Va d'"ismes"

Aquest escrit ve inspirat pel darrer comentari d’en Jordi Pascual.

Trobo molt bona la seva anàlisi perquè a més em dona peu a apuntar com el feminisme (i altres “ismes”), com en tota ideologia, quasi sempre confon fita (l’objectiu) i camí (mètode per arribar-hi). Com be assenyala l’autor no hi ha unitat d’acció.

I aquí jo em pregunto: no serà que “posem els carros davant dels bous”?, com assenyala el refranyer. Vull dir que ens barallem o enfrontem suposant que ja som al cim, a la fita, i les discrepàncies són per la distribució de l’espai. Resulta, però, que no som al cim, som encara a la base i ens falta el més important, trobar el camí. Valgui com a exemple la comparació de la tornada (estribillo en castellà) del Canto a la libertad de José A. Labordeta amb l'estrofa que a mi em té el cor robat i exemplifica el que he dit:

La tornada diu així:

Habrá un día en que todos

al levantar la vista

veremos una tierra

que ponga libertad.

La estrofa que jo destaco diu:

También será posible

que esa hermosa mañana

ni tu, ni yo, ni el otro

la lleguemos a ver

pero habrá que forjarla

para que pueda ser.”

Crec que aquestes reflexions son vàlides per a l’independentisme, socialisme, etc.

Un cop definides les paraules respectives.

Roger Caballé

Notícies relacionades