L’Ajuntament de Cádiz té un local al carrer Sardenya de Barcelona, a cent metres de la Sagrada Família, de dues plantes. Cent cinquanta metres quadrats a la planta baixa i vuitanta al primer pis. En total uns dos-cents metres quadrats que, segons idealista.com, es podria llogar a 13,52 euros / metre quadrat. Uns 3.380 € al mes. Preu de venda, també segons idealista, 519.000 euros.

El local està rodejat de botigues de souvenirs regentades per immigrants de l’Índia, restaurants turcs, franquícies de menjar ràpid nord-americanes, bars de Jamón y vino i algun, pocs, negocis de tota la vida com la Perruqueria Salomó o Sabateries de pell i moda. Molts dels més de quatre milions de visitants anuals de la Sagrada Família, passen davant de la Casa de Cádiz ignorant la seva realitat.

El local estava abandonat des de l’any 2007. A finals del 2018 l’activista Lagarder Danciu el va okupar amb l’ajuda d’un amic colombià. Es van dedicar a netejar la pols acumulada durant més de deu anys d’abandonament, van reparar els desperfectes a parets i sostre i van encabir més de 20 llits per acollir a persones sense sostre. Avui en dia la Casa de Cádiz disposa de dues habitacions separades per a homes i dones, dutxes, menjador, cuina al pis de dalt i un espai a la planta baixa amb la recepció i biblioteca.

Danciu nascut a Slatina, Romania, fa trenta-nou anys és treballador social per la universitat pública de Bucarest. Va arribar a Espanya fa uns vint anys i es va instal·lar a Sevilla on es va especialitzar en la mediació comunitària i l’ensenyança de la cultura gitana. Una de les seves grans virtuts és la combativitat per millorar les condicions de vida dels més desafavorits. Per exemple, a Sevilla va aconseguir que l’Ajuntament retirés una ordenança que multava amb 700 euros a les persones que remenaven les escombraries per trobar menjar i als recicladors de la ciutat. Mesos de protestes orals i escrits al Defensor del Poble andalús ho van fer possible. Una manera efectiva de reivindicar una activitat humil i necessària que la ciutat no comprenia.

És autor del llibre Sin techo, caminando en un mundo que prohibe sueños, Descontrol Editorial, on l’okupa expressa el seu desengany amb la política, va ser militant de Podemos, i del món de les ONG. Al seu compte de Twitter @lagarder81,amb gairebé 30.000 seguidors, es defineix com a Activista sin casa que lucha por la igualdad de oportunidades. En lucha con los sin hogar de @sensesostreBCNpor la vivienda digna.

Pendent d’arribar a un acord amb l’Ajuntament de Cádiz i el seu alcalde José María González, Kichi, de Podemos, Lagarder Danciu i els seus companys continuen acollint a persones que necessiten un sostre de manera temporal, el seixanta per cent dels quals són immigrants sense papers. Les normes de convivència són estrictes i l’alcohol i el tabac estan prohibits. A l’entrada del local hi ha una pissarra on s’especifiquen els torns per fer fregar els terres, netejar els lavabos, cuinar, fumigar un cop per setmana, fer tallers d’acollida.

Els veïns del barri han après a conviure amb la Casa de Cádiz i es bolquen a ajudar el projecte amb menjar, roba i aportacions econòmiques.

@rogervalsells, santcugatenc frustrat