Els carlins a Sant Cugat (IV): Una jornada particular

Entitat que té com a objectiu potenciar i difondre la investigació en els camps de les ciències socials i les humanitats en l’àmbit de Sant Cugat del Vallès.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’acta del Consistori del dia 6 d’agost de 1874, després de presentar l’alcalde i regidors la seva dimissió oficial, deixa entreveure una certa frustració per part de les autoritats municipals davant l’actitud absentista adoptada per la població arran de la irrupció carlina del dia anterior: “...y viendo por otra parte que la población lejos de cooperar á los sacrificios que las circunstancias imponen significa de una manera visible que este Cuerpo Municipal carece completamente de prestigio.

Què havia passat? Per què el consistori carregava contra la població en general per aquesta manifesta manca de suport?

Un dels factors de l’escàs recolzament vindria determinat per la nul·la popularitat de les quintes i l’exigència del nou govern de l’Estat per realitzar-ne una de caràcter extraordinari. L’exèrcit necessitava homes per fer front a la guerra civil que assolava el nord d’Espanya, però també a àmplies zones de Catalunya i el País Valencià i, per acabar-ho d’adobar, es patia una greu revolta a Cuba. Aquest fet concret i la poca predisposició popular a fer front per la força a un estol carlí ben armat explicarien la manca d’esperit de sacrifici que recull l’acta municipal.

S’hauria de tenir en consideració també com a factor en contra del consistori que aquest podria haver sorgit de manera contrària al sentir de la gent. Cal recordar que a partir del mes de gener de 1874 el control exercit pel nou govern militar sobre els municipis era molt intens, fet que incidia de manera directa en les eleccions dels pobles perquè surtis escollida “gent d’ordre i prestigi”.

En qualsevol cas, l’entrada de les forces carlines a cavall, en un nombre molt important, hauria d’haver representat un espectacle de caràcter escenogràfic que hauria deixat atònits als espectadors santcugatencs.

Si fem cas del que explica un testimoni presencial, Joan Malet, en una carta escrita a un amic pocs dies després de la presència carlina a Rubí, hem d’interpretar que l’entrada dels carlins a Sant Cugat es va produir de manera molt similar a la que hores després esdevindria a Rubí.

a las cuatro recibió mi hermano el parte de que (els carlins) estaban en Sant Cugat... A las 3 y 1/2 se hizo pública la voz de que venían por Sant Cugat y se llevaban presos a los hombres jovenes que trabajaban en los viñedos. Me llamaron para levantarme y a las 4 enterado de lo que pasaba vi que la alarma de la población era tan grande que me es imposible describirtela pues por todas partes se veian jovenes atravesando viñedos y campos asemajéndose a la huida de Egipto. A las 4 y1/4 entraron a escape unos doscientos caballos quienes al momento se dividieron, cada uno por su lado y circunvalaron la población recorriendo en media hora, en una perifèria de mas de tres leguas, todo el término de Rubí, deteniendo a los que huían y obligándoles a volver a la población. Mas que hombres parecían diablos, tal era la velocidad de los caballos como la seguridad de los jinetes. Pues parecía mentira que en medio de los viñedos. cuando las cepas son aun tan altas y enredadas, pudieran correr los caballos con tanta ligereza, saltando barrancos y cualquier escollo que a su paso encontraban. Al fin y al cabo todo habia sido pues pura alarma empezada por lo dicho por el comandante de Tarrasa y por los que venían de San Cugat, etc... A pesar de que se dispararon muchisimos tiros al perseguirlos, fue milagro que no ocurriese desgracia alguna, a escepcion de muchissimas contusiones, caídas etc...de los que aun algunos cojean y otros aun guardan cama...

Què podia haver succeït a Sant Cugat?

Els carlins, després d’abandonar l’estació de Cerdanyola i prendre-li foc, van seguir el camí de Sant Cugat. Resseguint la riera, possiblement abans del migdia, ja hauria arribat la cavalleria al nostre poble, actuant en disposició similar a com hores després ho van fer a Rubí, distribuint-se a galop-trot per tot arreu i encerclant la vila.

Com era dia de sorteig de mossos, i malgrat que a les deu del matí l’Ajuntament ja l’havia suspès a la vista de la proximitat dels carlins, molts joves es devien trobar encara dins la població, mentre altres homes estaven treballant a les vinyes. En saber l’arribada dels carlins, devien fugir tots a corre cuita camí de Rubí, posant sobre avís als rubinencs de la seva proximitat.

Com és de suposar, la resistència dels habitants de Sant Cugat davant l’entrada dels carlins va ser inexistent, nul·la, a la vista del poc armament que podia tenir la milícia del poble i l’elevat nombre de carlins que van aparèixer de sobte a cavall. L’ordenada formació de cavalleria precedia els infants, que a peu, arribarien una mica més tard acabant de controlar completament la població.

Els habitants s’haurien tancat dins les seves cases i els carrers devien romandre buits, amb l’excepció dels joves de fora de la vila que havien vingut pel sorteig de les quintes i fugien com podien.

El Diario de Barcelona, en la seva edició vespertina del dia 10 d’agost, assenyala de manera molt conceptual les conseqüències de l’entrada dels carlins a Sant Cugat.

Segun dicen de Mollet, el día que los carlistas inutilizaron la via férrea y quemaron la estación de este pueblo, exigieron al municipio por vía de contribución la cantidad de veinte mil reales; también las listas de la quinta actual sufrieron la misma suerte que aquí. Igualmente en San Cugat del Vallés, además de quemar el registro civil, lo fué al propio tiempo el alistamiento de la reserva de veinte y dos á treinta y cinco años.”

No obstant, el Diario de Barcelona obvia un dels motius principals de l’actuació carlina a Sant Cugat i a tants altres pobles del Vallès: la recaptació de les contribucions de guerra no satisfetes.

Els carlins, segons assenyala l’historiador Domènec Miquel, van exigir el pagament de les contribucions endarrerides, extorquint l’Ajuntament amb el segrest d’almenys algun dels seus membres, possiblement l’alcalde, així com l’antic caporal del sometent, Tomàs Fàbregas.

Aquest aspecte és confirmat pel Diario de Barcelona del dia 6 d’agost en la seva edició matutina, sense esmentar els noms i càrrecs dels hostatges i no assenyalant els motius del segrest:

Los carlistas al retirarse de Moncada entraron en San Cugat llevándose en rehenes algunas personas, y quemando los libros del registro civil.”

El resultat va ser el pagament d’una elevada quantitat de diners. Segons indica el mateix Domènec Miquel, la considerable xifra entregada i per aconseguir la llibertat de l’ostatge o ostatges va ser de 1.200 duros. Ara bé, la premsa oficial redueix aquesta quantitat de manera sospitosament sensible. Segons diu el periòdic La Imprenta del dia 6 d’agost en la seva edició vespertina:

...los facciosos se hallaban en Rubí, a cuya población se dirigieron desde San Cugat del Vallés, después de haber recogido en este 900 duros en el improrrogable plazo de trenta minutos”

Sigui quina sigui la quantitat final entregada com a contribució als carlins per posar fi al segrest de diferents persones de renom de la localitat, l’Ajuntament va demanar posteriorment a diferents veïns de Sant Cugat la seva col·laboració econòmica. Seria per refer les malmeses finances municipals o per satisfer encara un possible deute pendent amb els carlins?

No ho sabem! Però sí sabem que les autoritats militars de Barcelona, posades en alerta per algun dels veïns interpel·lats per l’Ajuntament, van intervenir de manera enèrgica i immediata per frustrar aquesta demanda.

GOBIERNO PROVINCIAL DE BARCELONA

ORDEN PÚBLICO

Nº1075

Sr. Alcalde de San Cugat

Se me ha comunicado que exige V. á los vecinos de esa localidad el pago de una contribución de guerra impuesto por las partidas rebeldes carlistas.

A fin de dar crédito a semejante suposición, por carecer de todo sentido que una autoridad que ejerce sus funciones en representación del gobierno de la Nación favorezca la causa no solo de sus enemigos sinó de los que destruyen la riqueza del país, prevengo a v. que en el caso que se confirme la denuncia que lleva manifestada estoy dispuesta á entregarle á los tribunales militares.

Dios Guarde a U. muchos años

Barcelona 17 de Agosto de 1874

Jose Cañameras

La brigada carlina que va passar per Sant Cugat, després d’haver causats danys a les línies ferroviàries i al telègraf, des de Montcada a Mollet, passant per Ripollet i Cerdanyola, entre altres pobles, era comandada per en Josep Vila Crivillers (a) Vila de Prat.

Vila de Prat havia assumit la comandància de la brigada, en absència del seu cap, el general de divisió Martí Miret i Queraltó, que estava guarint-se de les ferides patides mesos abans en l’acció del Grau de Prats de Lluçanès. El comandament de l’estol carlí era secundat per Mn. Josep Anton Galceran i la cavalleria de Manuel Vilageliu, però tenia alhora el suport de diferents caps de partida que van engruixir la brigada, com Muixí, Vives, Nasratat o Cagaraïms.

Però deixem per un altre dia parlar dels caps carlins que van protagonitzar els fets del dia 5 d’agost. De moment encara ens resta conèixer alguna cosa més sobre el que va passar aquell dia a Sant Cugat.

Lluís Jordà, membre del Grup d’Estudis Locals

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article