Mirada al Bosc de Volpelleres, la darrera?

Aprovada al darrer Ple extraordinari de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Començarà l’escola La Mirada a veure la llum? Tant de bo. Malauradament s’hauran de tallar grans roures, alzines, pins, oms i totes les altres plantes que encara entapissen el bosc, destruint també els hàbitats d’esquirols, conills, sargantanes, serps, granotes, gripaus, òlibes, mussols, xoriguers, aligots, mallerengues, rossinyols, mosquiters, pinsans, raspinells i tants d’altres ocells i pol·linitzadors com les abelles, vespes, libèl·lules i papallones. Peixos no n’hi ha, com no hi ha cap anàlisi de les aigües del torrent.

L’Ajuntament ha deixat clar que el Bosc de Volpelleres és la seva elecció, descartant així qualsevol altra possibilitat, sense donar a conèixer les raons de pes (no ens consta cap informe), fins i tot quan la zona d’impacte se situa al bell mig longitudinal del bosc, amb la supressió directa d’una munió d’alzines molt joves, com d’altres arbrissons i arbustos no comptabilitzats, la tala de 51 roures grans o molt grans, 128 alzines, 239 pins i 7 oms, uns dels arbres més imponents de la flora dels Països Catalans i que està en perill d'extinció, i afectant indirectament a tota la resta d’un bosc de ribera i a tot l’ecosistema. Amb la darrera modificació d’uns 19 metres cap al nord, per salvar, diuen, uns pocs arbres grans, no cura res.

L’informe d’impacte ambiental diu literalment que (la nova escola) "desfigura el bosc i trenca la unitat de conjunt i de continuïtat..." i alerta que hi ha exemplars singulars amenaçats així com de la pèrdua de la connectivitat de la fauna entre Collserola i Sant Llorenç, qualificant el bosc de "petit però important com a sistema natural mediterrani amb la riera de Volpelleres i bosc de ribera associat, un alzinar amb roures, una pineda de pi blanc i zones de matolls i erms que permet la presència de força varietat de fauna". Igualment l’informe, aprecia valors del bosc com el d’afavoridor de la biodiversitat, contrarestant el canvi climàtic i valors culturals com la salut física i psicològica, especialment interessants pels veïns de Volpelleres, segons afegeix.

Doncs tot això sembla que des de l’Ajuntament es minimitza i es ridiculitza, adduint que només es tracta d’uns quants pins joves de 20 anys, cosa que no es correspon amb l’informe  sino que el tergiversa, ja que no es pot datar arbres amb fotos aèries perquè surtin a una foto del 2001 i no a la del 1992 (potser les llavors ja hi eren el 1993 i en tenen 27). De fet, ja sortien a les fotos del 1981 però no a les del 1974. Llavors, mig i mig, hauríem de dir que la mitjana és de 43 anys. També s’intenta devaluar l’impacte amb una artificiosa separació entre la zona de ribera (que no es pot limitar només al torrent) i la resta, quan el bosc és un ecosistema indivisible únic, un originari bosc de ribera expandint-se dinàmicament en amplada amb incorporació d’espècies típiques mediterrànies. Qualsevol impacte en una part, afecta el tot, essent els boscos de ribera i el seu entorn ‘espècies’ a protegir especialment (a tota Europa) per la seva gran biodiversitat i el seu insubstituïble paper en la retenció i purificació de l’aigua.

Aquesta falsa minimització és inútil, ja que l’edat mitjana de l’arbrat no és el rellevant. El que ha d'importar és que hi hagi edats de tota mena, de zero a més de 100 anys. La llum que arriba a través de les diferents alçades permetrà la germinació de totes les espècies, en contra de les habituals i poc diverses plantacions ‘compensadores’, que amb ‘estaques’ d’una mateixa edat, provoca una uniformitat en alçada que ho impedeix. Un més dels valors del Bosc de Volpelleres, que ho aconsegueix sense més, malgrat que la manca de cura i manteniment de les parts erosionades per les construccions sofertes, principalment al sud, hagi provocat la seva alteració amb l’envaïment de l'exòtica canya comú, en detriment d’espècies autòctones.

En l’informe també es detalla un pla de compensació, només de la massa arbòria directament destruïda, en el que els arbres per sota de dos pams (45 cm) de perímetre del tronc es trasplantaran no se sap encara on (la mortalitat acostuma a ser molt elevada, com la necessitat d’aigua i nutrients) i els més gruixuts es destruiran compensant-t’ho plantant tants arbres petits com igualin la suma  dels anys dels troncs talats, deixant clar que n’hi ha força. Un despropòsit per tota la vegetació, fauna i per l’erosió del sòl i dels aqüífers, amb una afectació real a curt i llarg termini, impossible de compensar, per molt que la mateixa presidenta de l’AFA de La Mirada digués el contrari, per sorpresa de la resta de biòlegs.

La Mirada és doncs com diuen ‘un projecte educatiu i arquitectònic’, que no un projecte respectuós amb el medi ambient, com es reconeix. Però potser s’haurà de quedar en arquitectònic només, ja que parlem  d’un edifici, ja que parlar d'educació a la natura sí que ho seria, però predicant amb l’exemple d’allò que no s’ha de fer, potser no. No hi ha cap idoneïtat en reduir i perjudicar un ecosistema tan singular com el del bosc, ni per proximitat o accessibilitat, ni amb arguments sense coordenades com el d''emplaçament vinculat a la planificació educativa’ o el ‘bon (discutible) desenvolupament urbanístic de la ciutat’. Des de l’Ajuntament diuen que al bosc no li passarà res, ja que es preserva la part més antiga i que es millorarà fent més camins. L’arbrat, com tota població, segueix el seu cicle vital des de les llavors fins al final, tot importa, i sense la part més jove (la més fèrtil) no tindria continuïtat. A més, aquí s’afectaria  arbres i altres de totes les edats i sentiríem molt la pèrdua d'oms i de roures, més rars, com el roure de fulla gran de quatre branques i 18 m, catalogat per la Generalitat però no protegit per Sant Cugat com a arbre d’interès local o comarcal (només el Pi d’en Xandri). Tampoc és una millora fer més camins artificials compactats, com malauradament ja hem vist i que han provocat pèrdues i ampla erosió del sòl a banda i banda, caiguda d’arbres propers, destrucció de nius de pol·linitzadors... Com ja es va advertir sense èxit.

L’evolució del bosc al llarg dels darrers decennis, amb fotografies aèries des del 1946 (d’abans no n’hi ha), sí que és ‘educativa’. Es veu clarament com a anat expandint-se des del seu nucli al voltant del torrent de Volpelleres cap a les zones abandonades i riques, sense que l’afectessin construccions com el CAR, Pins del Vallès, via fèrria, convent de Ntra. Sra. dels Àngels, ampliació de la pista d’atletisme del CAR, primeres colonitzacions d’habitatges a proximitat..., fins al 2016 quan es comencen a veure zones erosionades per l’abocament de terres inerts i runa (cap al sud del bosc). La construcció de l’Institut Leonardo da Vinci es va fer justament escollint aquella zona sud més erosionada, sense afectar pràcticament la resta del bosc, amb una part central i nord ben consolidades, justament les que s’afectarien, però especialment la central, ja que la part més al nord és zona de risc pel pas de mercaderies perilloses a l'estar tocant a l'AP7-B30 i la part més al sud ho és igualment a l'estar tocant a la via del tren (ADIF). Si ens referim als trens amb mercaderies perilloses, però, només poden fer-ho de dues a sis del matí seguint la normativa mediambiental actual, la qual cosa no afecta els horaris escolars, donant peu a considerar aquesta ubicació com una alternativa vàlida i de menor impacte.

En aquest darrer Ple, ha quedat clar que no s’ha permès escoltar la veu dels veïns i entitats que protegim la natura. Demanem un esforç per part de l’Ajuntament per reunir-nos conjuntament amb Protecció Civil i prendre acords de mesures protectores per poder ubicar l’escola al costat de l’institut Leonardo, tal com estava previst en el projecte inicial (parcel·la 1), mesures que també beneficiarien al mateix institut i a l’escola Pins del Vallès. També demanem a l’equip de govern no tancar la porta a altres possibles alternatives que permetin la ràpida i segura construcció de la nova escola sense malmetre el valuós entorn natural.

SOS BOSC VOLPELERES neix amb l'objectiu de demanar a l'Ajuntament de Sant Cugat que s'aturi el projecte de construcció del nou edifici de l'escola La Mirada enmig del Bosc de Volpelleres i reclamen a l'equip de govern que siguin coherents amb les seves actuacions en el marc de la responsabilitat ecològica i l'emergència climàtica i s'estudiïn alternatives a la destrucció d'aquest valuós espai natural, bosc de ribera mediterrani.

Contacte: sos.bosc.volpelleres@gmail.com

Twitter: @BoscSos   #SosBoscVolpelleres

Facebook: Grupo Sos Bosc Volpelleres

Instagram: SosBoscVolpelleres

ADENC, Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura de Catalunya, és una associació ecologista i naturalista, creada l’any 1982. És una entitat sense afany de lucre, declarada d’utilitat pública, que té com a objectiu defensar i estudiar la natura. Amb una dilatada experiència en la realització d’activitats de protecció del medi ambient a la comarca del Vallès, l’ADENC lluita i treballa per un futur en què modernitat i medi ambient puguin conviure en harmonia en un món on impera la degradació del medi natural i la sobreexplotació dels recursos.

Contacte: correu@adenc.cat

Web: http://adenc.cat/

Twitter: @Adenc1982

Notícies relacionades