El futur està en la qualitat

El paper dels mitjans de comunicació durant el judici del procés ens mostra com gran part de la premsa espanyola, i molta de la catalana, ha sacrificat la veritat adulterant-la amb una visió única. El periodisme s’ha atrinxerat a favor o en contra en comptes de jugar un paper de diàleg i moderació.

El relat dominant del procés ha canviat de mans. Sobta veure segons quins titulars de diaris poc sospitosos de militar a la causa unionista o sentir locutors líders d’audiència fent davantals més propis de polítics unionistes eixelebrats. La gran majoria de mitjans de comunicació han passat d’estar a l’ull de l’huracà a tractar de navegar com poden per un tsunami que els està fent miques.

La necessitat de clarificar tot aquest panorama ha afavorit la proliferació d’empreses de verificació de continguts, seguint les petjades del fact and fast checking nord-americà, com el blog malaprensa.com, de Josu Mezo, que es dedica a desmuntar notícies falses o la secció Fact Check del programa El Objetivo de l’Ana Pastor, a la Sexta.

Al Regne Unit Katharine Viner, editora del capdavanter The Guardian, destaca tres fets fonamentals per tenir la fotografia de la situació actual. En primer lloc la imperiosa necessitat dels mitjans d’aconseguir clicks els porta a una dinàmica perillosa. En segon lloc l’epidèmia de periodisme de declaracions i finalment la crisi d’objectivitat: com es legitimen els mitjans a si mateixos?

És veritat que el periodisme es troba en situació de càncer terminal? La proliferació d’emissors sumat a la manipulació dels continguts per part del poder, fa que la qualitat dels mateixos baixi en barrena. El periodisme necessita matisos. Avui en dia torna a brollar el sentiment de control i de manipulació. D’una imatge se’n fan mil interpretacions i sembla que la societat necessiti consumir en blanc o en negre. Però la realitat no és només blanca o negra.

 

Les dades són importants però més important és la narrativa que les sustenten. Per més clicks que aconsegueixis a les teves notícies, mai en tindràs prou. D’aquesta crisi en pot sorgir una oportunitat per a la premsa local digital. Seleccionar una comunitat molt concreta i servir-li informació de qualitat augmenta les subscripcions.

Un altre cas de premsa internacional digne d’esment són els casos de The Washington Post i The New York Times entonant el mea culpa després de la derrota de Hillary Clinton l’any 2016. Els dos diaris van publicar articles reconeixent que havien apostat descaradament a favor d’un dels candidats i havien perdut l’objectivitat.

@rogervalsells, santcugatenc frustrat

Notícies relacionades