Publicitat

Carmela Fortuny: “Com que el govern no té projecte propi, el seu projecte és erosionar Junts”

Fotos: Jordi Pascual

Exacalcaldessa, candidata de Junts per Sant Cugat i ara cap de l’oposició, Carmela Fortuny explica com ha vist la política municipal fora del govern durant l’arrencada del mandat. Enmig de la creació de Junts com a partit polític després de la separació del PDECAT, la portaveu defensa el nou espai polític com una eina per aconseguir la unitat de l’independentisme alhora que repassa alguns dels punts clau del mandat marcat per un govern tripartit que considera que no té un projecte polític clar.

Per què vas decidir deixar el PDECAT i passar a Junts?

– Des de fa molt de temps, des de la campanya electoral per continuar sent alcaldessa d’aquesta ciutat, havia cregut en una llista transversal; una manera de fer política diferent a la tradicional: sense vetos, quotes... Potser Sant Cugat és un dels municipis que més clar ho tenia perquè de les 25 persones de la llista, 17 eren independents.

M’hauria agradat que les persones del PDECAT haguessin transitat cap a Junts per Catalunya, que és la suma de persones i no de sigles. Hauria estat el millor per al projecte i per al país. Però hi ha hagut un trencament. En qualsevol cas, hi ha altres fórmules per poder sumar més endavant.

La campanya era una barreja, en qualsevol cas. Hi havia independents però vau reivindicar les alcaldies anteriors, amb més caràcter de partit.

– Evidentment, reivindicàvem el model de ciutat i s’havia de reconèixer la bona feina dels antecessors. En aquest sentit, tot l’orgull de reconèixer la feina de 32 anys de govern que ens han permès tenir una ciutat com l’actual, que també té reptes a afrontar.

Què et sembla que l’exalcaldessa, Mercè Conesa, no hagi fet el pas a Junts i s’hagi quedat al PDECAT?

– Respectable. Estic segura que, tot i que ara no ha estat possible, a posteriori segur que podrem sumar. De la mateixa manera que ho hem de fer amb la resta de forces independentistes si ens volem sortir com a país.

Quins són els propers passos a fer per constituir el partit a nivell local?

– Hi va haver l’anunci de la creació del partit i jo en soc una de les impulsores. En aquest moment i fins el 3 d’octubre, més enllà d’haver triat la direcció, estem treballant la ponència organitzativa i ideològica de forma intensa, a Sant Cugat amb una comissió. Estem en període d’esmenes i el 3 d’octubre tindrem la part final del congrés per aprovar les ponències. De manera immediata hi haurà el desplegament territorial. En aquests moments no puc dir-te com serà: vegueries, presidentes comarcals, locals... Això és part de la ponència organitzativa.

Qui forma part del grup de treball de Sant Cugat?

– Persones transversals, que venen del PDECAT, ANC, que mai han estat a cap partit...

No es poden dir noms?

– Són moltes persones. Permet-me que, per protecció de dades, no ho digui ara. Quan tinguem aprovades les ponències i ens puguem implantar al territori, farem actes i ens podrem visibilitzar. En qualsevol cas, quedem-nos amb la idea de transversalitat amb persones que fa temps que ens dediquem a la política i moltes altres que no.

Sou un partit que reivindiqueu la unitat de l’independentisme però, alhora, des de la desfeta de CiU, aquest és un espai polític que ha generat molts partits i marques. Es pot demanar la unitat des d’un espai així?

– Jo vull parlar de Junts, que és un partit nou amb un projecte polític diferent i transversal. He decidit centrar-me en què volem treballar i fer. Basar-nos en les casuístiques anteriors és parlar d’altres moments polítics. En el moment de país i de repressió actual, ens hem de centrar en què fer com a Junts. Tenim clares les línies d’actuació en temes essencials com la taula diàleg: d’acord a la taula però podent acotar de què es parlarà i, per tant, hem de parlar d’autodeterminació, d’un possible referèndum i de la llibertat.

Això és en base a la proposta política però a cada nou partit es perd gent i se n’incorpora de nova. Ho hem vist amb el darrer pas: persones que es queden al PDECAT i d’altres que arriben noves. Això més que unitat no és un traspàs de persones?

– Per a Catalunya no és bo que l’independentisme es divideixi però està passant. És important que entre tots i totes, cadascú amb els seus projectes, puguem fer la unitat estratègica, que sembla que haurà de ser després d’unes eleccions.

Quan vau explicar el naixement del partit amb un document al juliol passat, aquell text parlava d’“assoliment democràtic de la independència de Catalunya”. Això inclou la via unilateral?

– És un dels temes que parlem a la ponència ideològica. No puc desvetllar la negociació de les esmenes. L’opinió de mirades diferents farà trobar el millor projecte, consensuat.

Fa uns dies La Vanguardia va publicar que l’ANC posava en dubte que Carles Puigdemont presidís el Consell per la República, una informació matisable perquè es tracta d’un document intern que no s’ha arribat a debatre. En qualsevol cas, posa sobre la taula un tema interessant: Una figura com Puigdemont, que és el cap visible del Consell per la República, la Crida i ara Junts, realment representa els ideals d’unitat de l’independentisme? És positiu per a Junts?

– Estic convençuda que el projecte de Junts, que s’ha presentat sota el seu lideratge amb bons resultats, s’havia de constituir com a projecte i no només com a plataforma. Per a mi, el pas necessari era que el president Puigdemont el podés liderar. En paral·lel, en un marc de repressió, és molt important tenir tota la força i acció política des de fora, especialment a Europa, que ha de ser respectuosa amb els drets, llibertats i la raó de ser de Catalunya.

És una acció paral·lela important que s’ha de mantenir més enllà de si hi ha eleccions o no. És necessari no per a Junts sinó per a Catalunya perquè el Consell per la República està format per entitats i partits polítics diferents. És bo que el lideri el president Puigdemont. El conseller Comín també està fent bona feina. A Sant Cugat tenim el Consell local per la República que, de la mà de la resta de Consells locals, és la clau per tenir l’extensió territorial independentment dels partits.

Què penses del debat de les sigles i de la denúncia del PDECAT?

– És molt trist que el PDECAT ens hagi portat a un procés judicial pel nom. Junts per Catalunya és de les persones que ens han votat i, per tant, no trobo coherent, just ni lícit que el PDECAT hagi optat per la judicialització. Venen dies intensos. No ens fa cap por perquè els vots provenen de les persones que han votat el projecte del president Puigdemont durant cinc eleccions.

Parlem del mandat. Dèieu que havíeu de pactar amb ERC-MES però finament hi ha hagut un tripartit. Des de l’autocrítica, què més hauríeu pogut fer per aconseguir el pacte?

– Com a candidata ho vaig intentar tot abans, durant i després. Pensem que el pacte natural pels resultats era amb ERC-MES. Hi havia un pacte a nivell nacional perquè en els llocs on havia guanyat una força independentista, una altra força independentista no la fes fora. Però aquí és el que va passar, amb un pacte entre tres partits que estan units per la voluntat de fer fora un altre partit, lluny de pensar en la ciutat i el país. Tinc la consciència tranquil·la de la feina feta per guanyar, que ho vam fer, i per pactar. Amb perspectiva m’hagués agradat que un pacte que estava cuinat des del minut zero, de cara a la bona política i per ser bona persona, s’hauria d’haver dit ja abans de les eleccions.

A les eleccions ja se sabia. Recordo l’entrevista de campanya en què em vas explicar que volíeu un pacte amb ERC-MES i jo et vaig dir que prioritzaven un pacte d’esquerres. Vas respondre que ho havien dit clar.

– Recordo que m’ho vas dir! Ets un visionari! [Riu]

Més que visionari era escoltar el que es deia en campanya. Potser alguns partits amb més força que d’altres però se sabia.

– No ho deien clar i crec que els que els hi va fallar eren els Comuns. Al final van haver de fer un pacte amb el PSC. El seu objectiu no era la ciutat sinó fer fora 32 anys de govern amb la ciutat que tenim actualment, que passat el temps hem constatat que ha pogut conviure amb la pandèmia millor que altres municipis pel model de ciutat: parcs, zones de vianants, xarxa d’entitats... Això no es fa en un any, és feina de molt de temps. Seria lícit que el govern actual ho reconegués.

Us han criticat el pacte amb el PSC a la Diputació. L’heu sabut explicar?

– Ho hem intentat. En les primeres reunions dèiem que la nostra prioritat era un pacte amb ERC però necessitàvem el vot dels Comuns, que ens van dir que no ens volien veure ni en pintura. ERC no ho va lluitar prou i va arribar un moment en què havíem de decidir si ens quedàvem a fora o si incidíem amb el nostre projecte polític des del govern. Ser a l’oposició, amb governs com el de Sant Cugat que miren a una altra banda quan els interpel·les, és difícil. Al darrer minut vam decidir mantenir-nos al govern pactant amb el PSC per la capacitat d’incidència. Perquè l’alternativa que ens havia demanat ERC era fer-los suport des de fora.

14 mesos després, és evident que no ens posem d’acord en temes nacionals tot i que hi ha respecte. En temes de gestió, estem treballant de manera impecable. Hem tirat endavant el pla de xoc, el pla general d’inversions, hem avançat en el catàleg de serveis...

Què et sembla la marxa de Josep Lluís Lliberia com a regidor després de tot això?

– Bé, ell no compartia que intentéssim pactar amb el PSC, també a Sant Cugat amb la voluntat d’incidir a la ciutat. Com a llista transversal, va decidir marxar de l’espai polític i dedicar-se a l’ANC, d’on ara és coordinador. Tot el suport a les accions que fan.

Entrem en temes de mandat. Pel que fa a la gestió de la pandèmia, heu dit que calia més ambició en l’àmbit econòmic. Malgrat això, el que s’ha fet és correcte?

– Vam fer moltes propostes i també de l’àmbit econòmic, en què podíem incidir per l’experiència que tenim. Eren propostes que enviàvem a l’alcaldessa abans de fer-les públiques a la premsa. Hem de ser empàtics perquè no és fàcil ser al govern amb una triple crisi: social, sanitària i econòmica. Ningú té experiència. Reconec que el govern ha treballat.

Ara bé, anem tard en molts aspectes i no hi ha hagut voluntat de col·laboració. Ens hem deixat la pell fent moltes propostes. El govern que pensi que se’n sortirà sol, no va pel bon camí. Per això vam proposar el pla Sant Cugat planta cara tenint en compte que la ciutat estava enfortida per tirar endavant a partir des postconfinament. El tripartit no ho ha sabut aprofitar, no ha estat valent i s’ha quedat curt.

I això no s’ha acabat. Ha pujat l’atur i hi ha més necessitats socials. Càritas ha doblat la seva dotació d’aliments durant la pandèmia. Hem de continuar fent propostes per intentar incidir.

Per tant, les comissions informatives especials per la COVID-19 han estat inútils?

– Cronològicament. Primer ens trobem la pandèmia, que ens agafa descol·locats. El govern actua per fer front a l’emergència sanitària. Quan es poden començar a fer propostes a nivell econòmic i social, presentem una bateria de propostes però miren cap a una altra banda. Després d’insistir-ho i fer-nos molt pesats, fem les comissions informatives especials. Van arribar tardíssim! Van recollir algunes de les nostres mesures, i ho agraïm, però no en són suficients. Al gener, amb l’informe COVID-19 que al juliol es va acordar que es faria, veurem quin és el grau de compliment de totes aquestes mesures.

De la COVID-19 no ens en sortirem ningú de manera individual. Hem de poder comptar amb tothom. Amb el Sant Cugat planta cara vam demanar un gran acord de ciutat amb partits, entitats, teixit econòmic... Això no va ser ben vist i es va derivar a les comissions. No hi confiem perquè també van dir que constituirien el Consell de Ciutat...

Primer van dir al juliol i després que s’havia de fer després d’estiu, és a dir, durant les properes setmanes.

– Sempre estem amb el “ja ho farem”. Hem demanat molts informes i mai han arribat. Tampoc s’han convocat alguns organismes. És evident que estem al mig d’una pandèmia però són molta gent, inexperts, però porten 14 mesos. Hem donat un temps perquè aprenguin i configurin el seu projecte de ciutat. Però no hi ha un projecte de ciutat!

Hi ha un Pla d’Actuació de Mandat (PAM).

– Quan te’l mires, no té concrecions, pressupost ni accions. Són tres PAMs, un per cada grup polític. I és un esquelet d’un PAM perquè no està vinculat a un pressupost, ni un calendari, ni accions concretes... És un document de fer-se la foto, un titular més. Els hem donat un any i uns mesos perquè aprenguin i per col·laborar i créixer plegats. En les prioritats estem d’acord: la mobilitat, la qualitat de l’aire i l’habitatge, que ara s’afegeix a la desocupació i a les necessitats socials per la COVID-19.

Per tant, continuarem sent propositius amb una oposició fiscalitzadora. Per molt que ens ataquin i vulguin fer veure que els 32 anys anteriors han estat horrorosos, seguirem. Han de voler que treballem plegats.

Què et sembla el treball que es va fer a les residències de gent gran en el marc dels primers mesos de la pandèmia?

– Soc crítica amb la gestió que va fer el Departament d’Afers Socials perquè li va faltar proximitat i informació. Entenc la complexitat. A nivell local hem estat en contacte amb les residències i sabem que hi ha hagut interlocució i seguiment. Tenim un molt bon equip tècnic als serveis socials.

La Unitat Militar d’Emergències no va actuar a Sant Cugat i això va generar un gran debat. Et sembla correcte? I et sembla encertada la solució del govern, és a dir, pagar una empresa perquè fes les desinfeccions de les residències?

– Si amb recursos propis o de la Generalitat ho podíem atendre, no calia trucar a la UME. Si hagués calgut, endavant, la UME i qui faci falta; com si venen els pompiers de París. Cal analitzar bé i amb rapidesa si es pot assumir amb recursos propis de l’Ajuntament o de la Generalitat, amb els Mossos d’Esquadra, per exemple.

Aquest mandat hem tingut un debat sobre mobilitat arran de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i l’anella verda. El desacord no és tant sobre si la mobilitat ha de ser sostenible sinó com s’avança cap a aquesta fita. Quina és la vostra proposta?

– La portàvem al programa amb un concepte clau: connectar. El primer error és que no s’hauria d’haver imposat una anella verda en un moment de gran patiment per a la ciutat; sense consultar, sense un procés de participació i sense tenir en compte la ciutat en global. No pots fer una anella verda i no pensar com es connectarà amb els barris, sense adaptar les freqüències del transport públic, posar punts d’aparcament, parlar amb el veïnat i els comerciants...

Potser s’ha d’anar més lent tot i que has d’acabar prenent una decisió. Vianantitzar l’avinguda Cerdanyola ens va costar molt però vam ser ferms i ara tenim una avinguda preciosa i la gent del barri està encantada. Per aconseguir-ho vam fer moltes reunions, fins i tot dubtàvem si aturar el procés. Al final el vam fer, i la participació va apostar per vianantització.

En canvi, en l’anella verda ens la vam trobar de sobte. I això ha fet que hagin de canviar coses a mesura que reben queixes. Un canvi de mobilitat és dels més importants que pots fer a la ciutat per això cal tenir en compte la participació, el consens i les alternatives. No tota la gent es mou en bicicleta perquè orogràficament Sant Cugat és complicat. Es pot aconseguir una mobilitat sostenible pensant en tota la ciutadania.

El Pla de Mobilitat Urbana (PMU) preveia una cosa semblant a l’anella verda.

– És un document aprovat per unanimitat però que ha quedat obsolet. És un document del 2014 i la ciutat ha evolucionat. La manera de veure-la, també. No hem de fer experiments i nyaps. Per això hem demanat convocar la taula de mobilitat. Així es pot fer una bona anàlisi i trobar el consens.

En quant a habitatge, s’ha canviat la gerència de Promusa i no s’ha seguit el Pla d’Acció 2030. És significatiu?

– L’habitatge continua sent una de les prioritats tot i que hem fet molt habitatge de venda i durant els darrers anys amb una aposta més clara cap al lloguer. Ara bé, les operacions han de ser sostenibles. Si tenim la possibilitat d’aprofitar el tanteig i retracte per recuperar pisos, no farem fàstics a la venda.

No hi ha una única solució. Per una banda, s’ha de construir, efectivament. També s’ha d’apostar pel lloguer, prendre mesures... D’altra, hi ha altres aspectes com la cessió de sol públic perquè una cooperativa pugui fer habitatge, una proposta que vam iniciar el mandat passat. Es pot fer una plataforma específica per a la gent gran amb habitatges tutelats o fórmules similars. Caldria veure què passa amb tota aquella gent que queda exclosa dels sortejos de Promusa, com millorar els ajuts més enllà de l’IBI, la reserva del 30% de les noves promocions per a habitatge assequible...

Són conceptes que estaven al Pla 2030. Per a mi és un error donar-li l’esquena. Tenia una anàlisi, una projecció, una reserva d’espais, una calendarització... O s’hi posen ja o no sé quantes promocions veurem. Si haguessin agafat el Pla, amb tots els matisos que vulguin, ja estaríem començant a veure l’inici d’alguns projectes. En aquest mandat hi havia projectats 664 pisos. De moment només se n’han entregat 58 i a principi de mandat.

No és un problema exclusiu de Sant Cugat. És comú a l’Àrea Metropolitana i, especialment, a Barcelona, on hi ha un govern d’esquerres. La llei que marca un topall dels preus del lloguer és un pas endavant però com a Ajuntament podem fer moltes coses més. La solució és multifactorial.

S’han anunciat ajuts que complementen els de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, s’ha començat a estudiar fer habitatge dotacional al costat de l’ETSAV, al darrer Ple s’ha aprovat una modificació pressupostària amb què es preveu recuperar un terreny... Tot això està bé?

– I tant, però cal anar més enllà. En habitatge tot suma mentre entri dins dels criteris que t’he explicat. És un error girar l’esquena a la feina feta perquè és una matèria que necessita molt de temps. Estan a temps de reconduir-ho. Aplaudirem tot el que facin.

Què et sembla que Lluís Hosta ja no sigui el gerent de Promusa?

– Reconec tota la feina que va fer. És una persona reconeguda a nivell nacional però també respecto que un nou govern vulgui muntar el seu equip.

Seguretat. El regidor Francesc Carol ha dit que han disminuït els robatoris i que hi haurà un increment del nombre d’agents. Què et sembla?

– El govern encara viu del rèdit del govern anterior. Seria bo que ho reconegués. En el cas de seguretat és claríssim. La ciutat va patir molt amb un repunt important de robatoris. En aquell moment vam dissenyar una estratègia de coordinar els recursos humans de Policia Local i Mossos d’Esquadra, la incorporació de mesures tecnològiques i la col·laboració del veïnat amb els cossos de seguretat. Tot això va tenir un efecte bastant immediat i les dades van millorar gradualment. Ara encara recollim la bona feina feta en aquest sentit. Estic satisfeta que el nou govern hagi volgut mantenir aquesta estratègia d’èxit.

Transparència. La nova àrea política, més enllà del treball per les municipalitzacions, ha donat a conèixer factures, dubtes en el contracte de la grua, ha entregat documentació i s'ha personat en el cas 3%... Què et sembla?

– Basar la teva política en atacar els governants anteriors és un error. Junts ens hem manifestat clarament en contra de la corrupció de forma rotunda i és una de les línies més marcades del nostre partit. Faci qui la faci, estem en contra de la corrupció. El govern, més que tenir un projecte de ciutat, envia papers a la Fiscalia i és proactiu en tirar endavant aquestes acusacions tot i que no hi ha cap polític, tècnic ni treballador de l’Ajuntament citat a declarar, ni imputat ni jutjat. S’haurien de centrar en governar i no en atacar el govern anterior.

No et sembla bé que s’hagi entregat documentació?

– A mi no. Que ho facin de forma proactiva és un atac volgut. Com que no hi ha projecte propi, el seu projecte és erosionar Junts. No és políticament correcte, ni ètic ni una bona manera de tirar endavant la ciutat. Si se centren en la ciutat, tindran tota la nostra col·laboració.

Què et sembla la sentència del cas Palau?

– Qui la fa, que la pagui. Si s’ha demostrat que no es van fer bé les coses, qui ho va fer malament que ho pagui.

Repassem alguns dels temes que vam parlar en l’entrevista de campanya. Vas dir que els serveis socials havien de tenir una atenció més transversal. Ha canviat?

– Sí. La COVID-19 deu haver impulsat que això succeeixi però si em preguntes per una àrea que ha tingut una evolució positiva respecte al mandat anterior, la resposta és serveis socials. Per això vull felicitar l’equip tècnic. Em consta que les comissions informatives funcionen: estan ben preparades, hi acudeixen els tècnics, aporten documentació...

També vas dir que calia un transport públic amb més freqüència i millor enllaçat. Estem pendents de la renovació del contracte, que dependrà de l’AMB, però creus que s’ha avançat en aquest sentit?

– És un tema que em preocupa perquè hi ha assumptes que el govern no acaba de lluitar fins al final. Al darrer Ple ho vam veure amb la coberta de Mas Gener. El govern hi ha renunciat perquè hi ha un informe desfavorable de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Però quants informes així t’hi trobes quan governes? Moltíssims. I això no significa que no hagis de lluitar fins al final. El mateix dic de l’escola la Mirada, Lubrizol... No pots guiar-te només pel BOE, el DOGC i el BOP.

En el tema dels autobusos passa igual. S’ha de treballar molt bé el conveni amb l’AMB perquè Sant Cugat és complicat orogràficament. Hi ha la problemàtica afegida dels barris: no podem permetre que el nou conveni sigui pitjor i perdem freqüències, es facin pitjors o acabem sense transport a demanda.

A l’entrevista, quan tot just ens trobàvem en plena reivindicació d’una part del veïnat de la Floresta per esdevenir EMD, vas dir que calia òrgans més vinculants i, si calia, una consulta. En participació s’han fet passos com canviar la distribució territorial o el nou model de pressupostos participatius. És suficient?

– No veig cap canvi substancial. Entenc que estem molt centrats en la crisi econòmica, sanitària i social i, per tant, hi ha debats que no són prioritaris. Vaig fer aquella proposta com a possible fórmula, que crec adequada. No hem de perdre de vista que també Bellaterra vol dependre de Sant Cugat.

Bé, està aturat també.

– En qualsevol cas, va partir de la participació dels veïns. És una bona fórmula per al veïnat de la Floresta.

Quina és la línia a seguir com a Junts durant el que queda de mandat?

– Caminar Sant Cugat, és a dir, estar al carrer, parlar amb els veïns, les entitats... S’ha de copsar el batec de la ciutat i això només es pot fer si ets al carrer parlant amb la gent. També hem d’anar molt ben preparats a les comissions informatives, al Ple... És molta feina i per això m’entristeix que es bloquegin els debats, et tallin les intervencions i que gairebé no hi hagi llibertat d’expressió, com vam veure al darrer Ple. Continuarem insistint des del respecte institucional i serem responsables amb la dinàmica de l’Ajuntament però ens devem a la gent. Per tant, el camí és caminar Sant Cugat.

Notícies relacionades