El llibre de Jordi Casas, un exercici de memòria històrica

Les cartes dels lectors.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

“La realitat està definida amb paraules. Per tant, qui controla les paraules controla la realitat”, Antonio Gramsci (1891-1937), filòsof i polític.

L’anomenada transició democràtica podem encabir-la entre la mort del dictador el novembre de 1975 i la primera alternança de govern, amb la victòria electoral del PSOE l’octubre de 1982. La realitat d’aquells anys, de les seves vicissituds, del que podia haver sigut i del que finalment va resultar ser, s’ha estudiat abastament pels historiadors. La transició, com escrivien Carme Molinero i Pere Ysàs en el seu llibre sobre aquell període històric: “Va ser un procés complex, en el qual va estar molt present la memòria de la guerra civil i el pes de quaranta anys de dictadura”. Uns anys en què les batalles culturals anaven de la mà de les econòmiques i polítiques. En aquest context, res millor per entendre-ho que retornar a la lectura de La crònica sentimental de España de Manuel Vázquez Montalbán, unes pàgines impagables rescatades de la memòria col·lectiva d’un temps i d’uns homes i dones que ho van viure.

Ara ens arriba un llibre sobre la transició a Sant Cugat del Vallès. L’historiador santcugatenc Jordi Casas busseja en aquesta època històrica, agafant com a fil conductor del llibre un dels partits polítics que actuaven a la nostra ciutat: el PSUC [El PSUC i la transició democràtica. Sant Cugat del Vallès, 1975-1981; edita el GEL).

El llibre abasta una etapa determinada, de 1975 fins 1981, que vindria a ser el moment més àlgid de la influència psuquera, tant a nivell ciutadà com institucional. La ciutat on es desenvolupava l’activitat dels seus militants té poc a veure en la que coneixem avui en dia. La seva població el 1975 era de 29.000 habitants i no va tenir uns augments poblacionals significatius fins a principis de la dècada dels noranta. El llibre recorre el treball del PSUC entre les diverses entitats ciutadanes i la seva presència al si dels moviments socials que lluitaven en el final de la dictadura i les primeres passes de la democràcia. La seva influència es veu reflectida en els seus resultats electorals, que tocaran sostre a les eleccions municipals del 1979 amb un 19,42% de vots. La presència a l’Ajuntament, la tasca institucional, la participació al primer govern democràtic de la ciutat, el trencament d’aquest govern que encapçalaven els socialistes, tenen un recorregut llarg i precís, que és una bona mostra de les dificultats i polèmiques que comportaven definir la gestió dels nous ajuntaments democràtics des de zero, sense una experiència prèvia del seu funcionament.

El llibre de Jordi Casas és una aproximació a la vida santcugatenca d’aleshores. Significa copsar la realitat, els anhels d’una ciutadania que s’abocava a un procés democràtic que no tenia escrit enlloc quin seria el seu resultat, amb les pors i prevencions derivades de la llarga nit de la dictadura.

Però, al meu entendre, la contribució més destacada del llibre és la de donar veu, posar rostre a totes les persones que van ser protagonistes d’aquells esdeveniments. Un sentit homenatge a totes elles, que van protagonitzar, a la seva manera, en les circumstàncies d’una petita ciutat de les rodalies de Barcelona, els mateixos anhels que la immensa majoria de catalans i catalanes. I ho van fer a través d’un partit polític que es dirigia als seus conciutadans amb les eines pròpies de la realitat política i organitzativa d’aquella època: fulls, cartells, revistes...

Quan el proper dijous 29 de setembre, a les 19h, la Casa de Cultura sigui protagonista de la presentació d’aquest llibre, aquests protagonistes podran tornar a escoltar, mitjançant la veu de l’historiador, un recordatori d’una part de la seves vides. Als qui s’apropin, sense haver viscut aquells moments sota aquelles sigles, trobaran un espai conegut i comú: el de totes les persones antifranquistes que, amb idees, posicions i organitzacions diferents, compartien un mateix objectiu. Finalment, aquelles persones que no van viure aquells fets històrics, tindran l´oportunitat d’escoltar un relat d’un temps, d’una ciutat; d’alguna manera una píndola de memòria històrica i, per tant, d’una part del nostre patrimoni com a ciutadans. Potser, fins i tot, copsaran alguns ensenyaments d’aquells temps pretèrits. En últim terme, és una bona ocasió per fer-se amb un llibre on les paraules reflecteixen un munt d’experiències vitals. Un llibre que ens interpel·la i ens convida a pensar-lo en el marc d’un anhel universal, que podem resumir en paraules de Lluís Llach:

Venim del nord

Venim del sud

De terra endins

De mar enllà

I no ens mena cap bandera

Que no es digui LLIBERTAT.

David Casas, membre del Grup d’Estudis Locals

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article