El Ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat va tindre el preludi d’un comunicat de premsa amb què l’Ajuntament informava que havia acabat el 2022 amb un superàvit de 15 milions d’euros. Aquesta xifra aparentment desmuntava el discurs catastrofista plantejat per Junts per Sant Cugat, que parlava de 15 milions d’euros de forat. El principal grup de l’oposició va haver de deixar de donar xifres i centrar la crítica econòmica al tripartit en la no aprovació d’un pressupost per al 2023, una pròrroga que consideren que no ha estat argumentada pel tripartit.

Qui té raó? Segur que has escoltat un munt de vegades allò que la funció del periodisme no és donar veu a qui diu que plou i a qui diu que no plou sinó obrir la finestra per veure si plou. El problema és que, de vegades, la finestra no es pot obrir. No es pot obrir o bé per manca de transparència –l’Ajuntament, ho he dit en alguns articles, de tant en tant triga molt a fer públics alguns documents– o bé per tràmit, ja que en aquest cas la liquidació del pressupost no es pot penjar fins que està aprovada.

Quan Junts parlava de forat milionari, els periodistes no teníem cap finestra a obrir però el periodisme de declaracions –cobrir una roda de premsa i cap a casa– té força i és capaç de situar debats sobre la taula tot i que no hi haja manera de contrastar la informació. No és que ens refiem més d’uns o d’altres, és que hem de poder contrastar el que diuen i, aleshores, era impossible.

Per això als articles dels Plens en què es va tractar aquest afer no vaig posar cap xifra concreta i tant a aquests articles com a una tertúlia a Ràdio Sant Cugat vaig dir que fins que no tinguérem la liquidació no sabríem si parlàvem d’un forat o d’un descosit. Perquè, com a mínim, sí que hi havia la constància d’una situació econòmica delicada reconeguda pel propi govern i marcada per la davallada d’ingressos per plusvàlues, les bonificacions de l’IBI per la instal·lació de plaques solars i el context d’inflació.

Aquest és l’exercici d’honradesa que vaig poder fer i que ha de seguir revisant els números quan per fi estiguen públics al web municipal. Ara bé, no per això no es queda el regust aquell de “i si hem informat malament dels números de l’Ajuntament?” En el moment que el debat s’escapa de la possible contrastació però està fixat a l’escenari públic, què més pot fer un periodista? La gent ha assumit algun discurs sense saber els detalls dels números? Quan trigarem a poder explicar-ho en detall? Serà massa tard?

En un context econòmic difícil i amb altres motius de preocupació en clau municipal, com és la pròrroga pressupostària i el retard en el pagament de les subvencions per part de l’Ajuntament, hi ha motius perquè aquest siga un debat central. Precisament per això els nostres representants polítics haurien de ser especialment curosos en les seues proclames polítiques així com diligents i àgils en la publicació de la documentació. És esta documentació la que ens permetrà dirimir si s’ha fet un gra massa i, sobretot, tindre un debat sobre xifres reals contrastables. Mentrestant, tot és campanya.