Micromasclismes

Mestre jubilat i actor.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

La primera vegada que vaig sentir aquest mot, em va sorprendre la seva composició. Micro? Masclisme? Hi ha masclismes que són petits?

Quan el psicòleg Luis Bonino va proposar aquest mot per nomenar totes aquestes actituds interpersonals, comentaris verbals, sovint en to humorista, i que denoten una superioritat de l'home vers la dona, no anava gens desencaminat. Existeixen i hem conviscut amb ells, sovint sense adonar-nos-en. O sí.

Una de les meves antigues alumnes tenia penjat al seu Facebook un dibuix ben curiós que representava una torre humana, d'aquells castells que fem els catalans. En cada pis hi havia una definició de masclisme. A la base, aquells que riuen els acudits masclistes. En el primer pis, els que ho expliquen. I així, anaven pujant de to fins que al final apuntaven els violadors i els assassins feminicistes.

Certament, els homes i les dones hem conviscut amb una actitud i una terminologia misògina, masclista com una cosa habitual i aparentment normal.

Per exemple, no té el mateix significat per a un home dir que té un amic, a dir que té una amiga. Tenir una amiga pot tenir una intenció diferent. Tanmateix, amb el mot sogre o sogra. El mot sogra, l'hem endimoniat, l'hem donat un to de dona dolenta. Quan tothom sap que n'hi ha de meravelloses. La meva, per exemple. O bé fem servir el mot “conyàs” per definir una cosa pesada, insuportable, i la dicció “collonut” per determinar un fet digne d'admiració.

La mateixa Real Acadèmia de la Llengua fa servir el masculí per a referir-se a l'home i la dona, tots dos plegats, obviant el fet femení

I és que els homes hem conviscut, ens hem habituat tant amb aquests termes, que els entomem amb naturalitat i humor.

És aquí, en aquest aspecte, on hauríem de començar a reflexionar. A tenir present aquestes petites formes de masclisme que poden anar creixent, que poden fer-nos agressors en potència.

De tota manera, arribar dalt de tot del castell, tornar-nos monstres maltractadors, violadors o assassins, és un aspecte que, tot i haver treballat molts anys amb la psicologia, no l'acabo d'entendre. Com pot un home sentir-se excitat tenint una dona aterrada entre els braços? Crec que és un tema psiquiàtric que no sé si té retorn.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article