Fundació Sant Cugat és el nostre Guadiana. Va nàixer amb una força sense precedents i, a partir d’aleshores, ha anat fent aparicions periòdiques per incentivar (i organitzar) debat públic. Es va constituir a finals de 1997 i va presentar-se públicament el 24 d’abril de 1998. Va constituir-se amb la finalitat d’impulsar la vida ciutadana i la pròpia ciutat de Sant Cugat. Ningú no pot negar que la seva actuació ha acumulat un nivell de reflexió oral i escrita que difícilment ha produït cap altra entitat local.

Ha organitzat tres congressos de ciutat, el primer dels quals va comportar uns nivells d’organització, participació i debat extraordinaris. El primer es va fer entre octubre de 1998 i febrer de 1999: Sant Cugat del Vallès. Ciutat oberta. La documentació que va generar ocupa una carpeta força gruixuda. El segon congrés es va realitzar entre gener i març de 2003: Fent ciutat. Anà acompanyat d’un sondeig d’opinió per copsar la percepció que tenien els santcugatencs de la seva ciutat, el qual va posar-se a disposició de les entitats i associacions locals. El tercer congrés, amb un format més modest, va fer-se els mesos de novembre i desembre de 2006: Sant Cugat: un projecte col·lectiu? Drets i deures de ciutadania. Com es pot veure, cada congrés es va fer pocs mesos abans de les eleccions municipals, tria no casual. Es tractava de debatre el futur de la ciutat quan estàvem a punt d’elegir els qui l’havien de gestionar durant els quatre anys següents.

Però això no ha estat tot. Sense voler ser exhaustiu, caldria afegir-hi les jornades L’Art a debat de 2001 (una conferència, tres taules rodones i activitats artístiques), 2002 (dues conferències, itineraris i altres activitats artístiques) i 2005 (cinc conferències). O els Postres de poetes (2002) i (2003), una col·laboració amb el festival de poesia; una activitat que barrejava la gastronomia amb la poesia i el teatre. Durant 2005 es van organitzar unes Tertúlies sàvies, de les quals se’n van fer quatre. Buscant entre papers trobaria altres activitats i col·laboracions amb diferents entitats de la ciutat. Vull acabar, però, aquest recorregut amb els debats que va organitzar la Fundació entre gener i febrer de 2011, per tal de debatre les sortides a la crisi econòmica iniciada el 2008: Sis visions de la sortida de la crisi. Van ser un debats de molta altura, pels seus participants i pels seus continguts.

I, ves per on, Fundació Sant Cugat ataca de nuevo. És un dir, naturalment. Aquest cop ens proposa debatre sobre el model de ciutat de què ens hem dotat durant les darreres dècades i el seu futur: Sant Cugat. Debat d’un model i el seu futur. És compatible amb la burocratització? Seran tres jornades de debat que es faran a la Casa de Cultura els dissabtes 11, 18 i 25 de març (matí).

Se’ns convida a reflexionar sobre la nostra ciutat en base aquests tres enunciats, que es corresponen amb cada una de les taules rodones: Reflexions sobre el model Sant Cugat: entre el cofoisme i l’exclusió (11 de març); Burocratització i complexitat administrativa: normes que ens ofeguen (18 de març); i Regeneració versus expansió urbana: el dinamisme de la ciutat (25 de març). No sembla que calgui aprofundir sobre cada enunciat, en tot cas ja es farà en el respectiu debat, però són prou clars per entreveure quins seran els paràmetres de la discussió.

El primer posa el dit a la llaga del model que hem consolidat: el nivell de cofoisme que caracteritza els qui el vivim (llegiu satisfacció de viure a Sant Cugat) és directament proporcional al que no poden exhibir els qui n’han quedat exclosos perquè han hagut de marxar de la ciutat (el recent estudi encarregat per l’Ajuntament i dirigit pel geògraf Oriol Nel·lo, professor de la UAB, ho posa negre sobre blanc). Pel que fa a l’enunciat que apunta vers el futur, potser encara és més clar: hem de seguir pitjant l’accelerador urbanístic o, potser, ens cal aturar-nos una temporada i repensar el que tenim i ordenar-ho urbanísticament i mediambientalment, que vol dir també socialment. I, entremig, un aspecte que ens afecta a tots: administració pública, ciutadania i empreses. Sí, cal començar a dir-ho ben fort: la burocratització acabarà ofegant-nos. Els qui formem part d’alguna entitat o associació i hem de fer tràmits administratius, sabem molt bé de què parlem.

Deixeu-me que acabi amb el text del fulletó que fa la presentació d’aquestes jornades:

Proposem una reflexió sobre el model de ciutat que tenim i com ha d'evolucionar els propers anys. Què és això que anomenen Model Sant Cugat?

Cap on ha d'anar la ciutat? Ha de completar l'expansió dels darrers espais lliures?

Com ha d'evolucionar la ciutat ja construïda els propers anys? Què es pot fer i com?

Tenim l'administració i l'estructura de tramitació general adequada per fer front al reptes? Com ha d'evolucionar? Què, qui i com s'ha de canviar per evitar la burocratització

Bé, aquest és l’aperitiu que ens ofereix Fundació Sant Cugat abans que comenci una campanya on caldrà confrontar les diferents propostes que se’ns presentin de cara als propers quatre anys. Participem-hi.