Publicitat

La concentració bancària i el tancament d'oficines

Amb poques setmanes de diferència, hem assistit a dues notícies que, si bé aparenten situar-se en extrems inconnexos, corresponen a dues expressions contradictòries del mateix fenomen. Una d'elles és el tancament de l'oficina de CaixaBank en l'Av. Cerdanyola; una altra és l'anunci de la fusió –absorció- de CaixaBank i Bankia.

El tancament de l'oficina

Aquest primer fet va caure com un cop d'aigua freda sobre tot en el veïnat del barri Monestir–Sant Francesc. Des que han empès-induït-obligat totes les persones a fer efectius tots els pagaments, transaccions, cobraments, recepció de nòmines i pensions, pagament d'hipoteques, dipòsit dels nostres estalvis o atenció personalitzada a través dels canals establerts per la banca, aquest fet representa certament la pèrdua d'un servei al qual ens havíem mal acostumat.

Hem de recordar que tota aquesta populosa barriada de Sant Cugat va comptar en el seu moment amb una xarxa bancària particularment densa, potser excessiva: Caixa de Terrassa, Caixa del Penedès, Caixa de Catalunya, La Caixa, BBVA, i com que la meva memòria em juga males passades, potser me’n deixi alguna. És també important assenyalar que no totes van ser-hi en un mateix moment, però sí que van existir, amb la qual cosa concloem que negoci n’hi havia i per a totes. Per a la banca vull dir.

Com s'explica la proliferació d'entitats?

Fonamentalment per tres raons: una, la possibilitat de captació per part de la banca de tot l'estalvi disponible, que en un barri com el que parlem, no és menyspreable. Tant és si parlem de pocs €/Ptes o de quantitats més importants; si la banca va captar en el seu moment fins als arrodoniments, vol dir que no li és menyspreable res; recordem que parlem d'un període ampli en el temps i d'un cicle econòmic en auge.

Un altre motiu és la concessió de crèdits, fonamentalment hipotecaris (de vegades també per comprar un cotxe o anar-se'n de vacances a interès hipotecari), durant el període de la bombolla immobiliària amb la pujada de la construcció d'aquell moment. Va ser un període caracteritzat per un descens continu dels tipus d'interès, molt de la mà amb l'ingrés d'Espanya a la UE i que feia viable l'adquisició d'un habitatge.

Aquestes dues raons expliquen la proliferació d'oficines, unit a un altre, soterrat, que té caràcter determinant d'aquest procés per sobre dels dos anteriors: ens referim a l'enorme excedent de capital en mans de la banca, no sols espanyola sinó també europea, per a la qual no existia inversió rendible. Tots sabem com s'alimenta el capitalisme: es tracta senzillament de fer una inversió –productiva, creditícia, o d'expectativa com succeeix en la borsa– per tal d’obtenir un retorn augmentat; això és el capital, un valor que es valoritza, i de no mitjançar aquest procés, el capital esdevé diners estancats, quiet, que es desvalora, amb la qual cosa deixa de ser capital.

Sobre la base anterior, hem d'entendre que la banca no ens fa cap favor, mai ni en cap cas; la banca sempre va a la seva. Els que paguem som els del carrer, és a dir, paguem per accedir a un servei. Cap banc ens ha regalat mai res, i els qui se sentin agraïts que s'ho pensin.

El tancament de l'última oficina de l'Av. Cerdanyola té la seva contra cara en el manteniment de l'oficina Coll Favà: probablement la captació d'estalvi –que va en funció de l'ingrés– i la concessió d'hipoteques ja no és negoci bancari en la primera i sí que ho és en la segona.

La fusió bancària

Tornant a l'inici, el segon fet: la fusió de CaixaBank i Bankia, o absorció de la segona per la primera, que convertirà aquest nou complex bancari en la primera entitat, o gairebé, d'Espanya.

Quina repercussió té això en les persones? Sense cap dubte àmpliament negatiu.
En primer lloc perquè augmenta la concentració bancària i paral·lelament disminueix les opcions de les persones a triar entitat. La tan gastada lliure competència –o lliure mercat– de la societat capitalista va desapareixent en la mesura que es compleix una de les lleis inexorables del sistema: la creixent concentració del capital i la producció, amb la creació de monopolis econòmics cada vegada més potents, que busquen augmentar la seva taxa de benefici per mantenir-se en la cursa.

En segon lloc produeix una "racionalització de personal i oficines", que envia treballadors a l'atur i deixa d'atendre les persones. Reduiran més encara la xarxa d'oficines, perquè hi haurà duplicacions.

En tercer lloc ens converteix en els seus treballadors i a més, impagats: obliga a recórrer a caixers i a realitzar tots els tràmits per internet, amb la dificultat afegida que això representa per a molta gent, sobretot gent gran, que no està acostumada a aquest tràmit i sí que ho està al tracte personal.

És a dir, com dèiem al començament: l'aparent contradicció del tancament d'oficines i la creació d'entitats financeres més potents no és una contradicció sinó només dues expressions d'un mateix procés, que lluny de beneficiar a les persones que viuen del seu salari, a treballadors autònoms i petits i mitjans empresaris, ens col·loca cada vegada més a la seva mercè.

Juguen a més amb l'imaginari, innocent, de les persones, continuant amb el nom, perquè les oficines es continuen anomenant La Caixa. Però CaixaBank no és pas La Caixa creada allà per 1904. S'assembla molt més al Santander, BBVA, Sabadell, Deutsch bank, ING, etc.

Què fer?

Van ploure crítiques de molts veïns i veïnes a l'Ajuntament per la seva inacció; he revisat l'hemeroteca el que he pogut, per veure quins ajuntaments havien aconseguit incidir en l'estructura organitzativa de la banca i només vaig trobar intents que no van acabar favorablement. Més encara: deu anys després de l'esclat de la bombolla immobiliària, el 51% de les oficines havia desaparegut. Avui encara més.

És difícil de vegades trobar solucions a algunes situacions, perquè la història no torna enrere, però no hagués sigut bo per a la salut mental i la dignitat haver-se organitzat-se i exigir el no tancament? No hi havia res a perdre i si a guanyar. O s'ha d'estar agraït pel caixer que han posat?
Em pregunto: a aquesta altura dels esdeveniments, quins avantatges té la gran banca comercial per sobre de bancs o caixes que no tenen oficines, com és el cas de la banca ètica? Cap avantatge, no en tenen cap.

A més, recordem, participen amb els diners de les persones, amb els nostres diners, d'inversions en la indústria d'armaments, en petrolieres, en grans empreses vinculades a l'energia contaminant del medi ambient, quan no en rentada d'actius. Cap de nosaltres sap on inverteixen els grans fons d'inversió, però el que sí sabem és que grans fons d’inversió compren edificis sencers i desnonen la gent que hi viu.

La banca ètica es basa en la transparència, l'economia real no especulativa, la rendibilitat social, la inversió social, la sostenibilitat mediambiental, i cap aquí hauríem de dirigir-nos.

Julio Sánchez

Notícies relacionades