La sortida del sol és el millor espectacle diari. A les set del matí tocades surt per l'est i el mar sembla entrar en ebullició. On hi ha ocells hi ha peix, diuen els pescadors. Si ens hi fixem bé podrem veure com salta el sonso i, amb una mica de sort, algun peix més gros a la caça. Hi ha qui diu que ha vist molts dofins aquest estiu, altres diuen que les meduses no els han deixat banyar i sempre hi ha qui presumeix d'haver pescat el peix més gros. Tots exageren perquè el mar és impossible d'explicar amb una frase.

La tornada dels bous de pesca a la tarda és un festival de gavines barallant-se per les restes que cauen per la borda mentre els mariners ordenen les captures per la llotja. Val la pena observar la descàrrega del peix. Els badocs fan la boca aigua mentre els pescadors s'afanyen per arribar a temps a la subhasta. Els codis dels compradors de peix són tant indesxifrables com intrigants. Quant ha pagat per aquella caixa de sèpies? A quant van les gambes? És un tauró petit? Mira pare, una serp!

A final d'agost les orenetes preparen el seu llarg viatge cercant temperatures càlides. Com si obeïssin ordres d'un comandament amagat, surten dels seus nius ubicats a cornises, bigues, campanars i altres llocs inversemblants volant a la caça d'insectes. És un espectacle observar-les planejar sobre les piscines com si fossin avions de la primera guerra mundial sobrevolant l'enemic. En aquest cas l'objectiu és beure aigua al vol.

L'estiu s'acaba i les vinyes estan gairebé llestes per la verema. Els ceps carregats de fruita es caragolen en angles impossibles aguantant la sequera i el vent. Diuen els que en saben que les vinyes de l'alt Empordà es plantaven exposades al vent i que les oliveres es plantaven arrecerades del vent. El raïm aguanta millor. És fascinant comprovar com la tramuntana sacseja els ceps i el raïm aguanta impertèrrit.

La caiguda del sol a quarts de nou és l'hora boja dels mosquits, i els dragons ho saben. Si teniu una mica de paciència, podreu veure com s'apropen mil·límetre a mil·límetre a la seva presa tot caminant per les parets fins que aconsegueixen devorar-la amb una eficàcia astoradora. La nit ho envolta tot com una pujada de febre i, si estem atents, sentirem la remor dels porcs senglars, cabirols i altres bèsties que surten a buscar menjar.

Els humans, insignificants i indefensos, només podem fer que badar i gaudir de l'espectacle de la natura.

@rogervalsells, santcugatenc frustrat