les fonts de l’aigua i l’energia i la seva gestió, ambdós vitals degut a la seva escassetat absoluta i relativa.

S’ha de dissenyar una estratègia de sostenibilitat alimentaria, i ha de fer-se des de la realitat que el municipi està en una zona seca i per tant de baixa productivitat. Aquí el sentit comú, la complementarietat entre municipis i la consideració de que l’aliment és un bé bàsic, poden ésser claus per gestionar incerteses i des proveïments, reals i especulatius. Es important la producció, però al mateix nivell la conservació / distribució i l’educació alimentaria.

És important reservar sòl per nous habitatges i tornar a pensar les zones de baixa densitat, tot mantenint el rati habitant/verd urbà, per sobre dels 10m2 actuals (dintre de la zona recomanada per la OMS), tractant d’homogeneïtzar el rati per a tot el municipi en la mesura del possible, donar a aquest verd més, que la funció estètica/saludable.

Considerar que Collserola és un parc de tothom, del país, i per tant és important dissenyar usos compartits i poc agressius amb el medi. L’exemple de Torre Negra, Can Calopa, Can Coll... han de jugar un paper molt important en aquest vincle funcional, que asseguri el gaudi, la salut, l’alimentació, la prevenció del foc forestal, dels cursos d’aigua... a la fi de l’ús d’un paisatge resilient.

Vindran més crisi i amb el negoci de l’enginyeria econòmica, amb l’arquitectura dels números, amb la producció d’intangibles, ja hem vist que es pot arribar, la majoria, a un alt nivell d’empobriment i a comprometre el futur i estabilitat socials.

Es té l’opció, la necessitat, la responsabilitat, el deure de pensar-la per quasi totes, la gestió és un altre tema, que a partir del Model de Ciutat, es plantejava com la base, els mínims, que els diferents partits tindrien que assumir, generant propostes de gestió des de la seva perspectiva ideològica, però per les persones ara i en el futur. Tant de bo, els programes electorals municipals, recullin parts sinó la totalitat de la proposta que van encarregar al Consell de Ciutat, ja que sinó, per què van fer-ho?

Robert Savé, veí de Mira-sol

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi