A la portada de la revista de Mans Unides del mes de febrer on estem subscrits es llegeix “Frenar la desigualtat és a les teves mans”. He pensat que caldrien algunes mans més per a frenar-la.

Repassant la revista, és impressionant la quantitat d'empreses d'ajut en diferents països, sobretot pel que fa al conreu de la terra. És d'agrair que l'Església no parli ara de “caritat cristiana” amb el to de prepotència que sempre li ha donat i esmenti a canvi la “justícia social”. Perquè la pobresa és en realitat una injustícia social.

Tanmateix, congratula el nombre d'ONG que s'hi dediquen aprofitant les petites aportacions de la gent.

Però, frenar les desigualtats està, o hauria d'estar, també en unes altres mans. Sobretot en aquelles mans farcides de riquesa, que són justament les que provoquen aquesta desigualtat.

Els mitjans informatius parlaven fa uns dies dels beneficis aconseguits durant el 2022 de la banca. L'escandalosa xifra de 20.029 milions d'euros.

Us imagineu tots aquests diners damunt una taula? Us imagineu a quanta gent, a quants infants desnodrits se'ls podria donar de menjar? Després fan donacions, creen Fundacions per ajudar els desfavorits. Actes que semblen més per a apaivagar consciències, per a rentar imatges, que no pas per a solucionar desigualtats.

El Papa Francesc, amb el qual no m'identifico gens, però que de vegades diu coses interessants, comentava l'altre dia: “La pobresa no és fruit del destí, sinó conseqüència de l'egoisme”. Un egoisme desmesurat de les grans fortunes assedegades de riquesa, a veure qui acumula més.

No. Frenar la desigualtat no és només a les nostres mans. Caldrien també altres mans, les més plenes.