Maria Salvo, la lluita per la dignitat

Maria Salvo Iborra, l'última dona del 36, neix a Sabadell l'any 1920. Des de la seva infantesa no va tenir mai res fàcil. Amb 14 anys va començar a treballar de planxadora a Barcelona, era l'any 34, mentre estudiava de nit en una acadèmia gratuïta de la Segona República. L'any 36, quan va esclatar la guerra, treballa en un taller col·lectivitzat confeccionant uniformes per a l'Exèrcit Popular. Es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades i va participar en la rereguarda amb tasques de suport.

L'any 1939 travessa la frontera amb França on acabaria reclosa, durant nou mesos, als camps del nord-oest francès. A finals del mateix any 39 va ser obligada a tornar a Espanya, reincorporant-se a l'activitat política i participant en la reorganització de les Joventuts Socialistes Unificades. Detinguda el 1941 a Madrid, acusada de "conspirar contra l'Estat", va passar 27 dies als soterranis de la Direcció General de Seguretat on va patir tortures que li van deixar seqüeles al cos que li impediren de ser mai mare. Va ser sentenciada a 30 anys, dels que va complir-ne 16. Va passar per diferents presons, Les Corts, Las Ventas, Zaragoza-Predicadores, Segovia i Alcalà de Henares. Va ingressar amb 21 anys i en va sortir amb 37, greument malalta. Va ser desterrada a Santander, on, com a membre clandestina del PSUC, va lluitar contra el franquisme i va aconseguir arribar a Barcelona.

La Maria va compartir presó amb altres preses polítiques i sobre aquesta experiència en comunitat explicava "A la presó no parlàvem exactament de la guerra. La nostra guerra eren els enfrontaments per les situacions que vivíem a la presó per la manca de tot. Aquesta era l'única manera de conservar la nostra condició de preses polítiques, ens sentíem satisfetes i orgulloses de ser-ho i la confrontació era contínua amb la direcció de la presó, amb les monges, amb les funcionàries, per totes les injustícies que patíem. Volíem contestar tot el seu sistema opressiu no acceptant-les com a vencedores, sinó tan sols com a dominadores".

La Maria, sempre activa i compromesa, va participar i després presidir l'Associació Catalana d'Expresos polítics. El 1997 va participar també en la fundació de Dones del 36, associació creada per preservar la memòria de les lluitadores de la guerra civil i recordar la repressió que van patir per defensar els valors de la República.

Va rebre la medalla d'honor de Barcelona, va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Politècnica de Barcelona i va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Va compartir la seva vida amb Domènec Serra, antic guerriller antifranquista, un home extraordinari amb qui coincidien en idees, treball polític, militància al PSUC i filosofia de vida.

La Maria, dona valenta, de caràcter afable i alegre, ha tingut una llarga vida, dura, difícil, però intensa i plena de sentit, sempre lluitant contra la injustícia, per aconseguir una societat de lliures i iguals, on la dona no estigués situada en un pla inferior, en definitiva lluitant sempre per un món millor.
Ens ha deixat un gran llegat, i la seva vida mereix el reconeixement. El millor homenatge és recordar la seva trajectòria i divulgar-la per tal que la coneguin les noves generacions.

Descansa en pau Maria.

Dones en Comú de Sant Cugat

Notícies relacionades