Els efectes del confinament en la Salut

Aquests dies encarem mentalment i emocionalment la sortida del confinament amb la mirada posada en la data del final de l’estat d’alarma, prevista pel 21 de juny, dos dies abans de la revetlla de Sant Joan. Esperem doncs que aquest calendari es materialitzi sense cap entrebanc ni repunt de casos infectats. En aquest segon text analitzarem l’impacte d’aquest període en la nostra esfera psicològica, social i emocional i quines situacions de risc s’han donat. D’aquesta manera, enllaçaré aquestes conseqüències o efectes amb les recomanacions que us proposaré en el tercer article d’aquesta sèrie. 

Ja se n’ha parlat molt del tema. Però hem d’intentar no oblidar-nos i seguir posant el focus en el nostre benestar, amb atenció però sense autoexigència. Creiem oportú mostrar un anàlisis de com ha afectat en la nostra salut, entesa d’una manera holística, la situació de aïllament social que hem viscut en els darrers dos mesos. I entenem que cadascú ha de fer-se responsable de quanta informació consulta. Disposar d’informació relaxa, aporta seguretat perquè hom s’ubica. En canvi, un excés d’informació pot produir ansietat, de la mateixa manera que una manca d’informació pot produir confusió o fantasia.

Durant totes aquestes setmanes ja hem pogut veure algunes situacions problemàtiques que han aparegut per primera vegada o s’han accentuat. Per exemple, s’han donat moltes situacions d’ansietat, angoixa, pànic, desesperança, tristesa i depressió, agressivitat o violència. Els motius o causes van des de la por a la malaltia —que en darrera instància és la por a morir—, la por a ser infectat o infectar a altres, la dificultat de no saber estar i ser durant el confinament, la por a l’aïllament, la complicació de les relacions socials intra-familiars, etc.

De manera molt sintètica, davant d’aquesta ansietat, por, estrès, tristesa, avorriment o soledat, la millor estratègia ha estat prendre-s’ho amb calma, buscar maneres de cuidar-se i satisfer les pròpies necessitats i pensar que la situació passaria, i així ha estat. La pregunta és, quina diferència hi ha entre aquesta estratègia durant el confinament en comparació amb la normalitat? Cap ni una. La lectora o lector s’adonarà que al cap i a la fi es tracta de les mateixes estratègies que hauríem de seguir per sentir-nos bé normalment, i que l’únic factor que varia potser és que els ritmes estressants habituals han disminuït o que hem tingut més oportunitats per cuidar-nos, degut a tenir les agendes menys plenes i més temps per estar per casa tranquil·lament.

Per pal·liar tots aquests malestars que he esmentat cal trobar-hi un sentit al confinament, i a la vida en definitiva, a banda de les estratègies que utilitzem per mitigar el dolor i incrementar el nostre benestar. Si mentalment no som capaços d’enfocar-nos i tenir un objectiu personal, grupal i social, a qualsevol pujada i baixada de la moral (p.ex. fruit de les noticies conseqüència del coronavirus), tornarem a recaure en la fase de malestar, inquietud i desesperança.

Així, emantra que proposo per al confinament i des-escalada diu així: Cuida’t, deixa’t cuidar, cuidem-nos. Afluixem i avancem pas a pas cap a un món més saludable, lliure i conscient.

Es fa més necessari que mai aplicar amb convicció aquesta actitud positiva, amb capacitat per tornar a aixecar-se davant les dificultats. Hem vist com les situacions de risc en relació a la salut que habitualment ens preocupen en molts casos han augmentat, o si més no han variat el seu modus operandi. Principalment ens referim a tres situacions de risc que tenen un impacte rellevant tant per la salut personal com per la salut pública:

Consum d’alcohol i drogues. Tal i com han mostrar les dades de consum i venta en establiments supermercats, ha pujat el consum d’alcohol a la llar, i també hem detectat molt consum de tabac per calmar el nerviosisme, passar l’estona, etc., malgrat fumar no va precisament bé per les afeccions respiratòries produïdes pel COVID-19. Cal tenir present que el consum en els espais habituals com bars, restaurants, discoteques, clubs, etc. s’ha reduït a gairebé zero, i que per tant el consum de substàncies òbviament s’ha desplaçat a casa. Caldrà veure, però, com evoluciona en la desescalada la tornada del consum al espai públic ocupat per les terrasses o al espai privat dels bars i restaurants. Les substàncies il·legals també es segueixen consumint, si bé el preu ha augmentat i la disponibilitat ha baixat, per la dificultat del tràfic de substàncies obvi pel confinament. Seguint una lògica de reduir el dany, si un no pot evitar consumir, és recomanable fer-ho, però intentar en la mesura del possible reduir-ne el consum i aplicant les mesures de reducció de risc habituals: espaiar-ne el consum; no beure en dejú o sol, sinó fer-ho durant els àpats i acompanyat, buscar alternatives creatives al consum de porros i relegant aquest, si es consumeix, quan ja s’hagin complert els propòsits diaris, etc. En termes generals, consumir substàncies com a mesura d’evitació de la realitat o per afrontar millor el confinament, no és una bona opció. 

Més consum de pantalles i e-jocs. Com era previsible, el nostre consum de pantalles ha augmentat. Degut al tall de la estimulació externa que hem explicat al anterior article [hyperlink al primer article], durant moltes setmanes gairebé només hem tingut la opció de buscar i rebre informació a través de les pantalles, excepte amb les persones amb qui compartim casa i dels passejos i moments esportius diaris. Si tenim en compte que ara estem tele-treballant més que mai, però que les oportunitats d’oci se’ns han quedat durant el confinament reduïdes a la visualització de pel·lícules, series, mirar noticies, consultar Internet, o utilitzar xarxes socials, tenim un combodifícil de gestionar. Una vegada més, l’estratègia és veure la situació com una oportunitat, i aprofitar per fer net. Això implica deixar morir -deixar anar- alguna cosa a la que ens estàvem massa aferrats. Per exemple, si notem que estem enganxats a les noticies o alguna sèrie que ens ocupa molt de temps, i per tant, no ens en queda per fer altres coses que voldríem fer com llegir, fer esport o aprendre alguna afició... què podem fer? Doncs com sempre ocorre amb les pantalles, el gran secret és preguntar-nos: quin sentit té això que estic fent amb aquesta pantalla o app per a mi? Si la resposta és: “cap, simplement passo l’estona” o “m’oblido dels problemes”, estic fent el mateix que la persona que consumeix drogues, encara que amb menys seqüeles físiques i potencial addictiu, però la intenció o motivació no varia tant. Posem un altre exemple. Un bon ús que hem observat durant el confinament de pantalles és les rutines d’exercicis físics a través de plataformes de vídeo o xarxes socials, així com els concerts o sessions de ball per streaming. Si seguim aquest exemple i provem de contestar a la pregunta... quin sentit té això per a mi? El lector veurà un sentit clar a la pràctica esportiva (millor relaxació, to muscular, millora estat d’ànim, millor son, etc.), a l’audició musical (gaudir de la musica, educar la sensibilitat, connectar quelcom superior, etc.) o d’una sessió de ball (connectar amb el cos, cansar-se, deixar anar les tensions físiques i emocionals, gaudir del moviment i la musica, etc.). En el proper article us explicarem amb detall propostes claus per un ús de pantalles responsable.

Violència masclista i sexista. Una altra situació greu de risc que ha augmentat és la violència masclista a la llar. Tenint en compte que les interaccions en l’espai públic han minvat, la violència no desapareix, doncs es troba arrelada a la societat, de forma estructural. Així, com ja podíem preveure i així ho alertaven els serveis de prevenció i atenció a la violència masclista, la violència masclista ha pujat. La societat encara arrossega uns valors i actituds masclistes i sexistes (patriarcat), i amb la situació d’aïllament, de més hores a casa amb la parella, i de més tensió acumulada, el resultat final han estat de moltes més situacions de risc per patir agressions, tal i com demostren les dades de violències sexuals. En el mes d’abril, per exemple, va pujar un 61% el nombre de denuncies fetes al telèfon d’atenció a la víctima 016 respecte el mes d’abril de 2019 (Ministerio de Igualdad de España). Cal remarcar també, que s’ha alertat del augment de les violències i abusos sexuals contra menors en època de confinament (Najat Maalla M’jid, ONU. 7 d’abril de 2020). Tornant al tema concret de les violències sexuals contra les dones, hi ha força recursos on demanar suport, nosaltres et recomanem tres recursos:

- Recurs d’atenció del SIAD a Sant Cugat del Vallès per atendre víctimes que han patit violència masclista: http://premsa.santcugat.cat/multimedia/el-siad-continua-obert-per-atendre-les-victimes-de-violencia-masclista/

- “Kit de supervivència per a homes sota pressió” (en castellà), per tal de prevenir les situacions de violència amb un material exclusiu dirigit als homes que poden perdre el control i tornar-se violents. https://www.maenner.ch/wp-content/uploads/2020/03/GZA_Merkblatt_Corona_SPANISCH.pdf

- Hashtagde noticies i articles sobre la Perspectiva de Gènere i el Coronavirus à#CoronavirusConPerspectivaDeGénero

Així doncs, ens cal ser conscients d’aquestes tres realitats per minimitzar-ne els riscos, excepte en el cas de les violències en que cal exterminar-les totalment de la nostra societat. No val minimitzar-les. Encara que no estiguem involucrats en cap d’aquests tres temes, potser podem ajudar als altres sent igualment conscients i incorporant la mirada preventiva en tema de drogues i pantalles, o la perspectiva de gènere en el cas de les violències sexuals. En el proper i darrer article d’aquesta trilogia, exposarem algunes recomanacions generals i específiques sobre l’ús de pantalles, jocs i internet.

Per a més informació, pots consultar la nostra pàgina web a www.1segon.cat

Notícies relacionades