Transparència des de la desconfiança o com burocratitzar el dia a dia

Periodista i cap de redacció d'elCugatenc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Els indicis de corrupció, els favoritismes i el desprestigi gradual de la política a nivell general han portat un qüestionament de les institucions. És una desconfiança legítima que ha acabat traduïda en un seguit de mesures que pretenen que l’administració siga més transparent. Es tracta que gairebé tot el que fa una institució siga consultable i, per tant, els mecanismes per a relacionar-se amb aquesta cada vegada són més complexos.

El desprestigi de la política ens ha portat a construir una transparència basada en la desconfiança i això té conseqüències greus per a l’agilitat de les administracions públiques, que tot sovint –i especialment al món local– precisen de mecanismes més àgils per a fer front a emergències i relacionar-se amb les entitats i persones del municipi. Pintar tota la relació amb l’administració d’una transparència erràtica acaba portant conseqüències greus per a l’agilitat de la institució.

És normal que els treballadors tinguen una cura especial als municipis esquitxats per la corrupció i, alhora, que els mecanismes de control –amb la figura de la secretaria i la intervenció com a màxims exponents– siguen especialment metòdics. El problema és quan tot això es tradueix en bloquejos que posen en risc la vida social i cultural de la ciutat.

La desaparició gradual dels convenis nominatius, per exemple, és una bona idea perquè ningú hauria de rebre diners públics per ser qui és sinó per fer el que fa, i el que es fa no és un nom sinó un projecte. El problema és quan la tramitació d’aquestes subvencions per projectes o dels convenis nominatius que es desgranen per accions acaben esdevenint una tasca burocràtica tan ingent que les entitats han de dedicar molts esforços per a aconseguir el suport econòmic de l’administració, desgastant així un voluntarisme que se suma a les entitats per a desenvolupar activitats i propostes però no per a omplir paperassa.

A això cal sumar-li els entrebancs tècnics i dificultats de la tramitació, que sumats a possibles retards en l’aprovació dels pressupostos –com porta passant a Sant Cugat des del principi del mandat– esdevenen una crisi generalitzada per a les entitats. És el que hem explicat dels Castellers aquesta mateixa setmana a elCugatenc, en el seu cas amb el handicap de tindre unes obres aturades no només pel retard en la subvenció sinó també pel retard previ en la llicència que els permetia iniciar les obres.

Tot i que els Gausacs, per aquestes obres, ho tenen especialment cru; les queixes de les entitats pel que fa a les subvencions són generalitzades. I clar que hi ha una part de responsabilitat política vinculada a quan s’aprova el pressupost i quan es fan modificacions pressupostàries per a dotar de partida aquestes subvencions però també hi ha una part general, d’aquella transparència per desconfiança que ens amenaça cada dia a uns nivells tan inaudits que acaba portant el risc de desaparició d’algunes entitats.

Pretendre tornar a l’agilitat incontrolada d’anys enrere és tan irreal com pensar que podem mantindre este nivell de burocratització si el nostre objectiu és tindre un teixit associatiu actiu i viu. Ni l’Ajuntament ni cap institució pot saltar-se les normes de control i transparència, motiu pel qual és cada vegada més important buscar els mecanismes legals més àgils i planificar-los bé en el temps.

I, mentrestant, haurem de començar a construir un nou relat sobre què és transparència i com s’ha d’implementar. Perquè que els Castellers –o l’entitat que siga– estiguen en un atzucac econòmic no beneficia ningú. Que això passe en nom de la burocràcia, la tramitació correcta i la transparència mentre al web municipal segueixen pendents de publicar-se alguns documents que, segons la llei de transparència, haurien de ser públic és especialment pervers perquè l’Ajuntament acaba exigint el que no s’aplica a ell mateix, més enllà dels premis de transparència de pa sucat amb oli que sempre reconeixen l’Ajuntament de Sant Cugat com una referència mentre molts periodistes seguim esperant documents tan bàsics com la liquidació del pressupost del 2021. I encara sort que s’han posat les piles amb les actes de la Junta de Govern.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article