La majoria de les iniciatives públiques i de les activitats privades de caire econòmic, personal i/o social requereixen la intervenció de l'administració a través d'autoritzacions, obtenció de permisos, llicències, abonament de taxes, impostos, etc. La gestió de l'administració pública també està subjecta a fortes restriccions, regulacions i controls.

En els dos casos, aquestes tramitacions sovint alenteixen la realització de les actuacions i en moltes ocasions les impedeixen, sigui per les modificacions dels continguts, per les exigències administratives o pels canvis econòmics i socials succeïts entre el moment d’endegar la iniciativa i el moment en què es pot realitzar.

Quines són les causes?

D'una part tenim un embull de legislació extraordinari, amb molta legislació sense harmonitzar, de manera que el que una legislació o norma permet altres ho impedeixen. L'administració està subjecta a una legislació en matèria de contractació molt estricta i pensada, suposadament, per millorar la competitivitat, guanyar transparència i rebaixar el preu de les actuacions. L'origen ben intencionat era evitar la corrupció i rebaixar costos, atenent molt poc a altres consideracions, com la millora de la qualitat o la sostenibilitat del mercat laboral. Ara per adquirir o gestionar qualsevol producte amb un import major de 2.500€, cal fer un concurs, un munt de paperassa i dedicar-hi molt de temps.

Mentre, els casos de corrupció s'han seguit produint, pensem en les multes a les grans constructores del país per “arreglar les ofertes de licitació” o els casos de corrupció amb implicació política.

El que també han generat aquestes regulacions dels contractes de les administracions públiques ha estat la prevalença dels cossos nacionals (interventors i secretaris), que poden incidir de manera contundent en la gestió dels afers públics a partir de la legislació, però també en funció de la seva ideologia. Aquest reconeixement de poder i la seva incidència real ha encoratjat els serveis tècnics, els quals han augmentat les seves exigències i el seu pes en la tramitació. La manca de criteri i lideratge polític ha permès un enaltiment i reforç dels diversos serveis que, com regnes de taifes, defensen la seva parcel·la de poder (i el seu silló?) a partir de la seva realitat i sense coordinació amb altres serveis. Així, la majoria de Departaments, Direccions Generals, Secretaries, Serveis, Seccions, Unitats o Agències formulen les seves objeccions i imposen condicions sense que ningú posi ordre i concert al desgavell, ni resolgui les contradiccions internes.

El resultat és un retard extraordinari en qualsevol tramitació. Sovint a l'intentar conciliar interessos i postures contraposades, sinó contradictòries, els resultats són d'inferior qualitat i queden devaluats per les moltes retallades que han d'incorporar.

Per acabar d'arreglar el tema, hi ha una creixent judicialització de qualsevol assumpte, amb l’actuació d’uns jutges cada vegada més arrogants i intervencionistes, dirimint temes que sovint desconeixen (pensem en les actuacions davant el COVID o en les actuacions cautelars bloquejant molts assumptes). Sense oblidar que no són poques les resolucions que tenen un biaix ideològic que no concorda amb la voluntat expressada pel legislador. D'aquí la lluita política per imposar uns o altres magistrats segons la ideologia política. Recordem el tema dels volums disconformes o com un jutge fa o deixa de fer urbanisme, per no esmentar aspectes més punyents.

A més, la manca de criteri i de lideratge de molts representants polítics fa que no tinguin capacitat ni voluntat de canviar l'estat de coses presents.

Al meu entendre, correm el risc que es produeixi un col·lapse que bloquegi la gestió pública i alenteixi de tal manera la privada, que no sabrem com sortir-nos-en.

Estem condemnats a seguir així? Com podem revertir una situació que ens pot portar a un col·lapse? Fundació Sant Cugat us convida al debat del proper dissabte 18 de març, de 10h. a 13:30h. i a la Casa de Cultura de Sant Cugat, per reflexionar sobre aquesta qüestió: Burocratització i complexitat administrativa: normes que ens ofeguen.

Joan Barba, arquitecte i membre de Fundació Sant Cugat