Publicitat

Això que tu ens vas donar

A penes fa uns dies, Jordi Évole va donar a conèixer el pòstum documental "Eso que tú me das". El periodista va declarar que el cantant de Jarabe de Palo el va trucar per proposar-li la seva última entrevista, ja que sabia que no li quedava gaire temps de vida. Així va ser. Al cap de poques setmanes d'aquella trobada, el 9 juny, en Pau Donés marxava, deixant-nos un llegat cultural intens i un exemple de superació convivint cinc anys amb un càncer. L'artista va declarar no tenir por a la mort, ja que era un trànsit més de la vida.

L'any 1996, Jarabe de Palo amb el llançament mundial "La flaca" es va proclamar com un dels grups musicals més influents de la dècada. Després de l'èxit de "La flaca" van aparèixer cançons tan icòniques com “Depende”, “Bonito”, “Grita”, “Humo”, “Agua” o la seva última composició, la preciosa "Eso que tú me das", llançada dies abans de la seva mort; un inoblidable regal a la seva filla Sara i un adéu que és tot un cant a la vida. La seva visió de l'existència va ser entusiasta i això és el que va quedar reflectit en la cançó, el primer single del seu disc "Tragas o escupes".

Quan al Pau Donés li van diagnosticar el càncer de còlon el 2015 va demostrar una fortalesa i un optimisme contagiós; es va solidaritzar encara mes amb el món i va donar visibilitat a la seva malaltia a través del documental "Jarabe contra el cáncer", de la mateixa manera que amb el seu llibre editat el 2017, així mateix, amb donacions de diversos dels seus concerts per a impulsar la recerca d'aquesta malaltia...

El llibre "50 palos… y sigo soñando" és un testimoni en què Donés, deixa constància de la seva vida personal i professional de manera anecdòtica. El va publicar en el seu cinquantè aniversari. En ell ens fa partícips de la seva filosofia de vida, que, a través de la música, deixa impresa la majoria de les experiències de la seva carrera i vida personal. El músic assegurava que no li agradava l'expressió "lluita contra el càncer", ja que aquesta paraula té connotacions violentes i preferia dir que convivia amb el càncer, aquesta bestiola a la qual li posava obstacles, perquè no es reforcés.

El cantant sempre deia que una alimentació sana, dur a peu de la lletra el tractament mèdic o practicar el muntanyisme ingredients bàsics en la recepta per a una vida saludable. Com a bon esportista que era, confessava que a la muntanya es trobava millor i li donava vida de la mateixa manera que li donava la música.

La mort de l'artista ha suposat una gran pèrdua per al món musical ... Se'ns en va anar un dels grans artistes, però, sobretot, va marxar una persona senzillament extraordinària. No obstant això, les paraules del cantant de Jarabe de palo segueixen més vives que mai, ja que ens obsequia les seves últimes reflexions en "Eso que tú me das", que el Jordi Évole va gravar a la llar del cantant a la Vall d'Aran i que la seva estrena està prevista en els cinemes per al pròxim 30 de setembre.

I com tu deies:

"Bonita la paz, bonita la vida / Bonito volver a nacer cada día / Bonita la verdad cuando no suena a mentira / Bonita la amistad, bonita la risa / Bonita la gente cuando hay calidad / Bonita la gente que no se arrepiente / Que gana y que pierde, que habla y no miente".

I jo et dic:

Que bonic ets, Pau.    

Pili Egea, escriptora

Notícies relacionades