L'Ajuntament dóna suport a Mas, Ortega i Rigau per la imputació pel 9N

Concentració de suport a Mas, Ortega i Rigau el 13 d'octubre davant de l'Ajuntament. Foto: Jordi Pascual

El consistori santcugatenc expressa el seu suport al president Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau per la seva imputació per haver posat les urnes el 9 de novembre del 2014. També denuncia l'escassa qualitat democràtica de l'Estat, critica l'ús partidista de les institucions judicials i referma el seu compromís amb “el dret democràtic del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur”.

Aquest és el resum dels principals acords de la moció aprovada en el Ple municipal d'octubre amb el suport d'ICV-EUiA, CUP (Dimitri Defranc de PC es va abstenir) i ERC-MES. PP i Ciutadans van votar en contra mentre que el PSC s'hi va abstenir. Mentre que tots els partits van participar al debat, Aldo Ciprian -C's- va emprar la fórmula de definir la moció com un “cost d'oportunitat” per no tractar “els problemes reals dels santcugatencs”, frase que ja havia emprat en la moció sobre l'anul·lació de la condemna a Lluís Companys.

Els portaveus socialista i popular, Pere Soler i Álvaro Benejam respectivament, van recordar que quan es va plantejar el procés participatiu els seus partits havien alertat de la incorrecció del procés. Si bé, Soler creu que la Fiscalia també ha actuat malament mentre que Benejam veu que els independentistes “volen crear un enemic que no existeix” com a part de l'“obra de teatre que interpreta Mas”.

La resta de partits va recordar que si no s'havia pogut celebrar un referèndum seguint la llei era pel bloqueig del govern espanyol. La portaveu de la CUP-PC, Núria Gibert, qualificava d'inassumible la judicalització “per escoltar el mandat popular” i el regidor d'ERC-MES, Ferran Villaseñor, plantejava la desobediència com a única sortida endavant.

Les esmenes de la CUP

La portaveu ecosocialista, Roser Casamitjana, va ser la primera veu en introduir la crítica a la judicalització dels moviments socials. En aquest sentit, la CUP-PC va intentar presentar unes esmenes in voce on es feia referència a altres casos de judicalització com Can Vies, el 15M o el Multireferèndum. Als acord introduïen la solidaritat amb aquells que han emprat la desobediència per “plantar cara a l'Estat” i la instància perquè la Generalitat es retirés com a acusació particular en tots els casos de la protesta social i política. Introduïen, també, una frase a un dels acord per recordar que l'Estat “té tendència a resoldre els contenciosos polítics per la via de la repressió i l'enfrontament”.

Després d'un llarg debat i diverses consultes al secretari, les esmenes de la CUP-PC no es van poder votar en el Ple. L'explicació és que el grup municipal va presentar la seva proposta fora de termini i, per tant, no es va poder incorporar a l'ordre del dia del Ple d'octubre. En haver sigut esmenes prèviament preparades i no fruit del debat de les forces polítiques, no es va permetre que es votessin. Això va provocar l'abstenció de Dimitri Defranc.

El PSC retira la moció contra la judicalització de la política

Abans de começar a debatre la moció de suport a Mas, Ortega i Rigau, el portaveu del PSC, Pere Soler, va demanar poder debatre conjuntament aquesta moció amb la que presentava el seu partit contra la judicalització de la política a Catalunya. L'alcaldessa, Mercè Conesa, no va acceptar el debat conjunt perquè considerava que les mocions eren molt diferents. El PSC plantejava que el consistori manifestés la necessitat d'evitar els processos de judicalització política, exigís respecte envers les actuacions judicials i considerés que l'organització d'un procés participatiu no hauria de comportar una sanció per als membres del govern.

El punt més dissonant respecte a la primera moció debatuda era el de “reclamar l'obertura d'un procés de diàleg, negociació i pacte per trobar una solució a l'encaix entre Catalunya i Espanya”. Després del rebuig al debat conjunt i abstenir-se en la primera moció, Soler va decidir retirar la proposta del seu grup municipal. El portaveu de Ciutadans, Aldo Ciprian, solament va parlar sobre l'assumpte al temps de precs i preguntes quan va demanar a l'alcaldessa si se sentia legitimada per “assetjar el TSJC”. Conesa va respondre que se sentia “absolutament legitimada” i li va etzibar: “conti els votants”.

Notícies relacionades