Transparència

Comença una nova dècada i molts dels grans temes relacionats amb la sacsejada tecnològica dels últims deu anys es van sedimentant. Entre ells la comunicació online de les empreses.

Les marques que van apostar només per aconseguir una presència sense sentit als lineals, als catàlegs i a l’e-commerce sense oferir altra informació que el seu producte, s’han adonat que no poden seguir aquest camí. La paraula clau és transparència a tots els nivells de les organitzacions grans o petites, locals o internacionals.

Aquelles empreses compromeses amb el seu impacte en la societat, més enllà del benefici pur i dur, són les úniques que sobreviuran. Els accionistes ja no són els únics a qui s’ha de donar explicacions. En anglès, la paraula stakeholders ho defineix molt bé: “A person or group of people who own a share in a business”, és a dir: accionistes, treballadors, clients, proveïdors, governs, ciutadans, medi ambient, etcètera.

Les estratègies empresarials han de definir objectius concrets, mesurables i compromesos i aquests s’han de comunicar de manera clara i transparent. 

Tal com escriu el creatiu freelance Marc Mallafré a El compromiso real de las marcas, empreses com Adidas, Amazon o Fashion Pact (Carrefour, H&M, Inditex, Nike, Hermès, etcètera) han entès el compromís i han fet un pas endavant per reutilitzar el 100% del plàstic reciclat, reduir l’impacte del CO₂  de la seva activitat o invertir en treballadors i recolzar les comunitats en les quals treballen.

La pregunta que ens hem de fer és; quins són els motius reals d’aquestes grans empreses per anunciar aquests compromisos? De veritat s’ho creuen o es veuen arrossegats per la consciència social dels seus clients sumat a la viralitat de les xarxes socials? Com afectarà aquesta tendència a les desenes de milers de petits emprenedors a tot el món que fan les coses ben fetes per convenciment propi i per sentit comú?

Moltes de les grans multinacionals han basat el seu creixement en pràctiques que moltes vegades han vorejat els límits laborals, mediambientals i, fins i tot, morals. Ara es poden permetre el luxe de rentar la seva imatge amb estratègies compromeses amb la societat. 

Aprofitem la bidireccionalitat de les xarxes socials que ens permeten dialogar amb tota mena d’empreses, sense que la seva dimensió sigui determinant, per seguir-les de ben a prop. 

Roger Valsells, Santcugatenc frusrat

Notícies relacionades