“How dare you?!”

Recentment llegíem, en aquest mateix diari, l'opinió del coordinador general de Noves Generacions de Catalunya, Ignacio Rigau, en relació a la revolució en temes mediambientals que estan suposant les manifestacions de l’activista adolescent de 16 anys, Greta Thunberg, arreu del món. Titllava de “fal·làcia” la Greta i donava a entendre que la noia no feia res més que escenificar una posició pseudo-ecologista aprofitant l’efecte d’informació globalitzada i de moviment de masses en el que vivim, però sense conèixer el fons del que reclama. És a dir, que no té legitimitat per donar lliçons d’ecologisme basant-se en què no te prou coneixements de la matèria per donar-les.

Greta Thunberg, és una activista mediambiental sueca, nascuda a Estocolm el 3 de gener de 2003. Va despuntar com a referent de les protestes arreu del món en relació a l’efecte de l’ésser humà a la Terra, encapçalant les manifestacions contra el canvi climàtic que van tenir lloc a les portes del Parlament suec a l’any 2018. Amb 16 anys, s’ha proposat enviar un contundent missatge d’alarma buscant la reacció de la població i fer que els mandataris que prenen decisions, deixin de mirar cap a una altra banda.

Que sigui una nena i no un adult qui lideri aquest moviment, genera un doble sentiment. D’una banda, un sentiment d’orgull i esperança de què no tot està perdut. Que hi ha jovent que no viu el present i prou, sinó que mira al futur, conscient que el que sembrem avui “els grans” serà el que recullin demà “els petits”. I d’una altra un cert sentiment de vergonya. De tenir la sensació de que no s’ha fet prou per deixar un món en condicions a les futures generacions, i que, a sobre, ens permetem el luxe de ningunejar a qui lluita per aquesta causa.

El 23 de setembre, la Greta va fer un discurs especialment dur i emotiu, dirigint-se als principals líders presents a la Cimera Climàtica de les Nacions Unides a Nova York. “Com s’atreveixen?”, deia en al·lusió a les expectatives de creixement econòmic amb les que els líders mundials es cobreixen les esquenes per justificar la seva feina. Com s’atreveixen a parlar de creixement econòmic obviant la degradació que està patint el planeta i els més que evidents signes de canvi climàtic, com l’efecte hivernacle, l’emissió descontrolada de CO2 a l’atmosfera, la desglaciació, l’augment de les malalties cardio-respiratòries a la població, etc.

 

Centrar-se en la forma de qui envia el missatge i evitar emfatitzar el propi missatge és com qui mira el dit que apunta al cel. Tant és que sigui una nena o un nen, europeu o asiàtic, gran o petit. Estem sentenciant el planeta a “l’extinció massiva”, com apuntava visiblement disgustada Thunberg, i cal aprofitar la força que la Greta ha adquirit per mitjà dels seus discursos i de les seves accions exemplars, per començar, d’una vegada, a prendre decisions que duguin a rectificar l’efecte nociu que fins ara ha generat l’activitat de l’ésser humà. Un món sostenible encara és possible. Tenim mitjans i recursos per virar. Riure’s d’una nena que posa veu al moviment no és el millor camí, més venint del responsable de liderar el futur a les regnes d’un partit polític.

Vull acabar amb una coneguda frase d’una pel·lícula. “Aquell qui digui que no pots fer alguna cosa que et proposis, és que ell mateix no ha estat capaç de fer-ho”. Endavant, Greta Thunberg, t’asseguro que no estaràs sola.

Lucas Moreno Sanz

Notícies relacionades