Si l’actual pandèmia del covid-19 s’hagués produït fa només deu o vint anys, el món s’hauria aturat de veritat.

Les escoles i les universitats no podrien haver salvat el curs amb les classes online, les empreses no podrien haver capejat el temporal amb teletreball i l’operativitat del govern de la Generalitat, amb el seu president confinat a la Casa dels Canonges, hauria estat molt precària, per exemple.

Està clar que no és el mateix seguir una classe virtual per Hangouts Meeting, seguir un comitè de crisis empresarial amb el Jitsi.meet o exprémer totes les possibilitats del Teams per reunir el Consell Executiu de la Generalitat a fer-ho de manera presencial. Però fa deu o vint anys hauria estat impossible.

No cal ni parlar del consum massiu de pel·lícules, sèries, concerts en directe, concerts en diferit, obres de teatre, reunions familiars, jocs en línia, funerals virtuals, mitjans de comunicació digitals, visites angoixades al compte corrent i centenars d’altres possibilitats que ofereix la xarxa.

Quedant-nos a casa contribuïm a aturar la pandèmia però, els grans perjudicats, són els nostres ulls.

És normal sentir molèsties a la vista després de mirar molta estona la pantalla del mòbil, tauleta o ordinador. S’anomena la Síndrome Visual Informàtica i desapareix en descansar la vista. El problema és que aquests dies de confinament, la vista no descansa. 

Els debats sobre l’ús excessiu de pantalles i el possible perjudici al desenvolupament dels nens, la descoordinació del rellotge intern del cos en consultar pantalles abans de dormir i les teràpies per lluitar l’addicció a Internet han saltat pels aires.

L’informe sobre "La prevalença de la miopia entre els joves espanyols", de la fundació Visión y Vida publicat el 2018, explicava que passem 4 hores diàries davant de l’ordinador i 3 més amb els smartphones, que els joves nascuts després de l’any 2000 són més miops i que una de les raons principals és el nou estil de vida sedentari.

Altres efectes no desitjats de l’excessiu ús de les pantalles és la manca d’interès per altres activitats, comportament antisocial amb la resta de la família, comportaments agressius, incapacitat per a retenir informació o trastorns del son.

No cal que comencem cap mena d’afició rebuscada com fer patchwork o retallar revistes per fer collages, o sí, però podem aprofitar per dedicar més temps als nostres tal com va explicar ahir el governador de Nova York Andrew Cuomo. Cuomo compareixia davant de la premsa per informar de les mesures preses per l’estat de Nova York per fer front al covid-19. Durant el breu discurs previ a les preguntes dels periodistes, va explicar com està gaudint de petits plaers com conversar sense presses amb la seva mare i les seves filles adolescents. 

Roger Valsells, santcugatenc frustrat