El 21-D força el trencament a mitges del pacte de govern

Fotos: Jordi Pascual

Ni la CUP-PC, ni Ciutadans, ni ERC-MES, ni l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ni els crits en les darreres manifestacions en favor de l’alliberament dels “presos polítics” han estat els detonants de la ruptura del pacte de govern entre PDECAT-Demòcrates i el PSC. Almenys això diuen l’alcaldessa, Mercè Conesa, i el fins ara tinent d’alcalde d’Ocupació i Polítiques Comarcals, Pere Soler. La coherència amb allò signat al gener passat, i que deia que els afers nacionals no s’interposarien en les polítiques del govern municipal, ha quedat en entredit malgrat que les tres parts, i especialment la socialista per representar només un dels 12 regidors que durant els darrers 10 mesos han conformat l’equip de Conesa, no paraven de repetir-ho davant les mil i una peticions de trencament. El desenvolupament dels fets i, especialment, la cita amb les urnes del proper 21 de desembre han estat determinants perquè, en paraules de Soler, “no hagi estat possible aïllar el clima nacional”.

Si fa només una setmana i mitja, després de la proclamació de la República, Soler defensava a la seu dels socialistes que el pacte seguia fort, ara han canviat les tornes. El detonant ha estat, diu, una reunió que van fer divendres i en què van veure que la millor opció era trencar la relació. Però, per què? Segons Conesa, la comtessa electoral emanada de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució podria fer entrar els membres del govern en contradiccions i generar una tensió que, al seu parer, es pot estalviar amb la pseudoruptura que han anunciat de forma definitiva dilluns al migdia davant d’una gran expectació mediàtica per part d’aquells mitjans estatals que veuen com el context polític a Catalunya està emportant-se per davant molts pactes sociovergents. Per tant, el context nacional i els “mesos de tensió” que en paraules de l’alcaldessa ens esperen han posat fi a l’acord, el que el regidor socialista justifica tirant d’una cita leninista: “Per avançar una mica hem de fer una passa enrere”.

Però ja divendres, aquell tuit anunciador, que no va evitar que els manifestants de la concentració per l’alliberament dels presos cridessin per segon dia consecutiu “trenqueu el pacte”, deixava una paraula enigmàtica: “suspèn”. I així ha seguit, l’acord “se suspèn” no “es trenca”. Encara que pugui sonar a semiòtica, el matís és important perquè amb aquest “se suspèn” s’obre la porta, com la pròpia alcaldessa ha reconegut a la roda de premsa, a tornar a pactar passades les eleccions. Un tripijoc que ha sorprès els crítics amb el pacte, que ara veuen en la suspensió una estratègia bàsicament electoralista. Tot i així, l’evidència més gran que el pacte no s’ha trencat és que cap de les 92 propostes programàtiques que contenia l’acord s’abandona. Segons Conesa, el nou govern en solitari de PDECAT-Demòcrates incorpora totes les propostes a la seva agenda política i, afegeix Soler, moltes d’elles també formen part del pressupost del 2018, aprovat inicialment al Ple passat i que comptarà, de nou, amb el suport del regidor socialista.

A més, tampoc es renuncia a la plaça d’assessora que es va crear vinculada a la tinença d’alcaldia de Soler, que ara queda distribuïda entre Joana Barbany, que sumarà l’àrea d’Ocupació a la de Promoció Econòmica, Innovació i Govern Obert, i Conesa, que incorpora a l’alcaldia les Polítiques Comarcals. D’aquesta manera, la plaça que es va crear al març seguirà a les ordres de Barbany sense canviar la seva titular, la socialista Elena Vila, que tot just es va incorporar el setembre passat. Tampoc abandonen plans dels quals Soler en fa bandera, com el d’ocupació i encaix territorial, un seguit de “projectes positius per a la ciutat” que evidencien, al seu parer, que els socialistes són “socis responsables” no com ERC-MES, ha donat a entendre dient que hi havia altres forces polítiques que havien tingut la possibilitat de prendre responsabilitats i ho van defugir –ho van decidir en assemblea– per no entrar al govern. Posats a deixar anar missatges, també s’ha dirigit sense anomenar-los a Ciutadans, dient que no pensa deixar el partit tal com li proposaven pel que els taronja consideren un posicionament que dista de l’oficial del PSC.

Això no ha trigat a ser respost. Sergio Blázquez, regidor de Ciutadans, ha explicat que el socialista havia tingut una posició de “mantenir-se a l’expectativa” i que ara ha de prendre partit al costat dels constitucionalistes si vol seguir la lògica del seu partit a nivell nacional. Si bé, veuen que la suspensió de l’acord no és més que un tracte de cara a les eleccions ja que “la resta segueix igual”. També la portaveu d’ERC-MES, Mireia Ingla, ha tingut el seu moment de crítica a través de les xarxes socials, lamentant que l’acord només se suspengui perquè, diu, els socialistes són responsables de l’empresonament de mig govern Puigdemont. També diu que es tracta d’una suspensió amb interès electoral i carregada de medalles falses, com les inversions al barri del Monestir-Sant Francesc que ha reivindicat Soler –per a moltes de les accions del Pla no hi ha previsió econòmica al proper pressupost–, crítiques a les quals els socialistes s’han limitat ha respondre “mentida”. Mentre, la CUP-PC veu com allò que temia la seva portaveu divendres, que la suspensió fos “fins que es calmin les aigües”, és més que possible.

Perquè, de fet, els exconvergents, demòcrates i socialistes estan especialment contents amb el resultat de l’acord i quan han explicat la suspensió ho han fet repassant els èxits, això sí amb unes cares llargues que ja va deixar veure l’alcaldessa divendres passat, just quan cap dels dos va donar més explicacions que aquella piulada tant directa com mancada d’informació. Conesa li agraeix a Soler la “lleialtat institucional” i el “compromís de país” per haver rebutjat les càrregues, els empresonaments i l’aplicació de l’article 155. A l’altra banda, Soler ha agraït l’encaix a la dinàmica del govern –enviant un nou missatge a l’oposició: “tots els partits haurien de tenir unes pràctiques al govern”–, l’acollida dels treballadors, els projectes pactats i la xifra d’atur meritòriament rècord aconseguida en els darrers mesos. A banda de l’oposició, les crítiques socialistes han anat cap a la “intolerància i l’incivisme”, en resposta a les pintades i encartellades que s’han fet sota la seu local del partit però, malgrat tot, enviant un missatge de “tranquil·litat i respecte a la diferència”: “No entrarem a una guerra de banderes i pancartes” –amb un nou missatge, en aquest cas al PP, que ha demanat l’enretirada de la pancarta que ara penja a la façana de l’Ajuntament i on es pot llegir “llibertat presos polítics”.

Així acaba, almenys de moment, una aventura de govern que havia nascut fa menys d’un any i que va costar el trencament del pacte pressupostari que fins el moment PDECAT-Demòcrates mantenia amb ERC-MES, un grup que ja no ha donat suport a l’aprovació pressupostària inicial de l’exercici vinent. La suspensió no deixa apartades les mesures del pacte i l’estabilitat pressupostària seguirà ben latent, només queda saber què passarà amb aquells assumptes de ciutat que puguin sorgir de forma esporàdica, tot i que Soler ja ha dit que farà “una oposició més responsable”. Així seguirà tot, almenys fins el 21 de desembre. El Nadal pot ser un nou punt d’inflexió per a la correlació de forces canviant d’aquest mandat.

Notícies relacionades