L’altre dia, llegint articles de diferents diaris, em vaig topar amb una dada que em va deixar desagradablement sorpresa, a l’Estat Espanyol inclosos els Parlaments Autonòmics, el Senado, el Parlamento i las Cortes Conjuntas els partís polítics reben unes subvencions d’uns 500 milions d‘euros anuals, sense incloure els assessors i els ajuts per a les eleccions. I no estic parlant del que cobren els parlamentaris, sinó dels diners que s’emporten els partits polítics de les arques públiques. És una dada feridora i més si pensem en tot el que manca a la nostra societat.

La Comissió de garanties del dret al accés a la informació, la GAIP, va aprovar un document al Ple de la Comissió el dia 23/02/2018 obligant els ajuntaments i a la resta de corporacions locals a difondre a les seves webs de transparència informació detallada de les subvencions en els grups municipals. Argumentaven que els partits polítics són associacions privades que reben els diners de les arques públiques, el que significa que tenen l’obligació, que es pot exigir jurídicament, de donar explicacions de les seves despeses de manera específica i clara. Ja fa un temps que hi ha un interès general en com gestionen els recursos públics les diferents administracions, tenen la obligació de publicitar les contractacions públiques i les subvencions sota una clara normativa de transparència, Llei 19/2014 sobre les contractacions i les subvencions, que obliga a les administracions publiques a posar a l’abast del ciutadà tota la informació.

La GAIP entén que ja que “(...) a l’interès vinculat amb el propi origen públic d’aquests recursos, cal afegir-hi l’interès en facilitar el control ciutadà d’aquelles decisions del Ple de la Corporació Local que tenen impacte en aquests recursos públics, especialment si, com en aquest cas, es tracta d’una decisió corporativa adoptada pels mateixos que en seran beneficiaris, ja que correspon al Ple (integrat pels grups polítics) fixar la quantia de les aportacions que rebran els mateixos grups amb càrrec al pressupost de la Corporació, integrades per un tant fix, idèntic per a tots els grups, i un de variable, en funció del nombre del regidors, diputats provincials o consellers comarcals que el componen (art. 73.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de bases de règim local, LBRL).” Ve a dir que ells valoren i pacten el que ells mateixos percebran, sense cap intervenció externa que avaluï si aquestes retribucions a associacions privades son ètiques i més tenint en compte que estan sotmesos a un escrutini especial per ser càrrecs públics. Per això el Ple deu demanar la justificació d’aquestes dotacions econòmiques i informar d’elles a la ciutadania, article 73.3 LBRL , però pel que sembla no és habitual per part de les diferents administracions requerir aquesta informació.

La GAIP conclou que “(...) en definitiva, tenint en consideració l’element objectiu (són diners públics concedits com a subvenció directa i finalista); atenent l’element subjectiu (els beneficiaris, que participen en la presa de decisió de la quantia, són també càrrecs públics) i considerant que la seva aplicació no s’està sotmetent necessàriament a control intern, cal concloure que la informació sobre les aportacions econòmiques als grups polítics de les Corporacions Locals i la despesa feta amb càrrec a aquestes dotacions és especialment rellevant per al retiment de comptes de les Administracions i dels càrrecs electes locals en relació amb la gestió de recursos públics, ja que permet que la ciutadania pugui formar-se una opinió crítica dels seus representants polítics locals a partir de conèixer la quantia dels recursos amb què compten els grups polítics per a la seva acció, i d’avaluar la gestió que en fan d’acord amb criteris de legalitat, d’oportunitat, d’idoneïtat, de coherència amb el programa electoral, de proporcionalitat, d’austeritat, etc.”

Aquesta informació hauria d’estar penjada a la web de transparència de cadascun dels 947 municipis de Catalunya, dels 42 Consells Comarcals i de les quatre Diputacions. Inclouen l’import anual, els grups que es beneficien, l’objecte de l’aportació i els justificants clars i detallats de com s’han gastat aquests diners.

Si mirem el pressupost anual de l’Ajuntament de Sant Cugat, que és el que ens interessa, trobarem unes despeses anuals entre assessors del govern, càrrecs de confiança, aportacions als Grups Municipals i personal directiu o serveis complexos escollits a dit de gairebé 1.300.000 euros. I ja he dit que no conto les retribucions en els regidors, ni de l’oposició ni del Govern. Tampoc l’espai que cedeix l’Ajuntament o el material d’oficina que pot ser des de un ordenador fins un llapis. Aquesta informació no és fàcil de trobar, tal i com obliga l’últim acord de la GAIP. La claredat i la transparència deu ser una practica poc habitual perquè l’Ajuntament de Barcelona amb una despesa anual de dos milions i mig tampoc ho fa.

Definitivament la butxaca d’un veí de Sant Cugat ha d’estar plena, perquè d'ella surten els diners per pagar als partits polítics del Consell Europeu, l´Estat Espanyol, la Generalitat, la Diputació, el Consell Comarcal i l’Ajuntament i els que vivim a Valldoreix també per a l’EMD. Podríem posar-nos demagògics i imaginar en quines coses utilitzaríem aquestes quantitats ingents de diners però com he dit seria fer demagògia.

No podem fer demagògia però sí podem exigir que se’ns expliqui de manera detallada on van i com es gasten els diners els grups polítics representats al Ple, ells tenen l’obligació de fer-ho i nosaltres d’exigir i fiscalitzar aquestes dades.

La democràcia és un sistema imperfecte, però és el que tenim i el que dona millor resultat per a la ciutadania perquè protegeix els nostres drets, però sembla que els partís polítics l’han pervertit i han fet d’ella una màquina de fer diners, creant unes dinàmiques econòmiques a esquenes nostres per aprofitar- se i que siguem els ciutadans, com sempre, els que paguem.

Aquest paràgraf de dalt era la conclusió de l’article però mentre el rematava sentia el programa del Josep Cuní a la SER Catalunya. Entrevistava a la senyora Inés Arrimadas. La pregunta del Cuní a Arrimadas voltava sobre els resultats del CIS. Ella tenia la seva opinió però feia aquesta consideració que he recollit literalment: “Una cosa és que tu paguis amb els teus diners enquestes i una altra cosa és que el CIS que està pagat per tots els ciutadans amb diner públic no hagi de ser...” “Amb els teus diners”, suposo que es referia als diners del partit al que representa. I tot just al sentir-la m’he adonat que aquesta percepció d’Arrimadas dels diners del partit és del que estic parlant, és la concepció errònia que tenen els partits polítics dels “seus” diners. Traient els que reben de l’afiliació o de donacions privades, la resta són diners públics que venen subvencionats pels ciutadans que moltes vegades no sabem què estem pagant, desgraciadament els partits polítics s'han mal acostumat i tenen la creença que el sistema té l'obligació de dotar-los d'aquestes subvencions milionàries, amb les quals no estic gaire d'acord, deixant en l'oblit el deure de reflectir públicament totes les despeses fetes amb aquests diners.

Susanna Casta, veïna de Valldoreix