El meu torn és el primer del matí. El passeig dura uns 25 minuts perquè en Jagger, així es diu el nostre gos, un Schnauzer mini blanc i negre, s’airegi després de dormir com un tronc dotze hores. Diuen que els gossos dormen més que els mandrosos óssos morruts. És possible. Però en Jagger no perdona ni un passeig! La rutina sempre és la mateixa. Baixo al carrer cada dia a les 7:15 del matí entre setmana mentre aprofito per escoltar la ràdio en directe o algun Podcast, amb l’objectiu d’arribar a Can Mates i tornar. A aquelles hores del matí, pels volts del Parc Central, només hi ha gent que corre vestida d’esport, gent que corre perquè arriba tard a algun lloc i gent que fa córrer els gossos per no haver de fer-ho ells.

La rutina salta pels aires quan em creuo amb la senyora del Tackle. El seu gos s’assembla al nostre però en format saltxitxa i amb el punt de gravetat molt més baix. Peculiar el gos i peculiar la propietària. Com deia, els dies que em creuo amb la parella, és del tot impossible escoltar la ràdio. La senyora del Tackle es dirigeix a mi en modus taladro percutor fent-me tota mena de preguntes sobre el meu gos. Haig de reconèixer que els primers dies em limitava a assentir i somriure sense treure’m els auriculars per acabar el tràmit el més aviat possible. Últimament, la senyora del Tackle, m’encercla entre el contenidor marró de residus orgànics i un matoll mig podrit. No em deixa passar! Juraria que fins i tot el seu gos la mira amb cara d’avorriment.

– És mascle? Està capat? És bon gos? Com es diu? A quina perruqueria el portes? Li feu el crepado? El meu perd poc pèl. El vostre perd pèl? Aneu al Veteralia del carrer Viñolas? El meu veterinari és molt maco, el puc trucar a qualsevol hora. Podeu trucar al vostre a qualsevol hora? Estàs al grup de WhatsApp del barri? Jo sí que hi sóc. Dóna’m el telèfon i t’hi afegeixo. No vols que t’hi afegeixi?

Cada vegada que me la trobo em pregunta el mateix. El primer dia que no la vaig poder evitar li vaig contestar que el Jagger era femella i que gastava molt mal humor. Amb aquest truc vaig aconseguir esquivar-la un cop però, al dia següent, li vaig contestar que era mascle, capat i molt tranquil. La bronca que em va caure va ser de les bones. No m’havien renyat tant d’ençà que vaig haver de repetir el segon de BUP enl suspendre 7 de les 6 assignatures.

Estic per canviar de torn de passeig o, directament, canviar de barri!

@rogervalsells, santcugatenc frustrat