Desallotgem la sostenibilitat?

Un espai de lectura i reflexió en clau ecologista.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’Horta Alliberada, un espai comunitari situat en un descampat abandonat propietat de CaixaBank a l’avinguda Cerdanyola ha començat a veure’s amenaçada de desallotjament. L’Horta Alliberada era un solar improductiu, però després de dos anys d'amor i esforç, s’ha convertit en un espai social i agrícola gràcies a la iniciativa de moltes persones activistes i voluntàries que la defensen enfront l’especulació immobiliària. Les lleis de la propietat que coneixem de sobres són clares: no hi ha emergència climàtica, crisi alimentària, promoció de l’agricultura social i ecològica que valgui. La propietat privada és intocable, encara que deixi una parcel·la urbanística abandonada. En ple ascens dels preus dels productes bàsics. En un municipi que promou l’agricultura ecològica. En una zona metropolitana que té ben poca superfície destinada a la producció d’aliments. En un país amb menys d’un 3% de pagesia. És igual tot això.

Un problema de fons de la situació alarmant de carrera cap al col·lapse que vivim és la incapacitat de renunciar a la dinàmica habitual, perpetrada per milers de lleis, maneres de fer i cultures socials que aturen un canvi necessari.

L’agricultura social és important per raons d’aprovisionament assequible d’aliments frescos (per una població limitada, però que pot tenir-ne la necessitat), però també de regulació del clima local, de protecció de la biodiversitat, de recuperació de la fertilitat de la terra (si es fan bones pràctiques), de cohesió social i integració, afavoreixen la salut de la població, permeten que la ciutat sigui educativa més enllà dels centres escolars, empoderen a la ciutadania (per tant presenten beneficis per la qualitat democràtica), són projectes des de sota (en el cas de l’Horta Alliberada és evident, però també el programa municipal Cultiva’t es distingeix per fomentar les iniciatives ciutadanes) i en definitiva representen una construcció de comunitat saludable més enllà dels esquemes capitalistes habituals. Apart dels beneficis ambientals, doncs, en presenten sobretot de socials, ja que la població implicada inverteix temps i esforços en la cura de l’espai comú i de les persones, de la comunitat.

En un moment com l’actual hauríem d’estar clarament apostant per l’aturada dels projectes que promouen l’extractivisme-conversió de materials en residus, ocupació asfàltica d’espais (com ara l’ampliació de l’aeroport, el projecte d'ecobarri de Can Ametller o del cas del bosc de Volpalleres de Sant Cugat) i en canvi prioritzar la protecció d’espais col·lectius com el que promou l’Horta Alliberada. Una okupació ciutadana, col·lectiva, d’un espai abandonat per una gran corporació com CaixaBank no és un atemptat a una propietat privada perquè no l’està robant, sinó que l’hi està donant un ús positiu i necessari enfront l’abandonament especulatiu típic del negoci immobiliari. La propietat privada és més sagrada que qualsevol altra cosa per la religió capitalista, però en realitat no s’ha de prioritzar a qualsevol altra necessitat humana. Aquí no entrem en si la propietat s’hauria d’expropiar (per l’estat o la societat) o no, sinó simplement en el fet que ens cal donar usos col·lectius positius (en sentit ecosocial) als espais dels municipis de manera urgent i per sobre dels costums i legalitats d’un funcionament caduc, obsolet i agressiu contra el planeta, com és el capitalista o els comunisme productivista. Aquest trigarà en morir, tot i que en tenim urgència, però iniciatives com l’Horta Alliberada ens ajuden a avançar la seva desaparició.

No desallotgem, doncs, la sostenibilitat.

Imma Casajoana Viladelprat, Laura Calver Mir i Germán Llerena del Castillo, membres del Grup de lectura d’Ecologia Política de cal Temerari

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article