Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols. Camins vora les estrelles, camins que ara no hi són. Així comença una de les cançons de Sopa de Cabra publicada l'any 2001 al disc Plou i fa sol. És un d'aquells temes que forma part de la nostra banda sonora sentimental.

Aquest estiu he tingut oportunitat de caminar pel nostre petit país, moltes vegades amb la veu de Gerard Quintana ressonant al meu cap. Els primers dies de llibertat post confinament vaig trobar els camins atapeïts de malesa com a recordatori que la natura no s'ha hagut de confinar. Tornava de les meves excursions amb les cames esgarrinxades però amb la sensació de recuperar vells hàbits oblidats.

Cada vegada que em trobava amb alguna persona caminant o amb ciclistes esbojarrats, em veia obligat a endinsar-me als esbarzers per evitar el contacte físic. Gairebé, ni ens miràvem. Un tímid bon dia darrere la mascareta era suficient. O no. He viscut situacions gairebé ridícules amb files de gent esperant a la vora d'un precipici per mantenir la distància social obligatòria amb la filera de gent que anava en sentit contrari. Afortunadament hem superat el mes d'agost i ara es pot tornar a caminar tranquil·lament, sobretot a primera hora del matí.

La companyia més fidel d'aquests dies però han estat els senyals pintats a les roques indicant el recorregut. Blanc i vermell per als senders gran recorregut (GR) de més de 50 quilòmetres, blanc i groc per als de petit recorregut (PR) d'entre 10 i 50 quilòmetres i els senders locals de menys de 10 quilòmetres marcats amb franges blanques i verdes.

No puc evitar imaginar-me a les persones que es dediquen a mantenir els senyals carregats amb els seus pots de pintura pels camins més remots. Moltes gràcies a les entitats excursionistes distribuïdes per tot Catalunya que formen la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) encarregades del manteniment i senyalització d’una xarxa de senders de més d'11.000 quilòmetres. 

La seva tasca ingrata ens permet de gaudir dels camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols.