La història local és un sector ben dinàmic de la historiografia catalana. Gràcies a la feina investigadora dels historiadors locals s’han pogut recuperar molts passatges del nostre passat que posats en conjunt formen el mosaic complex de la història global de Catalunya. Els fons documentals públics i privats, generats per les administracions civils i religioses i per famílies, grups socials i entitats de tota mena, són fonamentals per a una autèntica reconstrucció històrica, han ajudat a entendre molt millor els moviments socials, els orígens, la formació i la trajectòria de la identitat del nostre país i han contribuït, en definitiva, a la formació de la memòria col·lectiva del nostre poble. La història local ja fa dècades que ha sortit del simple costumisme i ha esdevingut un element cabdal de les anàlisis globals subministrant nous coneixements i idees renovadores.

Com deia Josep Fontana, la “història local és en realitat la història de Catalunya percebuda des de llocs diversos del territori des de diversos nivells de la societat.” (“Reflexions sobre la vigència de la història local” Plecs d’Història Local 100/juliol agost 2002)

Ara bé, per tal de poder fer aquesta tasca de recerca, els investigadors han d’acudir als centres on es custodien i es descriuen tots aquests documents que ells han d’estudiar: els arxius. Un arxiu és un lloc on s’apleguen, s’ordenen, es classifiquen i es descriuen els documents que s’han conservat, tant els públics com també els privats, per donar-los a conèixer als ciutadans que els vulguin estudiar i també per a preservar la memòria dels fets que han tingut lloc al llarg de les diferents èpoques.

L’arxiu pot ser l’edifici (Arxiu Nacional, per exemple), però també s’anomenen arxius els diferents fons documentals (l’arxiu d’una família o d’un mas, un arxiu fotogràfic, o el d’un sindicat o una empresa). Per aquest doble significat sovint es poden trobar arxius dins llocs que no són pròpiament arxius, com ara biblioteques, museus, centres cívics, ateneus, associacions, etc. Moltes entitats privades i famílies conserven, a les seves seus o a casa, els documents que han generat les seves activitats al llarg dels anys. Aquests documents de tot tipus, fotografies, audiovisuals, etc, són i seran molt valuosos per als estudiosos, ara o en el futur. Cal conservar-los en bon estat i, si no és possible, donar-los als centres arxivístics per tal que els guardin i els donin el valor que tenen.

Però no creieu que dins els arxius –que poden ser nacionals, comarcals, municipals, parroquials, diocesans, històrics, administratius, i tota la varietat dels particulars– es trobin únicament els testimonis dels esdeveniments generats pel poder i les autoritats civils i religioses: als arxius es guarden també els documents que expliquen la vida de la gent comú, dels que fins fa poc no existien per als historiadors de reis i batalles i que formen un univers de veus diverses que abans no s’havien escoltat.

La historiografia local fa temps que recull aquestes veus i ha trobat alguns canals per fer-les visibles. Al marge del suport municipal, tan freqüent, per a la publicació de treballs en revistes o monografies, s’han creat altres espais per a la difusió de la història local: els Plecs d’Història Local que ha publicat la revista L’Avenç han complert amb eficàcia la funció de donar a la llum els treballs d’història local i els fons dels arxius municipals. I també la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana que aglutina els centres d’estudi, o el Fons d’Història Local de Catalunya creat fa 25 anys a la Universitat Autònoma de Barcelona, que és un catàleg bibliogràfic d’accés públic; tots ells han ofert una plataforma molt útil als nombrosos centres d’estudis que han aparegut a bona part dels municipis catalans i als estudiosos que han focalitzat el seu interès en la història, la cultura i el patrimoni locals.

Aquests centres de cultura, els arxius, on uns professionals (abans anomenats arxivers, i avui en dia, “gestors de documents”) treballen per recollir, classificar, descriure i difondre els documents de tota mena que fan referència a la vida i activitats de les persones, han d’estar dotats i estructurats de manera que puguin oferir el servei que esperen d’ells els ciutadans. Per desgràcia, ben sovint els arxius compten amb pressupostos minsos que limiten els seus recursos i les possibilitats de desenvolupar la seva funció de forma adequada.

Des d’aquí, una crida a les autoritats culturals municipals perquè donin als arxius i als seus professionals el valor patrimonial i cultural que els correspon com a conservadors i curadors d’uns documents que son i seran la base de la nostra història col·lectiva.

Reis Fontanals, membre del Grup d’Estudis Locals