“Ja és primavera a El Corte Inglés” deia la campanya publicitària quan el canvi climàtic encara respectava les estacions. Aquest any, però, n'hi haurà més d'una campanya al nostre entorn. Com a mínim tres. El 28 d'abril les eleccions al Parlament espanyol serviran per comprovar si les dretes podran repetir el pacte d'Andalusia. A les municipals del 26 de maig, el clàssic intercanvi de cromos entre partits antagonistes promet emocions fortes. I per acabar-ho d'adobar, el mateix cap de setmana, ciutadans dels 27 Estats membres de la Unió Europea escolliran 705 diputats per constituir el nou Parlament.

Hi ha d'altres contrades on el 2019 es presenta intens. A l'Àfrica, per exemple, es preveuen fins a trenta-dos processos electorals. Des de les incertes eleccions presidencials a Algèria del 17 d'abril, passant per eleccions a l'Assemblea Nacional del Txad el mes d'octubre —posposades des de finals de 2018—, fins a les eleccions presidencials a Malawi el mes de maig, el continent veí afronta un any ple d'esdeveniments que els comentaristes més casposos qualificarien com 'la festa de la democràcia'.

No sabem com s'ho prendrà el loquaç ministre d'Exteriors en funcions Josep Borrell. En un acte celebrat el 26 de febrer al Club Suís de premsa a Ginebra, va manifestar que els suïssos són raríssims pel costum de votar per tot. L'antic secretari d'estat d'Hisenda nomenat el 1984 per Miguel Boyer—un dels innombrables marits d'Isabel Preysler— i nascut a la Pobla de Segur, responia així a la pregunta de per què no deixaven votar els catalans. Ara que deixarà el càrrec amb el dubtós honor d'haver provocat una tempesta política cada cop que obria la boca, es podrà dedicar a seguir processos electorals per tot el món.

El país que ha resolt millor els inconvenients de votar és Estònia. La petita república bàltica d'1,3 milions d'habitants fa temps que va entendre que l'única manera de defensar-se de la bipolaritat invasora de Vladímir Putin, era creant una administració virtual. Membre de la Unió Europea i de l'OTAN va apostar, des de la restauració de la seva independència l'any 1991, per convertir-se en 'e-Estònia'. El 99% dels tràmits dels ciutadans amb l'administració es poden fer per internet. Des del 2005, votar també. A les eleccions legislatives del 3 de març, gairebé 250.000 ciutadans dels 880.000 cridats a votar ho van fer per internet des de 145 països diferents. Comparat amb l'enrevessat vot per correu del nostre sistema electoral, sembla ciència-ficció.

La tecnologia no ha impedit, però, que l'ultradreta hagi aconseguit un bon nombre de vots.

El partit de centredreta proeuropeu haurà de pactar amb el seu rival de centreesquerra per deixar els ultres fora del govern.

@rogervalsells, santcugatenc frustrat