Publicitat

Nous moments de la història

En tots els països s'ha desfermat una onada de solidaritat ciutadana que no té precedents des de la fi de la II Guerra Mundial. No solament busca alleujar la situació dels més desfavorits, sinó també involucrar-se en la lluita contra la pandèmia, per exemple, amb la producció de mascaretes casolanes. Els treballs essencials no han sigut els dels homes encorbatats, sinó que han estat els dels sanitaris, les caixeres dels supermercats, les cuidadores de la gent gran... La crisi ha posat en evidència "la falsedat de les jerarquies socials" i ha revelat una altra fotografia, més real: "La dependència cap aquells que no són res i ho sostenen tot".

Estem davant d'uns moments en què l'economia ha de posar en valor tota una sèrie d'ingredients on fins ara només comptava el capital; ara és el moment d'incorporar la solidaritat, la sostenibilitat ambiental, la participació democràtica dels treballadors en les decisions empresarials, la igualtat salarial i de gènere, la conciliació, en definitiva: posar les persones al centre de l'economia i el treball, en lloc de pensar solament en el capital.

Avui dia ja existeix una economia que té aquests valors: és l'Economia Social. El cooperativisme és una de les parts de l'economia social, que inclou mútues, societats laborals, fundacions i altres formules, que posen en el centre les persones i la solidaritat, per sobre de qualsevol altra consideració.

Ara ja tenim una realitat, que és desconeguda, amagada, i és que l'economia social ja té un pes important: a la Unió Europea dóna feina a 13,6 milions de persones i representa el 8% del PIB, mentre que a Espanya supera els 2 milions de treballadors i és un 10% del PIB.

No és una casualitat que l'empresa espanyola sobre la qual recau el gruix de la producció de mascaretes sigui una cooperativa filial de Mondragón: Bexen Medical, especialitzada en producció de material sanitari. S'ha reorganitzat molt ràpidament i s'ha compromès a produir 60 milions de mascaretes per al Ministeri de Sanitat.

Ha arribat el moment d'apostar d'una manera decisiva i amb força per un nou model productiu, amb valors de sostenibilitat i que posi al centre les persones.

Els diaris més influents de referència global, com el Financial Times i The New York Times parlen d'una manera directa de la necessitat de refer el contracte social, el mateix que es va fer després de la II Guerra Mundial amb la creació de l'Estat del Benestar. Avui ja és tema de debat a tot el món el fet que cal un model molt més inclusiu i per tant molt més solidari.

El món no pot recuperar-se sense més, tenim un model que ja està trencat, i urgeix una transformació ecosocial amb una perspectiva feminista; aquesta pandèmia ha descobert una vulnerabilitat que ja existia i ha posat llum a tots els problemes existents.

Igualment que amb anteriors pandèmies, com la grip de 1918, el món es recuperarà del cop, però serà un lloc diferent. Els primers senyals apunten que el coronavirus no suposarà la mort de la globalització, sinó la seva transformació, o dit d'una manera senzilla, anem a una globalització diferent.

Avui la Red de Economia Solidaria (REAS) celebra els seus 25 anys, renovant el seu compromís en favor de les persones i de la sostenibilitat ambiental. Això és un petit homenatge per als que van creure que podien canviar moltes coses i es van dedicar a treballar en aquests projectes que avui, arreu del país, són una realitat i estan arribant a tots els sectors. Encara que sembla que res no està canviant, no és veritat. Avui tenim tota una sèrie de projectes en marxa, que estan funcionant gràcies a l'Economia Social.

Arran de la crisi de 2008, diferents economistes han situat el model cooperatiu com un actor de referència en el panorama econòmic mundial. Alguns importants economistes han defensat que les cooperatives, junt amb l'economia social, proporciona un tercer pilar clau per renovar l'economia globalitzada; les cooperatives energètiques i digitals són pioneres a l'hora d'afrontar problemes del sistema capitalista, com l'emergència climàtica i els monopolis digitals.

Avui ja podem dir que l'economia social i solidària és present en totes les facetes econòmiques, genera béns i serveis socialment útils i atén les seves comunitats per sobre del lucre.

Les conseqüències de la covid-19 ha mostrat la fragilitat d'un model que prioritza l'acumulació privada de riquesa per damunt de la vida.

Ara és el moment de fer canvis importants en el sistema, i nosaltres com a consumidors i ciutadans tenim molt a dir.

Josep Porta, membre de la Plataforma de Pensionistes

Notícies relacionades