3.000 habitatges: el govern anuncia les línies principals del Pla d’habitatge que el Ple haurà d’aprovar al febrer

per Jordi Pascual

Política

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Foto: Lali Puig

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

“Amb un 10% d’HPO sobre el conjunt del parc d’habitatge és evident que el concepte ‘no marxar de Sant Cugat’ no el podrem garantir però per primera vegada posem damunt de la taula que hi ha una necessitat i que hi hem de donar resposta”, ha dit davant la premsa l’alcaldessa, Mireia Ingla, en la presentació de les principals línies del Pla d’Habitatge Assequible 2030 aquest dijous al migdia a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), “és el percentatge que hem aconseguit després de buscar per tots els racons”. Hores d’ara, el percentatge d’HPO sobre el conjunt del parc és d’un 2,3%.

L’alcaldessa, de fet, tot i haver clos la seva presentació apel·lant a no deixar que ningú marxi de Sant Cugat ja havia advertit que difícilment es podria alterar l’oferta i la demanda. Tot i això, el tripartit proposa fer-ho amb un Pla d’Habitatge Assequible 2030, substitut del Pla d’Acció Promusa 2030 –descartat pel govern actual: “l’antic Pla tenia moltes coses que no estaven lligades”, critica la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert–. El nou Pla preveu la construcció de 3.000 habitatges assequibles. L’horitzó 2030 no és, però, la data de finalització de totes les promocions sinó quan tots els sòls previstos estaran disponibles per a ser edificats.

Cal destacar, alhora, que bona part dels 3.000 habitatges es preveuen al darrer creixement de la ciutat, a l’entorn de l’Hospital General, Ca n’Ametller, Can Fontanals i Can Mates Oest, un desenvolupament urbanístic que el tripartit ha començat a treballar amb un procés participatiu en què es parla d’un ecobarri amb un 50% d’HPO. Allà s’hi preveuen 2.200 dels habitatges recollits a l’avançament del Pla que el govern ha presentat aquest dijous.

La resta estan distribuïts en diferents indrets de la ciutat, alguns sonats com el Ragull Centre, el Garden del carrer Villà, la promoció del carrer Sant Joanistes o una de les parcel·les de la Floresta que es recuperaran del conveni amb l’IMPSOL. El tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, ha reconegut també que hi ha altres possibilitats encara no tancades i que hores d’ara no les anunciaran. Per això el document no preveu actuar sobre indrets sonats durant els darrers anys com la Centralitat de Valldoreix.

El document serà presentat el 21 de desembre al consell d’administració de l’empresa pública d’habitatge, Promusa; que n’haurà de donar el vistiplau abans d’elevar-lo a la junta general, el que es preveu fer al gener. L’aprovació definitiva dependrà del Ple municipal, amb la previsió de fer-se al febrer. “Més que el calendari allò important és aconseguir sòl”, defensa l’alcaldessa referint-se a la tramitació i a l’horitzó 2030 que marca el document, que, a més, podrà créixer amb noves propostes que puguin sorgir durant els propers anys.

480 milions d’inversió i cinc fórmules per aconseguir sòls

El tripartit defensa el document per doblar el percentatge d’HPO previst al pla anterior. Per fer-ho caldrà una inversió de 480 milions d’euros entre l’Ajuntament, altres administracions i promotores privades –el càlcul de cost del sostre sobre totes les àrees previstes al Pla–. Encara no saben quants d’aquests diners recauran directament sobre l’erari municipal ni si caldrà fer noves ampliacions de capital a Promusa per fer-ho possible.

Per aconseguir l’objectiu, el govern es proposa cinc fórmules: (1) arribar a acords amb propietaris de solars per modificar el planejament i obtenir sòl públic (Ragull Centre, Villa Argentina, Pla del Vinyet, Jardí de les Fades i Joan Berenguer són els més factibles; 292 habitatges), (2) fer habitatges dotacionals en sòls qualificats d’equipaments, (3) aplicar el tanteig i retracte per rehabilitar habitatges o tenir solars on construir HPO de lloguer, (4) el desenvolupament de Ca n’Ametller i (5) l’ús de terrenys de titularitat pública en sòl urbà amb la possibilitat, si cal, de modificar el planejament urbanístic.

Preguntada per l’efecte del verd urbà com a atractor de capital en contra de les classes populars, Gibert ha defensat que “la gentrificació s’ha de combatre amb habitatge públic, no contra els serveis o evitant un barri sostenible” i per això ha dit que el govern posarà “tota la innovació social al servei de les persones”. Soler amplia la idea referint-se als nous desenvolupaments: “Ca n’Ametller no està definit com serà, no tenim un concepte i hem de veure quina discriminació fan els promotors entre cessió i immobles privats”.

Altres models

Preguntat per aquest mitjà, Duch explica que a l’àrea d’Urbanisme tenen en compte la reivindicació per fer noves promocions d’habitatge cooperatiu més enllà de la iniciativa de les Cases dels Mestres de la Floresta. Preveu reservar les parcel·les més petites recollides al Pla per fer promocions cooperatives tot i que hores d’ara el govern s’ha negat a concretar cap de les promocions. D’altra banda ha reconegut que no es descarta estudiar possibles formes de densificació dels barris menys habitats, un procés que desvincula del Pla d’Habitatge Assequible.

Un conveni amb l’ETSAV

La presentació del Pla a l’ETSAV no ha estat una casualitat sinó una forma de reivindicar la implicació de la universitat en el seu entorn a través de projectes que permeten treballar la gestió territorial des de casos reals, tal com ha reivindicat el seu director, Pere Fuertes: “Haver-nos deslligat del territori és un dels grans problemes del món contemporani”.

En aquest sentit, l’Ajuntament i l’ETSAV han signat un conveni que ha de servir per fer inventari de la realitat existent i desenvolupar idees per aconseguir més habitatge assequible a la ciutat, amb idees agosarades, reconeix el sotsdirector del centre, Roger Sauquet, com actuar sobre les zones de baixa densitat poblacional o posar en valor el patrimoni rural.

El treball parteix de quatre vectors: (1) la integració de la volumetria dels nous edificis amb el seu entorn tenint en compte que bona part de les parcel·les disponibles es troben en la trama urbana consolidada, (2) la versatilitat dels habitatges i de la domèstica tenint en compte la diversitat de models familiars, (3) la introducció del valor tecnològic per millorar l’habitabilitat i l’eficiència i (4) la qualitat ambiental de l’entorn amb respecte al verd urbà i la possibilitat de fer cobertes vegetals, entre d’altres.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article