El dimecres 12 d’abril vaig participar en un passeig pel parc del torrent de Volpelleres amb gent de la plataforma Volpelleres viu. Durant la passejada vam estar identificant les diferents espècies d’arbres i arbusts de la zona.

L’espai del parc té una vegetació molt semblant a la de Collserola i té tres tipus de zones. Per una banda, hi ha el bosc de ribera, amb una vegetació densa i molt desenvolupada. El principal arbre és l’àlber, alguns dels exemplars amb una alçada molt elevada. També hi vam veure roures i oms. Tota aquesta zona està farcida per lianes que omplen l’espai deixant-ho tot verd excepte el llit del torrent per on circula una aigua bruta; segurament provinent de les aigües residuals de l’edifici de la televisió espanyola i potser d’algun altre lloc. El bosc de ribera està flanquejat per una filera d’alzines de dimensions considerables.

A continuació hi ha una zona boscosa, que és la part majoritària del parc i on l’arbre majoritari és el pi (concretament el pi blanc, l’arbre majoritari de Collserola que es diu així perquè l’escorça és molt clara). A més a més dels pins, el sotabosc inclou moltes alzines que encara són petites i tenen l’aparença d’arbusts de 3 o 4 metres. L’Ajuntament recentment ha fet una gestió d’aquesta zona desbrossant el sotabosc deixant només aquestes alzines; segurament amb l’objectiu que amb el temps puguin anar substituint els pins. Altres arbres que hi ha a la zona són oliveres i alguna figuera, que ens recorden del passat agrícola, no només d’aquesta zona sinó de la major part del nostre entorn periurbà.

Finalment hi ha una zona de prats oberts. També tenen algun arbre, però majoritàriament es tracta d’un ambient on predomina l’herba i alguns arbusts. En algunes zones els esbarzers estan començant a substituir el prat per bosc. No obstant, la major part dels prats del parc han començat a ser substituïts per la construcció de l’institut que es preveu que substituirà al Leonardo da Vinci.

"La pèrdua d’una part important del bosc en mans de les excavadores ha provocat que la resta de les parts amenaçades guanyin importància"

El col·lectiu Volpelleres Viu està format per persones que saben que l’espai és utilitzat per molta gent i valoren tots els racons del parc. La pèrdua d’una part important en mans de les excavadores ha provocat que la resta de les parts amenaçades guanyin importància, ni que sigui perquè ara representen un percentatge superior del parc.

De fet la construcció del nou institut per Sant Cugat no és la primera agressió que pateix aquesta zona. Encara que segurament costa d’entendre, el carrer que dóna accés al parc ja en va suposar una afectació important. Cap al 2002, quan es va aprovar la proposta de desenvolupament urbanístic del nou barri de Volpelleres, es va decidir que s’havia d’incorporar tota aquesta zona que fins aquell moment estava aïllada entre el llit del torrent i el CAR, la via de la Renfe, la via dels FGC i l’autopista. Des del Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat vam demanar que no es fes el carrer, que es preveiés la ubicació dels equipaments en un altre lloc. Val a dir que l’opció no era només proteccionista. La construcció del carrer que ha rebut el nom d’Alfons d’Aragó suposava la construcció de dos ponts i un tunel sota la via dels FGC. Aquests tres “ponts” suposaven una part molt important de la despesa d’urbanitzar (posar els carrers) del nou barri. Però en aquella època –cal recordar que la crisi que ho ha canviat tot va esclatar al 2008– es va decidir prioritzar la destrucció d’una part del parc a l’estalvi de diners.

Ara que hi ha tot un moviment veïnal darrere de la protecció de l’espai, potser es pot trobar una solució per impedir que el parc de Vollpelleres es faci més petit i alhora potenciar l’ús que se’n fa.

Miquel Vallmitjana, ecologista