Pescat amb xarxa, per @rogervalsells

In fraganti

El 7 de febrer de 2015, al barri residencial de Haarlem, prop d’Amsterdam, la policia va desmantellar un laboratori de producció de marihuana ubicat a una casa aparellada. El cultiu de marihuana a l’interior requereix un control estricte de la temperatura, certes hores de llum, dosis correctes d’aigua i una ventilació adequada. Els delinqüents feien tot el possible per passar desapercebuts. Pagaven religiosament les factures de llum i aigua, entraven i sortien de la casa a horaris regulars saludant sempre els veïns, evitaven consumir el producte produït per evitar olors sospitosos, etc.

Roma a tocar

La Viviana i la Zaira van néixer a l’Equador, viuen a Ciutat Meridiana i treballen a Valldoreix. Cada dia surten de casa a dos quarts de set del matí. Agafen l’R4 de Renfe a Torre Baró a les 6.48 i, si tot va bé, arriben a la Plaça Catalunya a les set en punt. Canvien d’estació a corre-cuita per agafar el S2 de les 7.06. A dos quarts de vuit baixen a l’estació de Valldoreix i caminen quinze minuts fins a la casa on treballen. Una hora i cinc minuts de trajecte matinal.

Terrassa panoràmica

Deu haver-hi pocs establiments que, en un espai relativament reduït, puguin acollir alhora un públic tan divers com la terrassa del Cafè Bar Catalunya de Sant Cugat. L’emblemàtic establiment de la plaça de Lluís Millet, davant de l’estació, respira alleujat ara que el Viena de Can Maristany ha tancat. Des de la seva ubicació privilegiada vigila de reüll el Nostrum i el Taco Taco amb la satisfacció de saber-se un referent.

Singularitats creuades

El tren arriba a Sant Cugat ple a vessar. Plou molt. Ja ho deia en Raimon: Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. És hora punta i no queda ni un seient lliure. Per acabar-ho d’adobar, tres ciclistes pretenen penjar les seves andròmines brutes de fang al porta bicis. Mirades furtives, cops de colze dissimulats, empentes i renecs.

Google encara no ho sap tot

Google maps ha entrat a les nostres vides sense fer soroll. És la nova Bíblia que ens indica el bon camí. Fa només deu anys encara consultàvem mapes o preguntàvem direccions. D’aquí a deu anys potser ni caldrà mirar el mòbil per anar a qualsevol lloc. Però Google, a diferència de la Bíblia, evoluciona.

A la marquesina de la parada del Bus de barri número 2074 Torrent del Rovelló - Camí del Pantà de les línies 118, 128 i Nit Bus10 ubicada davant del Baixador de Vallvidrera, hi ha un cartell en dos idiomes i fotografies que diu:

Si deixéssim el mòbil per un moment

Segons l’institut d'Estadística de Catalunya, Idescat, el 2017 la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat té 297 quilòmetres, 110 estacions i va suportar un total de 86 milions de viatgers. N’hi ha molts que estan abduïts pel mòbil, altres aprofiten per llegir, treballar, dormir, xerrar, badar, etc. Avui us explicaré una de les innombrables històries que es produeixen diàriament al tren. És la història de dues dones que portaven vides paral·leles sense saber-ho.

Pàgines

Subscribe to Pescat amb xarxa, per @rogervalsells