“El barri de Ca n’Ametller serà el paradigma de la qualitat de vida del Sant Cugat del futur”(frase de l’alcaldessa, en la presentació del projecte de barri a la Unió Santcugatenca, 13 de març de 2023)

“Volem fer de Ca n’Ametller un barri modèlic” (expressió del tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà, Habitatge, Sostenibilitat, Via Pública i Benestar Animal, en la presentació del projecte de barri a la Unió Santcugatenca, 13 de març de 2023)

“Centre urbà densificat i desenvolupaments suburbans extensius i de baixa densitat. Model de desenvolupament urbà extensiu que complica la mobilitat urbana i penalitza el desplaçament a peu. Estructura radial de comunicació cap al casc i dificultat de comunicació entre barris”(tres debilitats urbanes reflectides en l’eina d’anàlisi DAFO inclosa en l’Agenda Urbana Sant Cugat del Vallès aprovada per l’equip de govern de l’Ajuntament).

Amb quin Sant Cugat ens quedem? Amb el del futur o amb el que ens toca viure dia a dia? Si m’ho pregunten a mi, que vaig resistir estoicament la presentació del projecte, us diré que amb el del present i no perquè no cregui en el futur urbanístic de Sant Cugat, sinó perquè no me’l crec tal com ens el presenten. Vegem algunes expressions que vam sentir a la Unió el proppassat dilluns: constituirà tota una nova centralitat urbana; hi haurà mixtura d’usos, és a dir, aconseguirem el barri dels quinze minuts, tot el que necessitem ho tindrem a prop, o, dit amb altres paraules, hi haurà comerç de proximitat; hi construirem els equipaments que necessitem; serà un barri mediambientalment de traca i mocador; hi haurà un transport públic molt potent; i, en definitiva, serà un barri autosuficient.

La primera pregunta que se’m planteja és la següent: quines garanties tenim que tot el que no hem aconseguit en els barris que hem construït fins ara es doni en el barri de Ca n’Ametller? De moment, són promeses. Ja dic d’antuvi que no em nego a què es programi l’urbanisme a llarg termini, però demano una mica més d’esperit crític i una mica menys de cofoisme. Deixeu-me plantejar alguns dubtes en tres blocs:

1. És de rebut que se’ns presenti com a joia de la corona del barri els futurs habitatges de protecció oficial? Per què ho dic. En primer lloc, perquè és un plantejament a quinze/vint anys vista, si tot va bé. No hem de donar als nostres conveïns i, sobretot, als joves, un missatge una mica més esperançador, és a dir, a curt i mitjà termini? Potser ens cal deixar les hipòtesis i parlar del que ja tenim previst i aprovat. O és que, potser, l’equip de govern no va aprovar fa pocs mesos un Pla d’Habitatge Assequible, amb un horitzó de deu anys, que preveu quasi vuit-cents habitatges de lloguer? No ens hauríem de centrar en això? Si som capaços de desenvolupar-lo en tres mandats, és a dir, en dotze anys, haurem construït anualment més del doble d’habitatges de protecció oficial de lloguer que en els darrers trenta anys. I això no és poca cosa, ans el contrari. Calen noves promeses el resultat de les quals són bastant dubtables? Qui finançarà aquests milers d’habitatges, que en cada presentació augmenten en uns centenars? Tenim ja el compromís d’Incasòl i el Departament corresponent de la Generalitat?

2. Que jo recordi, només una de les deu persones que van parlar en l’acte de presentació del projecte van fer referència a la necessitat de la cobertura de la R8 (via fèrria de RENFE) com a conditio sine quanon per poder fer el barri en la seva integritat, és a dir, tal com està projectat. Estem parlant de més d’un quilòmetre de cobertura. Qui ho pagarà? ADIF hi està d’acord? I, si no paga ADIF, qui ho farà? Es repercutirà el cost en la construcció del barri, és a dir, en el preu dels habitatges? Estem parlant no només d’un barri d’alta qualitat de vida, sinó també de luxe, en termes de preus de mercat?

3. I tornem al Sant Cugat actual. Aquest barri modèlic ajudarà a fer menys dens el centre i a fer menys extensius els desenvolupaments suburbans ja efectuats? Farà més fàcil la mobilitat en aquest Sant Cugat extensiu? Resoldrà l’estructura radial cap al casc i la dificultat de comunicació entre barris? En una paraula, ens ajudarà a articular territorialment i cohesionar socialment el Sant Cugat realment existent. Aquest Sant Cugat que, segons les darreres onades sociològiques, s’està polaritzant socialment, com ha posat negre sobre blanc l’estudi demogràfic que ens parla d’un procés de substitució poblacional durant els darrers vint-i-cinc anys. En definitiva, com conjuntem les virtuts del nou barri, que les tindrà totes, amb les mancances del Sant Cugat actual, que en té unes quantes. D’això no n’ha parlat ningú en la performance d’aquest dilluns.

Sembla com si ens plantegéssim construir dos Sant Cugat: un, que tindrà totes les virtuts, encara que molts probablement ja no les veurem; i, un altre, que anirà fent la viu-viu per tal de superar unes mancances, per dir-ho d’alguna manera, estructurals que avui condicionen la vida ciutadana. Sembla que, finalment, tindrem un centre històric, ampli això sí; uns barris històrics, com els de les Planes, la Floresta, Valldoreix i, en part, Mira-sol; uns barris nous pensats per viure’ls de portes endins, penseu en Volpelleres, per exemple; i un nou barri que, amb vida autònoma, ens anirà fent pam i pipa des dels entorns de l’Hospital General.

Acabo i em repeteixo. No em nego a mirar a llarg termini i imaginar-me un futur que potser arribarà més ràpidament del que no ens pensem. Però exigeixo que no es doni per descomptat des de l’Ajuntament que els ciutadans hem deixat de practicar un cert escepticisme i, sobretot, hem deixat d’exercir el nostre esperit crític. Amb altres paraules i per dir-ho amb un llenguatge que probablement ja no empraran els qui vagin a viure al barri en qüestió, ves a saber com parlaran!: que no ens venguin la moto.