L’homogeneïtzació cultural és un producte de la globalització capitalista que ja fa anys que arrosseguem. Tots comprem la mateixa roba a les mateixes botigues, tots mengem el mateix a les mateixes cadenes i tots decorem la casa de la mateixa manera. Tot i que no és una cosa explícitament dolenta (les modes van i venen), si no hi fiquem un topall, acabarem perdent patrimoni cultural.

Cada dia podem veure com va a més el reemplaçament dels supermercats, pastisseries i botigues de roba de tota la vida per macro-empreses que operen a gran escala, i fins i tot en alguns casos a escala internacional. Si la pastisseria que fa les coses al lloc i per al lloc on està establerta, la canviem per una que té vint-i-cinc establiments més i que fa el mateix a tot arreu, haurem perdut part de la personalitat del barri o poble. Potser haurem perdut una pasta o un pa típic, i ben segur que haurem perdut qualitat.

Menys explícit és el cas de la roba o de l’arquitectura, però també podríem buscar exemples. A més a més, l’impacte amb el preu serà notori. Ja sabem com actuen aquestes empreses amb l’import dels productes, i com el van inflant per a treure sempre el màxim rèdit econòmic possible.

Tot i que podem demanar no consumir en aquests llocs, no estem solucionant absolutament res. Culpar al consumidor és innocu, perquè no en té la culpa. La culpa està en el sistema capitalista que tendeix naturalment a l’oligopoli i ho devora tot al seu pas. I, a no ser que vingui ja la revolució, l’única forma de limitar aquesta tendència és regulant i controlant el mercat, alterant així, a favor del consumidor, els preus i la qualitat dels productes que consumim.

Oriol Bosquet, militant de la CUP Sant Cugat