Rojava penja d'un fil

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’erràtica política exterior de l’innombrable president dels Estats Units, posa en perill un projecte democràtic i feminista únic al món al nord de Síria.

A la ciutat de Rojava, a la regió coneguda com a Federació democràtica del Nord de Síria, hi havia una campanya al carrer per intentar que la població no marxés del país. Amb el lema “Hevi li Rojava ye, Ez naçim” (en Kurd: Hi ha esperança a Rojava, jo no me’n vaig), pretenien conscienciar a la població que hi havia un futur. Pels kurds de Rojava l’alliberament de la dona és una prioritat en tots els aspectes de la societat fugint de les estructures patriarcals de dominació tradicionals.

El compromís amb el territori forjat a les muntanyes, es vinculava a la lluita ecologista i al respecte al medi ambient. La proposta econòmica es basava en el suport mutu de tota la població i en el cooperativisme. L’organització en zones autònomes hauria permès crear models reproduïbles a escala global buscant ampliar i compartir els aprenentatges d’aquest experiment polític. Era a Rojava, a la Síria que s’ha enfrontat a les massacres i l’autoritarisme del Daesh, on es buscava portar al terreny pràctic un marc teòric que, a l'occident del segle XXI, semblava relegat a la utopia.

A menys de 100 quilòmetres de Rojava – Oest en Kurmanji, el dialecte més estès de la llengua kurda – hi ha la ciutat de Kobane. A finals de l’estiu del 2014 va començar el setge de la ciutat. Durant quatre mesos i mig va ser atacada pel Daesh però les guerrilles kurdes s’hi van enfrontar amb una premissa: no passaran. El 26 de gener de 2015, després de 134 dies de resistència, les YPG/YPJ van anunciar l’alliberament del setge dels islamistes radicals. Kobane es va convertir en un símbol de la resistència contra les forces jihadistes, un lloc de llibertat enmig del caos i la destrucció de la guerra de Síria, la zona més estable en el context de la guerra.

La ciutat va començar la seva reconstrucció. Nous edificis, gent tractant de recuperar la normalitat, botigues obertes. Els nens anaven a l'escola i els projectes de regadiu a les cooperatives funcionaven. La vida havia tornat.

Aquesta victòria va despertar un gran interès a tot el món per Rojava encara que el projecte de democràcia radical havia començat molt abans. En el transcurs d’una guerra cruel que ha destrossat el territori, Rojava era l'únic lloc on havia passat quelcom nou. A tota la zona kurda del nord de Síria s’havia imposat un sistema polític feminista amb paritat absoluta a tots els càrrecs polítics que tenen poder de decisió. La llavor que ha generat en les dones, però també en els homes, era una prova que es podia plantar cara, defensar-se i guanyar.

Més informació a La revolución social en el avispero sirio.

@rogervalsells, santcugatenc frustrat

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi