El carrer Sant Cugat del Vallès de Barcelona està molt a prop del Parc Güell, a tocar de l’anomenada Kasa de la Muntanya. Un edifici catalogat com a patrimoni històric construït per encàrrec de la família Güell el 1909.

A principis del segle XX la ciutat era escenari de vagues violentes amb enfrontaments armats entre la CNT i la patronal. Aquesta situació d’inseguretat va portar el comte Eusebi Güell a construir un edifici caserna a l’entrada de la urbanització del Parc Güell i el va cedir a la Guàrdia Civil. El 5 de juliol de 1909, Güell i un representant del Gobierno van signar un protocol davant notari pel qual “en cas que l’Estat deixés d’utilitzar l’edifici, es revertiria la total propietat al donant o als seus hereus”.

El pacte es va complir fins que, l’abril de 1992, la Guàrdia Civil va deixar oficialment l’immoble. Els descendents d’Eusebi Güell van reclamar a l’Estat la devolució i el 1996, una resolució administrativa definitiva els va donar la raó. Amb aquella resolució van aconseguir reobrir el cas al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, TSJM, que els va negar el dret a la propietat en primera instància fins que el cas va arribar al Tribunal Suprem. Finalment el 20 de febrer de 2007 es va ordenar la reversió de la titularitat a la família del comte.

L’edifici està okupat des de l’any 1989 convertint-se en la Kasa de la Muntanya. Avui en dia es considera l’emblema del moviment okupa, símbol de convivència i autogestió. Fins i tot apareix a una guia turística de butxaca del barri de Gràcia que la cita com a una de les icones del districte a visitar.

A @KasaDlaMuntanya —8.765 seguidors— podem conèixer el tipus d’activitats que s’hi duen a terme com per exemple les Jornades antiracistes i descolonials celebrades el 26 de maig amb ‘conversatoris’ sobre experiències dins el CIE (Centre Internament d’Estrangers), xarxa de migració gènere i desenvolupament, tancada migrante Massana, Katari feministas Latinoamericanas, un dinar popular vegà i la possibilitat de gaudir d’una sessió de perruqueria artística amb Rasureitor (Colòmbia).

El dissabte 1 de juny s’hi va celebrar la Festa de la Primavera. Música reggae, cervesa a bon preu i pancartes amb lemes com “La lluita continua: Marina, llibertat”, “No és no” o “Visca, visca, visca la lluita feminista”. Organització impecable, ambient pacífic però reivindicatiu i la sensació que la família Güell trigarà a recuperar l’edifici. De fet em va semblar veure a algun dels seus hereus gaudint de la festa.

@rogervalsells, santcugatenc frustrat