Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

CONTRACRÒNICA. Amb un historial polític marcat per un Dimitri Defranc, que va esdevindre regidor no adscrit deixant el grup de la CUP-PC al mandat passat, la cupaire Lourdes Llorente ha estat la representant política més directa en contra de Munia Fernández-Jordán, l’exregidora de Ciutadans que ha decidit abandonar el partit i mantenir l’acta de regidora. Amb una gravació del Ple en què al mandat passat es va debatre una moció sobre transfuguisme, Llorente ha intentat evidenciar el canvi de parer de Fernández-Jordán pel que fa al transfuguisme ja que llavors deia, literalment: “El transfuguisme és una deslleialtat”. L’asseveració de la cupaire ha estat clara: “Avui la trànsfuga és vostè. Vostès han parlat de poltrones. Per què es queda? Es quedaria si el càrrec fos gratis?”

Potser Llorente ha estat la més clara i directa en la seva intervenció al Ple però no ha estat l’única a renyar Fernández-Jordán. Tot i que ella –com passa sempre amb les regidories no adscrites– dibuixa un doble argument per desfer-se de les crítiques: el sempre típic “no soc trànsfuga perquè no he anat a un altre partit” –una mirada legalista del concepte– i que Ciutadans viu una crisi que ha suposat la renúncia de molts càrrecs pel que consideren una deriva del partit.

Amb un cert toc èpic, la nova regidora no adscrita ha dit que manté l’acta “per una cosa molt difícil d’exercir a Catalunya, per la llibertat”. Ha intentat exemplificar la seva tasca fora del grup municipal amb el cas urbanístic de l’expropiació d’un terreny de la família Broggi a l’Eixample Sud al 2018, un cas que ella mateixa es va encarregar de denunciar llavors com a regidora de Ciutadans. Però abans d’acabar la intervenció, l’alcaldessa, Mireia Ingla, especialment exigent en els temps de la no adscrita, li ha retirat la paraula per excedir els minuts d’intervenció. “Per aquestes coses seguiré investigant i estudiant temes de ciutat”, ha respost per Twitter, “no m’estranya que l’alcaldessa m’hagi tret la paraula...”

El primer a demanar el retorn de l’acta ha estat el portaveu del seu antic grup municipal, Aldo Ciprian, que tot i això ha rebutjat l’ús de la paraula “trànsfuga” i ha acabat barallant-se amb el portaveu del PSC, Pere Soler, després d’haver-li dit que s’avergonyeix que ell representi la política arran de la intervenció del socialista. De certa manera és lògic perquè Soler ha interpel·lat directament Ciprian per dir-li que s’apliqui els consells que donava temps enrere contra el transfuguisme: “S'han quedat sense relat i sense regidora. El nostre grup farà cas omís als regidors no adscrits”. El portaveu socialista ha tancat la picabaralla amb un clar: “Jo seguiré en política i vostè ja no hi serà perquè la política es fa treballant”.

Menys dures pel que fa a discussió però igual de clares han estat Carmela Fortuny, portaveu de Junts per Sant Cugat, i Gemma Aristoy, regidora d’ERC-MES. La primera ha demanat a Fernández-Jordán que retorni l’acta de regidora tot i que alhora ha dit que “respectem la seva decisió personal”. La segona, més directa encara, ha dit que Fernández-Jordán podria esdevenir la infiltrada d’un partit sense representació –no ha dit quin, això sí–: “El nostre grup porta sis anys escoltant les seves lliçons d'ètica. La decisió és legal però contravé tota ètica política”.

La nova regidora no adscrita s’ha abstingut de parlar en la primera ronda d’intervencions, fent que només hagi pogut respondre per al·lusions, les més clares, la seva mateixa veu a l’àudio de Llorente. Però, amb poc temps i amb una Ingla rígida en el control dels minuts, només ha pogut marcar distància respecte al seu expartit i rebutjar el terme “trànsfuga”. Quan ha intentat tornar a tenir la paraula, l’alcaldessa no li l’ha atorgat tot dient que només hi ha un torn de resposta per al·lusions.

Així que la nova no adscrita s’ha hagut d’esperar a marcar perfil polític als punts que s’havia preparat més a fons. Un d’ells, la felicitació pel Pla d’igualtat, feminismes i LGTBI, aprovat per unanimitat i sense intervenció de Ciutadans, fent palès que el pes polític d’aquest àmbit era seu al partit taronja. L’altre, la moció sobre repressió presentada per Junts, moment que ha aprofitat per defensar la unitat d’Espanya i criticar l’independentisme per ser “el règim mafiós creat per Pujol i la seva família”.

Després d’aquest primer impacte, de l’escenificació del trencament –en forma de dació de compte i de reestructuració de les comissions informatives al Ple–, comença un nou temps amb regidoria adscrita –una situació a la qual Sant Cugat ja està habituat–. Amb menys de mig mandat per davant i crítiques constants que en alguns casos ja prenen la forma d’obviar-la per no haver retornat l’acta, l’acció política de Fernández-Jordán està per veure. Per ara és evident que l’“avui la trànsfuga és vostè” seguirà ressonant a les parets de la sala de plens fins a les properes eleccions.