La UAB i la crisi del model Hospitalari del Vallès

Mentre Catalunya inverteix 50 milions en cinc hospitals "satèl·lit" vinculats als ja existents per lluitar contra la COVID-19, Madrid fa un nou Hospital Isabel Zendal sense personal associat. Aquesta és la notícia comparada que sempre trobem en el debat sobre el model entre Catalunya i Madrid, que ens fa pensar que fem les coses més bé, però potser cal aprofundir per saber si és que ens estem confiant massa, i quan posem el focus al territori les coses no són tant positives.

Els 5 hospitals catalans que s’incorporen com hospitals satèl·lit actuen com a “hospitals motxilla” associats a equips mèdics potents i amb prestigi, i sobretot fent les estructures d’Estat de la Salut Pública Catalana, un dels serveis públics més preuats pels ciutadans que es troba al Parc Sanitari Pere Virgili (Vall Hebron BCN), Hospital de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat-BCN), Hospital Trias i Pujol (Badalona-AMB) i Hospital Moisès Broggi (Sant Joan Despí-AMB)-Baix Llobregat i fora del territori metropolita l’Arnau de Vilanova (Lleida).

Ubicar la dotació d’emergència hospitalària COVID.

D’aquests hospitals reforçats com a grans hospitals tots estan a menys de 10 km., excepte el de Lleida, i no n’hi cap al Vallès, ni a l’Occidental ni a l’Oriental, i alguns estan en un entorn no universitari. Aquests hospitals integren i confonen el servei a Barcelona Ciutat (1,5ml. Persones), a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB 1,6ml. De persones) i no tenen criteri d’ubicació segons regions metropolitanes sanitàries Nord i Sud, i obliden la Regió Metropolitana global (1,7ml. persones) en l’espai de territori intermedi en l’eix de la UAB i de la B-30 amb els hospitals de Granollers, Vic, Manresa i Girona. En aquesta aposta estratègica, no es parla de la proposta conseller Comin d’integrar l’Hospital General de Catalunya en el sistema públic de Consorcis del Servei de Salut de Catalunya, i per tant els ciutadans de Rubí, Sant Cugat, Castellbisbal entre altres, segueixen sense un gran hospital públic de referència.

I per no desanimar els interessos perifèrics, citen que en el futur el Vallès es veurà reforçat amb el Parc Taulí Sabadell que tindrà com Hospital Satèl·lit el Redosa-Ernest Lluch, oblidant que hi ha altres hospitals públics i consorciats com Mollet i Granollers, Martorell, Terrassa, tots en la proximitat de la UAB i sense l'impuls necessari. Però el que no diuen, és que no es gastarà més diners en nous hospitals en 10 anys perquè l’oferta de llits metropolitana ja està feta amb aquests 5 nous hospitals satèl·lits, sinó és que anem a una crisi de salut global encara major i més i continuada, impensable malgrat el drama de la pandèmia COVID-19 actual.

El model híbrid Parc Tauli i Hospital Redosa-Ernest Lluch a Cerdanyola del Vallès no és viable i es un engany institucional, en el context desfavorable ja explicat. Aquest projecte hospitalari es troba en municipis diferents, el primer situat fora de l’AMB i es preveu posar-lo a Cerdanyola-Montcada-Ripollet, però es troben sense connexió directa ni estacions de ferrocarril combinades-RENFE, estan a una distància molt rellevant de 10 km, i en realitat amb aquesta distància necessiten formar equips hospitalaris paral·lels, i no poden ser un suplement o complement un de l’altre, com tampoc ho són Mollet o Granollers.

Quin model hospitalari pel Vallès i la Metropolitana Nord.

Anem a un model hospitalari del Vallès totalment minifundista dins de la Regió Metropolitana de Barcelona que no comporta capitalitat, ni recerca, ni gruix ni potencialitats en xarxa, tenim diversos hospitals mitjans sense cap rellevància, sense dotació d’equip d’urgències rellevant excepte en alguns aspectes puntuals, i a més sense cap coordinació rellevant amb la UAB, que tot i tenir la Facultat de Medicina i Infermeria que fa d’Hospital Universitari a distància, és una universitat que per no tenir, no té ni un Centre d’Atenció Primària-CAP UAB públic en el seu Campus Universitari de 50.000 persones entre professors, alumnes i personal no docent, i que ha acabat amb una mutualitat i ha privatitzat els serveis mèdics bàsics de medicina en el treball.

En aquest context de “microhospitals” vallesans irrellevants, on el Departament de Salut no té cap política territorial des que el conseller Comin va fer una oferta i aposta potent per l’Eix de la B-30 i la UAB, cada alcalde i cada consell comarcal demanen el seu hospital, sense tenir cap mena d’estratègia rellevant per fer un pol científic i potent al Vallès, esdevenint una vegada més en un altre sector productiu i de serveis de la perifèria de Barcelona. I a cada bugada d’inversió pública del Pressupost del CATSalut i de la Generalitat, perdem un llençol vallesà, i mentrestant l’Hospital de Terrassa com a metàfora esdevé hospital penitenciari en mig d’un erm, i el Parc Taulí de Sabadell el paguen amb diners del pressupost de l’Ajuntament, mentre que els cinc nous hospitals COVID es paguen amb diners de la Conselleria de Salut.

Josepa Camps Venut
Geògrafa UAB.

 

Notícies relacionades