Benvingudes i benvinguts a feminae@, espai de sororitat i d’humanitat, d’anàlisi jurídica, d’introspecció personal, de reconstrucció emocional, íntima i sexual, d’anàlisi de la perspectiva femenina i de gènere, de record per totes les víctimes de violència masclista i vicària, de crítica institucional, de solidaritat femenina i sororitat amb totes les dones ucraïneses i les seves filles i fills, i, concretament avui, d’anàlisi jurídica del Projecte de Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones del col·lectiu LGBTI, i mes concretament, de les persones que transiten en gènere fluid.

El 17 de febrer de 2023, el Congrés dels Diputats aprova la coneguda com a Llei Trans, que preveu el marc jurídic del dret a la no discriminació i a la protecció dels seus drets i la garantia dels drets de totes les persones del col·lectiu LGBTI.

Col·lectiu LGBTI? De moment ja s’han deixat la lletra Q (quer) i el símbol +.

La Llei no protegeix des d’un punt de vista formal i material, doncs, els drets d’aquestes persones, les persones que flueixen en harmonia de gènere, les que s’identifiquen en línia amb els paràmetres de gènere fluid, i totes aquelles que es trobem lluny dels convencionalismes de les sigles LGBTI. Com que no les esmenta ni preveu en la definició del decàleg de drets, crea una discriminació entre les pròpies sigles del col·lectiu.

No afavoreix, doncs, la llei, ni la lluita, ni l’activisme, ni l’equiparació de gènere entre totes les persones que formen part del col·lectiu.

L’oblit legal és institucional i greument agreujat. I aboca aquestes persones a la discriminació dels seus drets mes fonamentals.

És a dir, una llei que provoca una fissura dins el col·lectiu LGBTIQ+ pot suposar una ferida mortal? Com afectarà això a la lluita activista? Com afectarà també a les connexions transversals amb el moviment feminista, en aquests moments una mica deteriorades?

Ens tornem a trobar amb una llei plena de bondat social i jurídica, de bones intencions però deficient en alguns aspectes de tècnica jurídica, i que en si mateixa provoca cert nivell de discriminació institucional, que es una de les tipologies de discriminació mes perilloses, perquè ve legitimada per la pretesa bondat de l’actuació dels poders públics sobre les persones i, per tant, és molt més difícil de contrarestar, perquè prové del propi moll de l’os del poder legislatiu i executiu.

Són mals temps, sembla ser, per la bona i eficient tècnica legislativa.

Pensem en l’efecte dominó en les rebaixes de les condemnes quan va entrar en vigor part de la Llei de protecció integral de la llibertat sexual, l’anomenada Llei del consentiment.

No només cal una agenda política per alleugerir els grans reptes socials, sinó bons assessors jurídics del poder legislatiu i del poder executiu, i sobretot cal que mai una llei o una reforma d’una llei suposi un pas o cent enrere en les conquestes socials i de reconeixement de drets. Va per la reforma que s’ha plantejat sobre la llei del consentiment. Ei, si hem d’anar enrere, no sé si és prudent tocar res.

Deixant apart aquesta primera qüestió, que no és en absolut menor, podem intentar abordar alguna de les novetats d’aquesta llei respecte el col·lectiu LGBTI.

Sens dubte, la mes revolucionària és la de la promoció de la lliure autodeterminació de gènere, és a dir, que cada persona pugui decidir, al marge de les atribucions automàtiques de gènere per convencionalisme social, quina és veritablement la seva identitat de gènere i que es pugui adreçar al seu registre civil a inscriure el seu gènere, lliurement escollit, sense caldre psicòlegs, ni metgesses, ni ningú que interfereixi en el seu consentiment o declaració de voluntat.

S’ha acabat, doncs, la tortura, fruit encara d’una caduca i rància patologització, sobre la qual l’OMS ja havia posat fonaments de desnaturalització al 2018. Confesso que fa molt mal als ulls entreveure-ho en l’exposició de motius de la llei. Encara estem així? Calia?

Ens falta, encara ens falta, però esperem poquet a poquet anar-hi arribant, mentre les forces de la dreta ens deixin, però permeteu que us digui que no s’hi val a badar, que no sabem quantes oportunitats hi haurà per legislar, que no sé si venen bons vents en l’àmbit estatal, i cada vegada que s’aprova una llei aplicable arreu territori estatal i aquesta no està prou blindada, prou acurada tècnica i jurídicament o no es prou revolucionaria, perdem pistonada.

I després cal establir els mecanismes de desenvolupament i execució de les lleis, que la inscripció al registre del canvi de nom o de gènere sigui fàcil... i un suggeriment, al DNI, on posa sexe, cal posar gènere, i en aquest apartat de gènere, hi hauria d’haver prou caselles o opcions per tal que totes les persones es veiessin reflectides en la seva fluïdesa o en la seva nitidesa de gènere, sense fissures ni discriminacions.

Perquè no pot ser que una llei que fa bandera d’assentar les bases del marc jurídic del dret a la no discriminació i a la protecció dels seus drets i la garantia dels drets de totes les persones del col·lectiu LGBTI, ocasioni, en si mateixa, greuges dins el mateix col·lectiu.

Hem de crear estructures de suport, entre elles les jurídiques, per tal de garantir els drets de totes les persones a lliure decidir sobre sentir, estimar, ser, desitjar, fluir, construir gènere i si les lleis deixen de ser un recurs per això i passen a crear greuges, el poder legislatiu i el poder legislatiu han de prendre consciència i assumir responsabilitats al respecte. Vaja, que bàsicament s’ho facin mirar...

Com em deia un bon amic meu fa molt poc, es tan senzill com respectar el sentir i l’estimar de totes les persones. Transiten. Transitem. Trans i tant!

No vull ser dolça, ni ensucrar.

Només us vull fer saltar de la vostra cadira, us vull fer pensar.

I millor si aquest lliure pensar us amplia mires i us fa moure endavant.