Deu haver-hi pocs establiments que, en un espai relativament reduït, puguin acollir alhora un públic tan divers com la terrassa del Cafè Bar Catalunya de Sant Cugat. L’emblemàtic establiment de la plaça de Lluís Millet, davant de l’estació, respira alleujat ara que el Viena de Can Maristany ha tancat. Des de la seva ubicació privilegiada vigila de reüll el Nostrum i el Taco Taco amb la satisfacció de saber-se un referent.
El tren arriba a Sant Cugat ple a vessar. Plou molt. Ja ho deia en Raimon: Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. És hora punta i no queda ni un seient lliure. Per acabar-ho d’adobar, tres ciclistes pretenen penjar les seves andròmines brutes de fang al porta bicis. Mirades furtives, cops de colze dissimulats, empentes i renecs.
Google maps ha entrat a les nostres vides sense fer soroll. És la nova Bíblia que ens indica el bon camí. Fa només deu anys encara consultàvem mapes o preguntàvem direccions. D’aquí a deu anys potser ni caldrà mirar el mòbil per anar a qualsevol lloc. Però Google, a diferència de la Bíblia, evoluciona.
A la marquesina de la parada del Bus de barri número 2074 Torrent del Rovelló - Camí del Pantà de les línies 118, 128 i Nit Bus10 ubicada davant del Baixador de Vallvidrera, hi ha un cartell en dos idiomes i fotografies que diu:
Segons l’institut d'Estadística de Catalunya, Idescat, el 2017 la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat té 297 quilòmetres, 110 estacions i va suportar un total de 86 milions de viatgers. N’hi ha molts que estan abduïts pel mòbil, altres aprofiten per llegir, treballar, dormir, xerrar, badar, etc. Avui us explicaré una de les innombrables històries que es produeixen diàriament al tren. És la història de dues dones que portaven vides paral·leles sense saber-ho.
L’euro ha fet 20 anys. El Parlament Europeu ho ha celebrat formalment amb un discurs solemne del governador del Banc Central Europeu (BCE) entre el 2003 i el 2011, el francès Jean-Claude Trichet.
