Contracrònica d’un “dia de festa”
Reflexions d'un ciutadà del carrer en l'acte de la primera pedra del nou institut Leonardo da Vinci. (Fotografies de Carlos Sánchez Pereyra).
Reflexions d'un ciutadà del carrer en l'acte de la primera pedra del nou institut Leonardo da Vinci. (Fotografies de Carlos Sánchez Pereyra).
Aquest escrit ve inspirat pel darrer comentari d’en Jordi Pascual.
El passat 16 de gener l'Assemblea de Voluntaris pels Refugiats de Sant Cugat publicava en aquest mateix mitjà, un article titulat Sant Cugat Ciutat Refugi en què s'explicava clarament quina era la situació actual respecte a la possible acollida de refugiats a la nostra ciutat.
Foto: cedida per Antonio Ontañón
El moviment polític liderat per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres ha celebrat la seva IV Assemblea General i demostra tenir molta més bona salut que el que molts creien.
Aquest dies es parla molt, del perill que corren les pensions, la sanitat pública, de la necessitat de l’allargament de la nostra vida laboral, que cada cop tenim menys llocs de treball, que el futur són les noves tecnologies, de la necessitat d’una formació més especialitzada, de la gran integració de robots al moón laboral, etc.
El setembre del 2016, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va fallar a favor d’una treballadora interina que no rebia cap indemnització al finalitzar el seu contracte de treball (una llei discriminatòria que tindria que deixaparèixer ja). La sentència afavoreix la treballadora i, arrel d’aquesta sentència, comença un reguitzell de demandes i sentències favorables l’Estat espanyol.
Últimament es parla molt de si cal una renta garantida, que els robots cotitzaran per fer front a pagaments, que les energies fòssil són contaminants i les hem de deixar d’utilitzar, que les alternatives són millors, que els aliments ecològics són millors, que fer esport ens reporta una salut molt millor, etc.
Sant Cugat és la tercera ciutat de l'Estat amb més renda familiar i la primera amb més renda familiar neta (renda mitjana per llar, persona i consum), la tercera amb menys atur. Si això es així a nivell de l'estat imaginem que a nivell de Catalunya devem ser els primers en aquests paràmetres.
Tot i que tard, em diuen que Iván Tubau ha mort. Iván era un periodista controvertit en qüestions polítiques, però un expert en el sinuós món de les paraules subtils. Ell, encara que mai ho va saber era un poeta. Aquí hi són els seus llibres. Era polemista en allò profà, sí, es veritat, però controlava es manejava bé amb la lírica, en un temps, el nostre, on la lírica és un gènere menor, quan no injustament inadvertit.
En relació a la informació publicada al vostre mitjà sobre les propostes finalistes als pressupostos participatius, des del Comissionat de Participació Ciutadana us volem fer alguns aclariments:
