Dijous s'inaugura la Berlinale amb la nova pel·lícula del reconegut director de The Gran Hotel Budapest, Wes Anderson. Ens fa especial il·lusió poder anunciar que aquest any estarem cobrint el nostre primer festival internacional de cine de Berlín amb elCugatenc.
El polígon industrial de Can Sant Joan està situat entre els municipis de Sant Cugat del Vallès i Rubí. S’hi desplacen diàriament 41.665 persones, de les quals 15.000 són treballadors, 9.415 són estudiants i 17.250 són visitants.
Per molt que siguem moltes persones les que considerem que les línies que han de dividir una societat han de ser les mínimes, i que quanta menys força tinguin aquestes línies, millor, hem de reconèixer que, malgrat les lluites reals per la igualtat, les divisions continuen esqueixant el cos social en parts desiguals.
Com cada principi de gener, estic esperant la carta del govern espanyol, per rebre la comunicació del meu augment com pensionista.
Aquest final d’any aquí a Catalunya ha sigut bastant mogut. Ara un cop passades les eleccions, comença la feina de veritat formar el nou govern i encarar els problemes reals del país.
La ruptura de gèneres, la innovació i la representació de la realitat són uns dels motors de la 24a edició de l'Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona que des del dilluns 13 fins el diumenge 19 de novembre ens ha ofert projeccions a diferents espais del CCCB.
El passat 28, 29 i 30 de novembre la Filmoteca de Catalunya va projectar les 3 pel·lícules finalistes de la 10a edició dels Premis Lux de Cinema en l’edició de 2017. Els premis, nascuts l’any 2007 i atorgats pel Parlament Europeu, presenten un focus anual sobre les pel·lícules amb forta opinió sobre el debat públic europeu. El Parlament considera que el cinema, un mitjà cultural massiu, pot ser un vehicle ideal per al debat i la reflexió sobre Europa i el seu futur.
Si recordo bé quan l'any passat vaig travessar la porta del teatre del CCCB, en veure la cua uniforme que formaven una vintena de persones de trenta, seixanta anys, em va semblar un festival petit, el segon dia ja ens reconeixeríem entre visitants.
Avui tinc ganes d'escriure aquest article a causa d'un pensament que m'ha sorgit mirant Les amants réguliers (2005). Normalment gaudim les pel·lícules d'una tirada, sense pauses entremig i absorbint els 90 o 120 minuts, per una possible raó, submergir-se profundament en la història i els personatges.
Quina legitimitat tenen les institucions per commemorar el 25 de novembre –dia contra la violència masclista– quan aquestes posen en dubte si una dona ha patit una agressió, quan no doten de mesures suficients per protegir a les agredides i permeten una impunitat insostenible en els delictes de violència masclista, quan es posen l’etiqueta per disposar de centres d’igualtat però després dediquen una partida pressupostària ínfima?
