Opinió

Avui tinc ganes d'escriure aquest article a causa d'un pensament que m'ha sorgit mirant Les amants réguliers (2005). Normalment gaudim les pel·lícules d'una tirada, sense pauses entremig i absorbint els 90 o 120 minuts, per una possible raó, submergir-se profundament en la història i els personatges.

Començo dient que estic en contra de tota la violència, sigui aquesta física, psicològica, social i més encara si aquesta violència és exercida envers dels més febles.

Començo aquestes paraules pensant que ja era hora, que potser hauria d'haver-les dit temps enrere, però aquest moment és un bon moment també. No explicaré els motius pels quals he deixat el partit i la vocalia en l'EMD de Valldoreix, els que em coneixen o s'han preocupat en conèixer-me durant aquests dos anys i escaig, ho saben i ho entenen, els que no ho saben ni ho entenen és que no s'han preocupat en conèixer-me.

Penso que després del viscut els tres primers dies d’octubre, si algú no veu clar on estem, el perquè i qui en son els protagonistes, és que no vol mirar.