El consum interanual en alimentació ha augmentat un 24,3% al territori espanyol amb una clara preferència pel consum de productes frescos. Aquestes són dues de les conclusions publicades al darrer Panel de Consumo setmanal elaborat pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. L’objectiu de la publicació és fer un seguiment de la demanda directa d’aliments amb la recollida de dades de manera sistemàtica. La mostra és de 12.500 llars de tot l’estat (exceptuant Ceuta i Melilla) que registren diàriament les seves compres amb un lector òptic. 

Les dades s’obtenen comparant-les amb el mateix període de l’any anterior. Cal tenir en compte que, l’estat d’alarma i les mesures de confinament, han fet que els canals de l'hostaleria i la restauració, tradicionalment amb més pes que les llars, hagin desaparegut del mapa. Aquests increments no suposen una recuperació del consum total (llar + fora de la llar). Les dades tampoc recullen l’impacte de sectors com el turístic (15% del PIB espanyol l’any 2019) en estat d’hibernació fins a nou avís. L’augment de consum d’aliments a les llars no suposa una recuperació del consum total.

Altres dades significatives són l’augment sostingut de les compres per internet, l’increment del 35,4% de les compres a tendes de proximitat i del 26,6% als supermercats. Els centres comercials són, en aquesta fase del desconfinament, els grans perdedors.

El peix fresc (+21,4%), el congelat (25,8%), la carn de porc (+43,1%), el pollastre (+30,6%) i els llegums (+31,8%) també registren augments significatius. El tancament dels bars i restaurants explica l’augment de consum de begudes com la cervesa, begudes alcohòliques, cafès i infusions.

Per comunitats autònomes, Balears i la Comunitat Valenciana són les zones on el consum d’aliments ha augmentat més amb un 65,8% i un 41,2% respectivament. Per contra, Castilla y León amb un augment de l’1,2% i Cantàbria amb un 9,7%, estan per sota la mitja nacional.

El  Panel de Consumo publicat els dies previs a la declaració de l’estat d’alarma, del 9 al 15 de març, evidenciava que moltes llars van fer compres massives per davant la sensació d’incertesa. Aquesta tendència s’ha corregit amb el temps.

Altres països com Argentina han detectat un increment de dietes poc saludables, la reducció de l'activitat física i les dificultats que el confinament provoquen a l’hora d’anar a comprar. Al Regne Unit, el govern ha llançat un programa dotat amb 10 milions de lliures per recolzar noves iniciatives comercials davant l’impacte de la Covid-19 en l’alimentació dels ciutadans. Un d’aquests programes promou la comercialització directa de peix per part d’empreses pesqueres. A França, les vendes a cadenes alimentàries van créixer un 7,4% el mes de març però només un 1,7% a hipermercats. Als Estats Units les vendes d’alimentació van créixer un 26,7% durant el primer mes de la crisi en contrast amb caigudes del 50,5% en despesa en moda, un 26,8% en mobiliari i un 15,1% en electrodomèstics.

Roger Valsells, santcugatenc frustrat