L'Ajuntament va aprovar i està actualment en exposició pública l'Avanç de MPGM de Ca N'Ametller.

Aquesta peça de sòl és la darrera opció de creixement per expansió del municipi. Les conseqüències ambientals i de major consum de sòl i recursos que provocarà semblen com a mínim contradictòres amb l'emergència climàtica i les seves conseqüències sobre el planeta.

Aquests terrenys presenten una complexitat de gestió notable i unes incerteses molt grans perquè la seva realització com a barri de la ciutat està supeditat a la resolució de diversos problemes no menors.

1.- El principal és la línia de ferrocarril d’Adif, la R8, que suportarà el pas de mercaderies de tota mena quan es completi el Corredor Mediterrani. Les repercussions seran enormes i malgrat que es cobreixi la via amb un caixó de formigó (1,4 km.) els riscos per a les persones que hi visquin a prop no haurien de ser assumits. (No m'imagino les mercaderies del Corredor Mediterrani passant Barcelona pel túnel de Provença).

2.- El document aposta per el cobriment amb un caixó de la R8 però no sabem qui n’assumirà el cost i l'Avanç no ho aclareix.

3.- Es juga a favor de fer l'intercanviador entre la línia d’Adif i els Ferrocarril de la Generalitat però l'Avanç tampoc aclareix qui i com es paga.

4.- El principal argument per desenvolupar l'àmbit és la manca d'habitatge assequible que hi ha a Sant Cugat, que és cert. Però és aquesta la millor i única solució?

4a.- Es preveu un nombre important d'habitatges dotacionals, protegits o assequibles dels quals alguns seran de lloguer (en funció dels recursos públics que es puguin destinar a finançar les promocions) i la majoria de venda HPO. El sistema de venda HPO ja sabem que passats els anys de protecció (actualment 30 anys màxim) deixen d'estar protegits i es poden vendre a preus de mercat lliure. Es així com la majoria de l'esforç públic en matèria de promoció d'habitatge protegit al llarg de tota la historia de Promusa (uns 1.500 habitatges de venda i uns 450 de lloguer) ha passat o passaran al mercat lliure els propers anys i deixaran de fer la funció social per la qual van ser finançats amb sòl i diners públics.

El problema de l'habitatge al municipi és d'oferta i si desapareix la protecció i es venen a preu lliure s'esfuma l'esforç públic. El que cal fer és estendre la protecció de l'habitatge en venda HPO a indefinida i amb el preu regulat sempre. Si s'aborda aquest tema serà impossible intervenir de manera real en el mercat de l'habitatge. Ja sé que aquesta qüestió no depèn de l'Avanç però apostar per més habitatge de venda HPO que deixarà de ser regulat d'aquí a 30 anys és llençar els diners i esforços públics altre cop.

4b.- El desenvolupament i gestió d'aquest àmbit serà llarg i feixuc, com tot l'urbanisme actual, i difícilment hi haurà alguna primera pedra d'edifici abans de 10-12 anys (cal tramitar la MPGM, el Pla Parcial, el Projecte de Reparcel·lació, el projecte d'Urbanització i com a mínim començar a cobrir la R8 i fer part de serveis i urbanització dels carrers de la 1º fase).

I mentrestant què fem? I amb la ciutat ja construïda?

Hi ha altres maneres menys glamuroses però més eficaces i ràpides per aconseguir que es promogui habitatge assequible a base d'actuar sobre la ciutat construïda.

– Hi ha terrenys sense edificar en posicions urbanes ben comunicades que admeten la requalificació amb major nombre d'habitatges.

– Hi ha terrenys qualificats de zona verda i equipaments que no serveixen per res perquè estan mal posicionats i no serà mai possible de vertebrar-los de forma eficient.

– Hi ha un teixit unifamiliar molt extens que en determinats àmbits i condicions admetria usos bifamiliar o plurifamiliar, sempre amb respecte al model urbanístic de l'entorn

– Hi ha teixits edificats que admeten operacions de renovació urbana (des d'alguns industrials fins a residencials).

En definitiva, hi ha altres operacions més menudes i potser menys dependents dels grans operadors immobiliaris que es podrien haver endegat i fins i tot ja iniciat obres però que no s'aborden malgrat que tenen un potencial notable per generar més habitatge i més ràpid.

Joan Barba, arquitecte