El dissabte 6 d’abril els alemanys van sortir al carrer a Berlín, Colònia, Frankfurt i Munic per protestar per l’augment desorbitat del preu dels lloguers els darrers anys. La disputa amb el recompte de manifestants també és tradició a Alemanya i, mentre els organitzadors afirmaven haver-ne congregat 40.000, la policia de Berlín en va comptar només 10.000.

Els activistes reclamen que l’Ajuntament expropiï pisos a les grans corporacions propietàries invocant l’Article 15 de la Constitució Alemanya pel qual es permet la “socialització de la terra, els recursos naturals i els mitjans de producció”. L’article no s’ha aplicat mai però alguns experts confirmen la seva aplicabilitat davant la situació actual.

Thomas McGAth, portaveu de la campanya per a l’expropiació dels pisos, va declarar dissabte: “S’han de respectar les regles del joc. Berlín és una ciutat per viure-hi, no un camp de batalla perquè grups inversors facin el que vulguin. No pot ser que el preu del lloguer el determini el mercat.”

No hi ha cap ciutat del món on els lloguers augmentin tan dramàticament com a Berlín. Les causes són, per una banda, la venda d’edificis d’habitatges socials a grups inversors japonesos i noruecs atrets per l’estabilitat de l’economia Alemanya. Per l'altra, la ciutat s’havia consolidat com la meca dels lloguers econòmics des de la caiguda del mur l’any 1989 però, el retorn del govern federal i la popularitat de la ciutat els darrers vint anys, ha provocat un augment de població fins als gairebé 4 milions d’habitants actuals amb el consegüent excés de demanda. El resultat és la manca de pisos per a aquells que depenen de l’habitatge social però també per una classe mitja que cada cop té més complicat per pagar uns lloguers que pugen cada any.

La manifestació és només un dels actes més visibles de la campanya endegada perquè l’Ajuntament organitzi un referèndum per determinar si la població està d'acord en expropiar a grans propietaris. Els activistes fan responsables als especuladors de la pujada de preus. La llei obliga a presentar 20.000 signatures per a iniciar el tràmit en una primera fase i 175.000 més en una segona per poder convocar un referèndum.

Serà interessant de seguir de prop com evoluciona la protesta alemanya tenint en compte l’encariment del preu del lloguer del nostre entorn.

@rogervalsells, santcugatenc frustrat