Els Tres Tombs i el debat de cada any

Periodista i cap de redacció d'elCugatenc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Aquest diumenge tornen els Tres Tombs i, amb ells, el debat que des de fa uns quants anys ens acompanya. És una festa respectuosa amb el benestar animal? Posar els cavalls a trepitjar asfalt, amb carros i tartanes que ja no tenen cap ús real i envoltats de gent no és posar-los en una situació d’estrès? El protocol que s’aplica és suficient? Com es pot conservar el valor tradicional aplicant canvis que responguen a tots aquests interrogants?

Gràcies a la pressió animalista, en clau local sobretot de la Plataforma Animalista (PAS), s’han evidenciat, en alguns casos amb imatges probatòries, algunes de les mancances d’aquesta tradició. Tot i que amb un discurs defensor dels Tres Tombs tant per part de la comissió organitzadora com pel regidor de Benestar Animal, Francesc Carol, la festa ha anat evolucionant amb canvis, com ara en el recorregut. Ara s’estalvien les pendents més pronunciades i els sòls que més esvaren com els de l’entorn del Monestir.

És suficient? Com que els cavalls no parlen, són les persones les que diuen la seua. I, en este cas, la divisió entre animalistes i defensors, cadascú amb els seus veterinaris i propostes, és més que evident. Durant els darrers anys les veus crítiques amb els Tres Tombs han crescut i, si segueixen creixent, sembla que no hi haurà prou amb un simple canvi de recorregut.

Alhora, aquest debat es fa al voltant d’una de les celebracions més antigues de Sant Cugat. Més de 160 anys fa de l’inici d’un model similar a l’actual –abans es feien veneracions a Sant Antoni Abat però no tenien un caire tan popular–, segons una recerca feta per l’historiador Joan Troyano. A falta de llegir el seu llibre, que encara no és públic, ell mateix va explicar a la presentació d’aquest dilluns que la festa va tindre canvis gradualment, una evolució que ha pogut constatar amb documents, com el del 1904 que acredita la implicació de la Unió amb el primer ball documentat.

Dues de les afirmacions destacables de l’historiador van ser, d’una banda, que les tradicions diuen més del present que del passat perquè utilitzen elements del passat per a fer una celebració present i, d’altra, que el model actual de festivitat de Sant Antoni Abat no es comença a crear fins a la industrialització. Són dues idees molt relacionades i que ens ajuden a pensar.

La industrialització inicialment es va fer amb força hídrica i animal. L’historiador Josep Fontana recull dos exemples paradigmàtics a la seua obra pòstuma Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar aquest engany [Planeta, 2019]. D’una banda, l’ús de 40.000 cavalls, 50.000 mules, 250.000 bous i 500.000 esclaus humans a la colònia francesa de Saint-Domingue per a l’explotació de sucre al voltant del 1789. D’altra, la fàbrica de Richard Arkwright a Nottingham (Anglaterra), que la dècada dels 1770 utilitzava la força dels cavalls per moure la maquinària.

Troyano diu que la celebració va créixer amb l’extensió dels traginers perquè, en una societat industrial incipient, el transport encara era bàsicament amb carros. Si bé no se li pot negar una afirmació com aquesta perquè els vehicles a motor de finals del segle XIX i principis del XX eren força rudimentaris, tampoc es pot deslligar aquesta figura del món rural que era Sant Cugat aleshores. Així ho recull l’antropòleg Rogeli Pedró a Antics oficis i feines a Sant Cugat del Vallès [Cossetània Edicions, 2020] a un capítol en què explica l’ofici i com va començar a desaparèixer precisament amb el perfeccionament dels vehicles autopropulsats. No és d’estranyar, doncs, que la tradició s’haja mantingut més per l’admiració a un sistema de transport desaparegut que per la reivindicació d’un element que va deixar de ser quotidià.

O siga, la festa de Sant Antoni Abat en el seu model actual ens retrotreu a temps pretèrits i significa un element de memòria. Seria una llàstima perdre de colp més de 160 anys d’història i, alhora, això no justifica el manteniment d’un model cada vegada més qüestionat. És així com ix al debat públic el terme “repensar”. La resposta a les reclamacions animalistes i la cura del patrimoni històric són propòsits necessàriament compaginables. I ací està el repte. Bon Sant Antoni Abat a tothom!

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article