Dos-cents cinquanta anys de Ludwig van Beethoven, (17 desembre 1770 - 26 de març 1827)

Celebrem aquest 2020 els dos-cents cinquanta anys del naixement d’aquest compositor nascut a Bonn (Alemanya) i mort a Viena (Àustria), amb arrels familiars a Holanda i considerat un dels més grans de la música clàssica, autor de temes molt populars i recordat per la seva sordera i la seva amplia i variada obra.

Uns apunts de la seva època i de la seva biografia
Per situar-nos a l'època en què va viure, hem de recordar tres fets històrics que la van marcar: 1) La revolució francesa i la seva derivació posterior en l'ascens, hegemonia i caiguda de l'imperi napoleònic; 2) La progressió cap a la independència de les colònies americanes i 3) L'inici de la revolució industrial.
És un personatge contradictori, fill d'una època difícil i complicada, que neix el mateix any en què el melancòlic Rousseau escriu les seves "Confessions" i el món viu una època de grans ideals universals, d'apassionades declaracions de principis i confuses germanors revolucionàries.
La seva infantesa no es pot comparar amb la de Mozart o els fills de Bach. De petit viu la música, però no la sent com una expansió serena de la vida, més bé com un baluard que exigeix sang, suor i llàgrimes per ser conquerit. Va tenir el seu primer mestre de música en Christian Gottlob Neefe, que li va ensenyar harmonia i contrapunt i li va fer conèixer les obres de Bach, Haendel i Haydn i el va familiaritzar amb la gran poesia alemanya i amb els clàssics llatins i grecs.
A la primavera del 1787 quan tenia setze anys va fer un viatge a Viena per conèixer a Mozart i va quedar impressionat tant del compositor com de l'emperador. Sembla que Mozart no va estar gaire satisfet de la forma en què tocava Beethoven, tan diferent de la seva, però es va sentir molt impressionat quan el va sentir improvisar; "El geni sense cor és un contrasentit", escriu Mozart poc abans de conèixer al jove Beethoven.
Cap als anys 1808-1811, es va trobar amb Goethe, que el va descriure així: "El seu talent m'ha impressionat; desgraciadament es tracta d'una personalitat esquerpa i hostil que, encara que no s'equivoca al dir que el món és detestable, no s'esforça el més mínim per fer-ho més habitable o suportable, sigui per ell mateix o pels altres. La seva actitud és, per altra banda, molt comprensible, inclús digne de compassió, ja que ha perdut quasi per complet el sentit de l'oïda..."

Algunes de les seves obres més conegudes i recomanades
Entre les que tenen més èxit i són més interpretades podríem destacar:
a) Sonates per a piano: La núm. 14 "Clar de lluna", núm. 8 "Patètica", núm. 23 "Apassionata".
b) Concerts per a piano i orquestra (va compondre un total de 5): els núm. 3 i núm. 5 "Emperador".
c) Concert per a violí, només va compondre un, però és espectacular per molts aficionats.
Simfonies:
                   d) núm. 3, "Heroica", escrita el 1803, amb un 2n moviment "Marxa fúnebre" molt conegut.
                   e) núm. 5, del 1808, amb un potent 1r moviment, dels més populars de la seva obra.
                   f) núm. 6, "Pastoral" del 1808, on el seu Allegretto final ens mostra una petita meravella musical.
                  g) núm. 7, acabada el 1812, amb un últim moviment realment vibrant, gairebé apoteòsic.
                  h) núm. 9 "Coral", del 1824, la més completa per molts, amb l'Oda a l'alegria de F. Schiller.

Si coneixeu poc la seva música i voleu ampliar amb algunes de les seves obres més "assequibles", us recomano les indicades als apartats: a) i b) en versions del pianista rus Vladimir Ashkenazy, i les e) i f) en versions de Herbert von Karajan amb la Filharmònica de Berlín, en tots els casos millor últimes gravacions, ja que una bona versió és primordial per captar bé l'obra.
Nota- La part històrica I biogràfica d'aquest resum és de l'Enciclopèdia Salvat  dels Grans Compositors.

Josep López, aficionat a la bona música
de la Plataforma de Pensionistes de Sant Cugat.

Notícies relacionades